L’Ajuntament d’Olèrdola aprova les ordenances fiscals pel 2017

En sessió extraordinària celebrada dimarts al vespre, el ple de l’Ajuntament d’Olèrdola aprovava inicialment les ordenances fiscals pel 2017 amb els vots favorables d’ApO i els vots en contra de CiU i ERC. Des del govern s’assenyalava que es manté la línea de no apujar taxes ni impostos, mentre que els dos grups de l’oposició coincidien en reclamar que es rebaixés l’IBI.

El regidor d’hisenda, Xavier Serramià, exposava que només registraven modificacions econòmiques tres taxes, atès que la resta de canvis introduïts eren de caràcter tècnic que suposaven variar redactats per adaptar-los a la normativa, tal i com assessorava la Diputació. La taxa d’obertura d’activitats sotmeses a autorització ambiental es rebaixa de 1.500 a 556 euros perquè l’Ajuntament deixa d’assumir bona part de la feina en passar a fer-se’n càrrec la Generalitat. També s’incorpora a les ordenances fiscals la taxa derivada de la nova ordenança de senyalització comercial, mentre que s’eleva a taxa pel 2017 la tarifa que estableix aquest curs els preus de les escoles bressol.

L’alcalde d’Olèrdola, Lucas Ramírez, resumia que el govern traslladava al ple unes ordenances que “mantenen la línea de no apujar impostos”.

El grup municipal d’ERC trobava “caríssim” que es fes pagar la senyalització comercial a 641 o 530  euros, segons la mida del rètol, i que la taxa de manteniment anual sigui de 63 o 53 euros. La portaveu del grup municipal d’ERC, Fina Mascaró, s’alegrava de la baixada de la taxa d’obertura d’activitats però lamentava que el govern no rebaixés l’IBI i decidís mantenir el tipus de gravamen en el tram de potestat municipal, consolidant “les pujades dels darrers anys”. Fina Mascaró anunciava que ERC presentaria una al·legació , aprofitant que una de les modificacions tècniques introduïdes a les ordenances fa referència a l’IBI.  Mascaró posava l’accent en què l’Ajuntament “té marge per a rebaixar l’IBI”.

ERC també va qüestionar que en el cas de les llars d’infants, una tarifa aprovada per Junta de Govern “estigués per sobre d’una taxa aprovada pel ple” i va demanar que aquesta taxa quedés sobre la taula perquè es portava a modificació no la darrera taxa aprovada, si no l’anterior.

Des de CiU, es va valorar que el govern tenia manca de sensibilitat social “perquè manté el gravamen de l’IBI i la base augmenta”. El portaveu del grup de CiU, Josep Sánchez,  considerava que la pressió fiscal “augmenta” perquè les ordenances tenen noves taxes i la base de càlcul d’impostos com l’IBI s’ ha incrementat.

El regidor d’Hisenda va recordar que l’Ajuntament havia abaixat l’IBI els anys 2012 i 2013, sent un cas únic a Catalunya de municipi que llavors va compensar la puja sobrevinguda. Serramià subratllava que “quan es tingui estabilitat de despeses, es baixaran els impostos a consciència”. Serramià també va voler aclarir que, lluny de finançar el cost del servei, la taxa d’escoles bressol no representa ni la meitat de l’aportació necessària per a mantenir el servei. Per això han hagut de recorrer a finançament de la Diputació i a mantenir aportacions de l’ajuntament. El regidor d’Hisenda també anunciava que aquest any no s’aplicaria en l’IBI l’augment de l’ 1’12% del coeficient derivat del Ministeri i aclaria que l’actualització cadastral a Olèrdola només hauria comportat  181 liquidacions “ de 3.002 IBI que hi ha a Olèrdola”.

Serramià assenyalava que parlarien amb els afectats, però apuntava que eren empreses i particulars que fins ara estaven pagant per sota del que els hi tocava. El govern també va indicar que en cas d’existir errors materials en l’apartat d’antecedents de la taxa d’escoles bressol s’esmenarien, però que això no fa variar la validesa de l’acord jurídic.

El ple també va aprovar, els vots favorables d’ApO i d’ERC i el vot en contra de CiU, la nova ordenança reguladora de la senyalització informativa direccional comercial i turística a la via pública.  El propòsit és el d’“homogeneïtzar la senyalització perquè sigui fàcilment identificable al municipi” . El regidor de governació, Xavier Serramià, exposava que l’ordenança es basa en el pla de senyalitzacions aprovat en el passat mandat i estableix on es poden posar les senyals i de quin tipus han de ser, fixant el procediment a seguir per a demanar-les. ERC  considerava positiu que es regulés aquest aspecte perquè al municipi hi ha una “mala senyalització”.

Amb els vots del govern, el ple va desestimar les al·legacions que presentaven els dos grups de l’oposició contra la taxa del servei de cementiri a Moja. Juanma Samblás, regidor d’urbanisme, explicava que el punt es va retirar de l’ordre del dia de l’anterior ple perquè s’havien d’estudiar les consideracions de l’oposició. Samblás assenyalava que van tenir en compte les aportacions  i es va constatar que hi havia un error en la fórmula de càlcul de la taxa i això ha comportat que la taxa baixés. Així, la taxa per nínxol passa dels 971 als 722 euros, mentre que la del columbari, dels 559 euros que contemplava la proposta inicial ha passat a ser de 427 amb la proposta esmenada,.

Lucas Ramírez assenyalava que les al·legacions es desestimaven perquè contenien consideracions que no eren reals. ERC explicava que no entenien que l’al·legació es desestimés “ si ens donen la raó”. Des de CiU , Josep Sánchez posava l’accent en què el govern havia hagut de revisar un error, però anunciava que el seu grup estudiarà plantejar accions contra l’aprovació de la taxa perquè no accepten l’estudi econòmic-financer que la sustenta.  Sánchez també va qüestionar que la taxa s’inclogués en les ordenances fiscals de 2017.