RESUM POLÍTICA 2017 (2)

La justícia actua contra el procés amb escorcolls, detencions, inhabilitacions i empresonaments

L’any comença amb el judici contra el 9-N i acaba amb quatre dirigents independentistes a la presó

Un home intenta protegir una dona dels cops de porra d'agents antidisturbis de la policia espanyola l'1 d'octubre d'aquest 2017. ACN

Un home intenta protegir una dona dels cops de porra d'agents antidisturbis de la policia espanyola l'1 d'octubre d'aquest 2017. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El procés independentista català ha arribat aquest 2017 al seu clímax i la resposta de la justícia també s’ha fet notar. L’any va començar amb els dos judicis per l’organització del procés participatiu del 9 de novembre del 2014 pels delictes de desobediència i prevaricació: al TSJC contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, amb milers de persones donant-los suport al carrer, i al Suprem contra Francesc Homs. Tots van ser condemnats a mesos d’inhabilitació per desobediència. Però unes declaracions de l’exjutge i aleshores senador d’ERC Santi Vidal van obrir una causa contra els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre que va acabar amb ‘punxades’ telefòniques, escorcolls i detencions de diversos alts càrrecs de la Generalitat i una important mobilització al carrer. L’actuació policial l’1 d’octubre va ser polèmica, per les càrregues de la policia espanyola i la Guàrdia Civil i la suposada inacció dels Mossos d’Esquadra. Les querelles de la fiscalia contra el Govern i part de la Mesa del Parlament van acabar amb el president Puigdemont i quatre consellers a Bèlgica i la resta empresonats.

6 de febrer: Comença el judici contra Mas, Ortega i Rigau al TSJC per organitzar el procés participatiu del 9-N davant d’una gran expectació mediàtica i mostres de suport polític al carrer. Acaben condemnats a penes d’entre 18 i 24 mesos d’inhabilitació per desobediència, i absolts de prevaricació. (3172530)

9 de febrer: El Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona obre una investigació contra el senador d’ERC i exmagistrat Santi Vidal per dir que la Generalitat havia obtingut irregularment les dades tributàries dels catalans. Vidal dimiteix de senador i la instrucció acaba sent una investigació contra els preparatius del referèndum de l’1 d’octubre.

27 de febrer: El Tribunal Suprem comença a jutjar Francesc Homs per desobediència i prevaricació pel 9-N i el condemna a 13 mesos d’inhabilitació per desobediència. (3180239)

28 de febrer: El TSJC amplia la causa contra la presidenta del Parlament i quatre membres sobiranistes de la Mesa del Parlament per permetre votar una resolució sobre un referèndum unilateral. (3207945)

20 de juny: El TSJC admet a tràmit una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per l’obertura d’un concurs per la compra d’urnes per l’1-O.

8 de setembre: El TSJC investiga part de la Mesa del Parlament per permetre votar la Llei del Referèndum, i ho acumula a la causa ja oberta, que s’amplia al nou vicepresident, Lluís Guinó. També investiga tot el Govern per signar el decret de convocatòria de l’1-O i ho acumula a la causa ja oberta contra Borràs. Aquesta segona causa és la que servirà per ordenar a la policia que impedeixi les votacions de l’1-O.

8 de setembre: La Guàrdia Civil entra a una impremta de Constantí per buscar paperetes i cartells sobre l’1-O. Des d’aquell dia, les entrades i registres són constants en altres impremtes, mitjans de comunicació, el CTTI i Unipost, empresa de correus. També tanquen i bloquegen nombroses webs que promouen el referèndum. (3251932)

12 de setembre: La Fiscalia Superior de Catalunya fa la primera reunió de coordinació entre Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil per acordar l’operatiu policial per l’1-O.

13 de setembre: La fiscalia investiga 712 alcaldes per mostrar-se favorables a l’1-O i voler facilitar locals municipals. Molts d’ells són citats a declarar. (3259836)

20 de setembre: La Guàrdia Civil, per ordre del Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, escorcolla diversos domicilis, despatxos i dependències de la Generalitat, i deté 14 càrrecs pels preparatius de l’1-O. Milers de persones es manifesten davant de la Conselleria d’Economia per protestar per l’operatiu. El mateix dia atraquen tres creuers a Barcelona i Tarragona amb milers de policies i guàrdies civils preparats per actuar l’1-O. (3257776) i (3282506).

25 de setembre: El Tribunal de Comptes reclama 5,2 milions d’euros a Mas, Ortega, Rigau, Homs i set càrrecs més de la Generalitat pel 9-N. Gràcies a la caixa de solidaritat de l’ANC i a l’embargament dels seus habitatges, poden fer front a la reclamació.

27 de setembre: L’Audiència Nacional comença a investigar les protestes davant d’Economia com un possible delicte de sedició contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i contra els Mossos, i després ho amplia als fets de l’1-O.

28 de setembre: Reunió urgent de la Junta de Seguretat de Catalunya per l’1-O al Palau de Pedralbes, amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, però sense el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. (3261147)

1 d’octubre: Càrregues dels antiavalots en desenes de col·legis electorals per part de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, amb centenars de ferits, un dels quals perd un ull per l’impacte d’una bola de goma a Barcelona. Els cossos policials, inclosos els Mossos, requisen urnes i tanquen centenars de col·legis electorals. (3263069)

2 d’octubre: Nombrosos jutjats de Catalunya obren investigacions contra la policia espanyola i la Guàrdia Civil per lesions a votants i contra els Mossos i autoritats locals per desobediència.

4 d’octubre: El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona presenta una comissió de mediació per evitar la DUI i l’aplicació de l’article 155. (3266202)

9 d’octubre: El TSJC retira als Mossos la vigilància exclusiva del Palau de Justícia de Barcelona, i obliga a compartir-la amb la policia espanyola.(3266789)

16 d’octubre: La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela decreta presó incondicional pels líders de l’ANC i Òmnium Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana, queden en llibertat condicional. (3269192)

28 d’octubre: El govern espanyol destitueix el major Trapero com a cap dels Mossos d’Esquadra i nomena Ferran López com a substitut en aplicació de l’article 155.

31 d’octubre: El Tribunal Suprem admet a tràmit la querella de la fiscalia contra els membres i exmembres sobiranistes de la Mesa del Parlament per rebel·lió, sedició i malversació i assumeix la causa oberta al TSJC, i l’Audiència Nacional admet a tràmit la querella contra tots els membres del Govern.

2 de novembre: La magistrada Carmen Lamela envia Junqueras i vuit consellers a presó per rebel·lió i dicta una ordre espanyola de detenció i una ordre internacional i una europea d’extradició contra els membres destituïts del Govern que són a Bèlgica. Santi Vila surt l’endemà després de pagar una fiança. (3276784)

24 de novembre: El Suprem assumeix la causa contra el Govern oberta a l’Audiència Nacional.

4 de desembre: El Suprem deixa sortir de presó sis dels vuit consellers destituïts, mentre Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart segueixen empresonats. (3289650)

5 de desembre: El magistrat del Suprem Pablo Llarena retira les ordres europees i internacionals de detenció contra Puigdemont, Serret, Ponsatí, Comín i Puig, mentre la justícia belga encara deliberava sobre una possible extradició només per alguns dels delictes.

22 de desembre: Llarena imputa Mas, Rovira, Gabriel, Pascal, Boya i Lloveras per la seva implicació en el disseny del full de ruta independentista.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local