Igualtat

L'Ajuntament de Sant Pere de Ribes es dota d'un pla intern per la igualtat

El document defineix una estratègia per assolir la igualtat real de dones i homes i eliminar els estereotips i obstacles

Redacció Sant Pere de Ribes 07-07-2016 9:24 Lectures 1297
Una de les sessions informatives sobre el Pla intern d'Igualtat. Ajt Sant Pere de Ribes

Una de les sessions informatives sobre el Pla intern d'Igualtat. Ajt Sant Pere de Ribes

L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes ja disposa d’un Pla Intern d’Igualtat que ha de ser una eina i un recurs per desenvolupar i establir com a prioritàries unes accions dirigides a promoure la igualtat de dones i homes en tots els àmbits de l’organització municipal. En aquest sentit, el document defineix una estratègia per assolir la igualtat real de dones i homes en les polítiques internes de l’Ajuntament per tal d’eliminar els estereotips i obstacles que dificulten a les dones accedir a professions i llocs de treball en igualtat de condicions que els homes.

Per elaborar el Pla s’ha seguit un procés metodològic que ha constat de diferents fases. Des del compromís inicial de la institució de posar-lo en marxa, fins a recollir la informació i documentació necessària per a la diagnosi de gènere. També s’han fet sessions informatives a tots i totes els treballadors i les treballadores de l’empresa i s’ha realitzat un formulari en línia per conèixer la percepció que tenen la plantilla, l’equip de govern i l’oposició de la igualtat de dones i homes al si del Consistori. En total s’ha enviat a 264 persones amb un retorn i participació global del 55%.

A l’hora de crear el Pla Intern d’Igualtat ha calgut fer també una diagnosi de gènere amb la qual s’ha buscat obtenir un mapa de les característiques de l’Ajuntament, els processos i les pràctiques que hi tenen lloc, amb l’objectiu d’identificar els punts forts i punts a millorar per tal d’assolir la igualtat d’oportunitats. Aquesta diagnosi s’ha dividit en 8 eixos estratègics que són la comunicació, imatge i llenguatge; la representativitat horitzontal i vertical de les dones i dels homes; la selecció de personal; les condicions laborals: tipus de contracte, jornada i nivell salarial; l’assetjament sexual i per raó de sexe i actituds sexistes; salut laboral i condicions físiques de l’entorn de treball; i equilibri de la vida personal i professional.

Entre aquests 8 eixos sobresurten com a punts forts que l’Ajuntament disposa d’una plantilla equilibrada amb un 51% de dones i un 49% d’homes; que la majoria de dones i homes considera que hi ha igualtat retributiva o que es disposa d’un Protocol per a la Prevenció de l’Assetjament Sexual. Així mateix, queda reflectit com a millores que caldria introduir que entre els homes hi ha una major nombre de contractes indefinits (87%) respecte a les dones (72%). També s’ha detectat que les dones segueixen sent les que sobretot demanen una reducció de jornada per tenir cura dels fills/es i que caldria tenir més en compte la perspectiva de gènere, entre altres.

Pel que fa a algunes de les accions que hauria de fer l’Ajuntament amb la finalitat d’atendre allò que està considerat com a punt fort o què cal millorar, es proposa constituir una comissió per tal de fer un seguiment de les polítiques d’igualtat; portar a terme mesures de sensibilització en matèria d’igualtat d’oportunitats; i avaluar i actualitzar el Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes 2011-2016 i partir dels resultats elaborar-ne un de nou per al període 2017-2022.

El Pla Intern d’Igualtat ha estat aprovat al passat Ple de la Corporació del 21 de juny. Sobre el mateix, el regidor de Règim Intern, Fran Perona, ha dit que “el nostre govern planteja aquest document com un tret de sortida per fer un seguiment exhaustiu d’aquest pla i, no només això, sinó com un document obert perquè sigui enriquit per totes les parts de l’Ajuntament”. Així mateix, el govern ha mostrat la seva satisfacció per poder disposar, per primer cop, d’un document intern d’aquestes característiques, doncs fins ara no hi havia hagut cap pla d’igualtat.
 


Mobilitzacions

Sitges o Gilead? Què vol Vox?

Fran Moreno

De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual

ENQUESTA WEB

Des que l'any 2006 la llei antitabac va prohibir fumar a l'interior bars i restaurants, molts establiments han optat per dotar de calefacció les seves terrasses a l'aire lliure. Es calcula que una terrassa amb quatre estufes en marxa 8 hores al dia emet tant CO2 com viatjar en cotxe 350 quilòmetres.

Què et sembla la prohibició de les estufes a les terrasses dels bars que algunes ciutats han començat a aplicar?


Malament