Mandat 2015-2019

Ramon Ferré: "Volem estendre el diàleg polític a tota la ciutadania"

L'alcalde de Calafell assegura que tenen 'les portes obertes a un nou pacte, però entèn és 'difícil que hi hagi acords estables donada les situacions que hi ha a nivell estatal i autonòmic'

Ramon Ferré (PSC), alcalde de Calafell. Ivet Carbajo

Ramon Ferré (PSC), alcalde de Calafell. Ivet Carbajo

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Claus del que queda de mandat, estratègies i actuacions de govern... valorem diferents aspectes del municipi de Calafell de la mà del seu alcalde, Ramon Ferré

Un govern en minoria... com afronta aquests tres anys que resten de mandat ara que s'ha trencat l'acord de governabilitat amb C's?

Nosaltres teníem un pacte d'investidura per aconseguir l'alcaldia, pacte que havíem fet, també, per marcar les directrius polítiques d'aquest mandat. Aquestes són les mateixes que tenim amb els grups municipals que formen part de l'equip de govern. Tot i que la força política ens va facilitar aquesta investidura, el programa i les línies de govern segueixen sent les mateixes. Hem de continuar així i anar buscant els acords que ens serveixin per tirar-ho endavant.

És, en certa manera, un consistori governable?

És més difícil de governar però hi ha ajuntaments que encara estan en pitjor situació que la nostra. Jo crec que aquí, com a mínim, anem tirant les coses endavant. Ens obliga a què hi hagi més diàleg i més consens però, de moment, anem fent.

Es planteja algun pacte possible amb altres grups municipals?

Nosaltres sempre tenim les portes obertes però entenem que el fet que hi hagi acords estables és difícil, donada les situacions que hi ha a nivell estatal i autonòmic. Estem oberts des del primer dia per intentar dialogar i consensuar coses amb diferents forces. La prova ha sigut el ROM, que després de sis o set mesos discutint amb tots els grups, s'ha aconseguit fer-ne un molt modern i que, a més, ha tingut el consens de tots, cosa difícil en un consistori tan plural.

En el ple del passat dilluns, es va retirar una moció d'ERC que feia referència a retirar la presidència de José Manuel Tejedor a la Comissió de Transparència i Participació Ciutadana, ja que la decisió final és competència de l'alcalde...

Ahir mateix vaig fer un decret retirant la presidència al regidor de C's i, de moment, l'assumeixo jo. De fet, les comissions que estaven delegades a regidors de l'oposició, a l'organigrama ja pengen d'alcaldia.

La retirada de la moció va causar força controvèrsia. Fer el debat públic entre tots els grups municipals no era qüestió de transparència?

Jo creia que no calia anar buscar un linxament polític a cap company de la taula en un ple. Si estem en un consistori on cal buscar el diàleg i el consens, ens hem de portar bé entre tots i tenir bona sintonia, independentment de què les forces siguin oposades. No es va decidir en un despatx tancat, es va decidir en el ple mateix. Ja vaig dir que prendria aquesta decisió l'endemà.

Però una de les queixes del públic al punt de precs i preguntes va ser que no es va donar l'oportunitat de diàleg amb el senyor Tejedor...

El senyor Tejedor va fer públicament, en una roda de premsa, que trencava el pacte. Jo entenc que hauria d'haver renunciat a tot. No ho va fer. Jo tampoc li vaig exigir al seu moment però entenc que això podia generar dubtes en altres forces polítiques. De fet, va ser així. No veien que ell pogués representar bé aquesta presidència de Transparència i Participació ciutadana. Clar, si la resta de forces no ho veuen bé... Vaig intuir que majoritàriament hi havia aquest sentit i, segurament, ERC hauria guanyat la moció. Per tant, en lloc d'arribar a la votació i fer evident el que ja intuíem tots, vaig preferir evitar aquest mal tràngol no només per ell sinó per tots nosaltres, en haver-nos de pronunciar en una moció com aquesta.

Centrem-nos ara en decisions del consistori que recentment han estat notícia. Una actuació destacable és el desplegament policial situat al Carrer Monturiol. La iniciativa està complint objectius?

De moment, va bé. No hi ha hagut més incidents i s'han fet inspeccions als locals que podien generar més conflicte. Encara ens queda alguna actuació més per fer però en principi a l'estiu seguirem en aquesta línia. Sí que és veritat que amb els Mossos d'Esquadra ha millorat bastant però encara estem insistint i demanant que hi hagi una mica més de presència, més disponibilitat d'efectius.

Estem contents de com està anant i també em sembla que els establiments (que ens van demanar que actuéssim d'una vegada per totes de manera contundent) també ho estan. Em consta que molts d'ells ja havien fet una aposta per canviar el tipus de públic d'aquest carrer i hi ha tres o quatre locals el que fan és tirar enrere tota la feina que s'ha fet fins ara. Ells mateixos ens van demanar que ens poséssim les piles per a fer complir la llei a tots i això és el que estem fent. De moment, tenim una bona col·laboració dels Mossos i estem complint el full de ruta que hem traçat en comú.

Respecte a la vessant més cultural... Recentment, vau anunciar que hi hauria una unió de les festes majors de Calafell. Quin és el motiu principal que ha portat a aquesta decisió?

Des de fa temps, a Calafell sempre es diu que hi hauria d'haver una sola Festa Major, un sol carnaval... un sol de tot. En canvi, ho tenim tot per triplicat. En distribuir recursos en tres nuclis, es perd una mica la força. La idea ha sigut aglutinar i fer més gran la Festa Major.

Ens mirem el municipi d'una manera molt simple: tenim dues realitats molt diferents. Una és el poble i a platja i l'altra és Segur de Calafell. Això ens permet pensar el municipi com si fossin dos nuclis molt potents. Dos realitats molt diferents que estem fent evidents, aquest any, a les festes majors.

Amb la unió, s'ha estimat si existeix un estalvi econòmic respecte anys anteriors?

No hem estalviat ni un duro. Fem la mateixa inversió que l'any passat, no hem retallat res, i fem 120 actes més. El que hem volgut és ajuntar les festes per intentar potenciar-les. Destinem 40.000 euros al poble, 40.000 euros a la platja i 40.000 euros a Segur. Això es continua fent però hem ajuntat poble i platja i ens gastem els 80.000 en tres caps de setmana en lloc d'en dos.

Hem recuperat una festa d'un barri que es feia a Cal Bolavà, farem una fira chill-out... Hem estirat bastant tot el mes de juliol per a fer activitats i, sobretot, per a dinamitzar el nucli històric que és el que, tradicionalment, s'ha descuidat més amb el tema d'activitats d'oci i de promoció econòmica. Aquest any li hem donat una empenta important.

A Segur el que fem és reforçar la festa major d'estiu, en la que hi ha més gent, i també estirar-la tres caps de setmana perquè molts veïns ens demanaven que recuperéssim les berbenes que fèiem abans en diferents llocs de Segur i que ara s'havien deixat de fer durant molt de temps.

Una altra temàtica que també ha preocupat en les últimes setmanes és la reformulació de la Casa Barral. Com va el projecte?

Estem començant a iniciar-lo. De moment, hi ha dues línies d'actuació. Una, la més immediata, serà a partir del 29 de juny, quan obrim a l'estiu la Casa Barral amb l'horari que hem establert de dimecres a diumenge per les tardes. Estem treballant-hi perquè hi hagi una nova museïtzació a la planta baixa, que es canviïn els panells que hi ha... Volem centrar-ho més en el món literari, en el món de Carlos Barral com a editor i com a escriptor. L'entrada a la Casa Barral serà lliure, podrà entrar-hi tothom gratuïtament. Quan acabi l'estiu, la Casa Barral obrirà els matins dels caps de setmana. Aquesta és una manera de donar-li més difusió d'una manera immediata.

A més, volem lligar-ho tot amb la visita a la Confraria de Pescadors. Farem visites conjuntes. La gent que vagi a veure la Confraria de Pescadors podrà, també, tenir la visita guiada a la Casa Barral pel mateix preu.

L'objectiu del projecte més a llarg termini és intentar obrir-lo a la ciutadania perquè també pugui opinar i repensar què és la Casa Barral, més que una casa-museu en si. Ha de ser una cosa que serveixi com a projecció de Calafell al món. Serà més un espai de relació del món literari.

Quin aspecte positiu i quin negatiu destacaries d'aquest any de mandat?

Positiu que som un govern bastant nou. En aquest sentit, hi ha molts regidors nous que han après molt de pressa. Jo estic molt satisfet dels companys que tinc de viatge. A més, destacaria el diàleg que hi ha hagut amb la resta de forces i que hem sigut capaços de tirar endavant projectes importants.

Com a negatiu, el que ens falta una mica és acabar de consolidar-nos i comunicar-nos més bé amb les entitats, les associacions... Hem de millorar. Ens ajudarà molt el Reglament de Participació Ciutadana que estem començant a elaborar i en el que s'establiran consells de barri, consells municipals i sectorials... que ens ajudaran a tenir-hi més contacte. La nostra voluntat és estendre el diàleg polític a tota la ciutadania.
 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local