Mediació a l'església

Rajoy i Sáenz de Santamaría es van reunir aquest dimarts a La Moncloa amb l’arquebisbe de Barcelona

La Generalitat manté contactes amb Joan Josep Omella, a la recerca d’un mediador

Pla mitjà del cardenal Omella durant la visita de cortesia 'il calore' a l'aula Pau VI, el 28-6-17. ACN

Pla mitjà del cardenal Omella durant la visita de cortesia 'il calore' a l'aula Pau VI, el 28-6-17. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría es van reunir aquest dimarts a La Moncloa amb l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i el de Madrid, Carlos Osoro, segons han confirmat a l’ACN fonts coneixedores de la trobada. La reunió va tenir lloc coincidint amb les protestes als carrers de Barcelona per la violència exercida pels reforços policials de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia en la repressió de l’1-O. Omella, juntament amb l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, mantenen també contactes amb el Govern de Carles Puigdemont, que els ha demanat que facin de mediadors en un moment en què les relacions entre els dos executius estan trencades i l’equip de Rajoy no considera interlocutors vàlids ni el president de la Generalitat ni el vicepresident, Oriol Junqueras. Omella va titllar aquest diumenge de “deplorable” la “situació de violència” que es va viure a Catalunya.

El paper dels bisbes catalans i espanyols en aquest conflicte s’emmarca en les declaracions que els seus òrgans han emès en les últimes jornades. Fa tot just una setmana la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola va emetre una declaració institucional on apostava pel “diàleg” des del “respecte a la constitució”, i on emplaçava els actors del conflicte a no dur a terme “actuacions irreversibles”.

“En aquests moments greus l’autèntica solució del conflicte passa pel recurs al diàleg des de la veritat i la recerca del bé comú per a tots”, resava l’escrit, que demanava salvar “els bens comuns de segles i els drets propis dels diferents pobles de l’Estat”. Un reconeixement de la pluralitat que va obtenir el suport unànime dels bisbes de l’Estat, inclosos els catalans.

Un text que no va agradar al PP, que va considerar que amb aquestes manifestacions els bisbes adoptaven un paper polític que no els pertocava en el marc d'un conflicte obert entre els governs català i espanyol.

Prèviament la Conferència Episcopal Tarraconense havia emès també un comunicat on “en un moment delicat” s’oferia “per ajudar en aquest servei de bé del nostre poble” i apostava per “avançar pel camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i les institucions, i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau”.

Poc abans, més de 400 capellans catalans havien signat un manifest sobre l’1-O on consideraven que la realització del referèndum era “legítima i necessària” i on convidaven els catòlics i tots els ciutadans de Catalunya a “reflexionar sobre la importància dels actuals esdeveniments i a votar en consciència en l’exercici del dret fonamental de qualsevol persona a expressar lliurement les seves opinions”. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local