Referèndum d'independència

Rovira diu al jutge que el matí de l’1-O va plantejar a Puigdemont suspendre el referèndum després de les càrregues

Defensa “el dret dels ciutadans a votar” i apunta davant Llarena que la declaració d’independència era una mostra de “voluntat política”

Marta Rovira sortint del Tribunal Suprem després de declarar davant del jutge Llarena aquest 19 de febrer del 2019. ACN

Marta Rovira sortint del Tribunal Suprem després de declarar davant del jutge Llarena aquest 19 de febrer del 2019. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha assegurat aquest dilluns davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena –que instrueix la caus contra els líders independentistes- que el matí de l’1-O va plantejar a Puigdemont la suspensió del referèndum, tot i que es va “quedar sola” i la petició no va ser atesa. Segons ha apuntat, va ser en una reunió convocada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després de les primeres càrregues policials, a la que van assistir diversos membres del Govern i representants dels partits independentistes. Segons ha apuntat, Puigdemont va tancar aquesta porta adduint que hi havia molta gent que esperava votar i que suspendre seria pitjor. Segons fonts d’ERC, Rovira ha defensat davant Llarena “el dret dels ciutadans de Catalunya a votar” i “la democràcia” i ha recordat que el Parlament de Catalunya ja va aprovar una declaració d’autodeterminació el desembre del 1989 i que, aleshores, com que no hi havia majoria independentista, no se li va donar importància. Segons fonts jurídiques ha apuntat també que la declaració d’independència del 27-O va ser una manifestació de “voluntat política” amb caràcter simbòlic, perquè tothom sabia que no tenia cap efecte i quedaria suspesa.

Rovira ha declarat durant poc mes de dues hores abans que el jutge decretés per a ella llibertat amb l’obligació de dipositar una fiança de 60.000 euros en els pròxims dies (encara sense concretar les dates). Ha actuat després que la Fiscalia i l’Advocat de l’Estat demanessin també llibertat amb fiança, mentre que l’acusació popular de VOX volia presó sense fiança.

Després de la declaració fonts d’ERC han apuntat que davant Llarena Rovira ha defensat el dret a la inviolabilitat parlamentària, i ha argumentat que als diputats no els correspon fer un control previ de constitucionalitat i que, per tant, les seves votacions estan absolutament protegides i més en el seu cas, que no tenia cap requeriment ni advertiment.

També ha apuntat que la persecució dels líders independentistes per la declaració del 27-O –i no per la del 1989 demostra que quan l'independentisme era minoritari no hi havia cap problema, mentre que ara que és majoritari es considera un delicte. “Això és clarament antidemocràtic i vulnera tots els principis d'un Estat de dret i democràtic”, ha apuntat.

Mostra de voluntat política

Altres fonts presents a la declaració han assenyalat que la número dos d’ERC ha apuntat que la declaració d’independència era una manera de posar final a la legislatura, perquè “sabíem que arribava el 155” i per aquest motiu la direcció d’ERC ja va comunicar al partit el 26 d’octubre –dia abans de la declaració- que “anàvem a eleccions”.

També ha apuntat que des de la declaració d’independència només ha vist Puigdemont en dues ocasions. Va ser –segons relaten les fonts de la seva declaració. Per dir-li que ERC no faria de nou Junts pel Sí a les eleccions, i per transmetre-li també que els republicans no volien bloquejar la sessió de constitució del parlament del 17 de gener, com plantejava Junts per Catalunya. En aquest sentit, ha reblat que no té intenció de veure mai més Puigdemont.

“Assumir la realitat”

La secretària general d’ERC, segons aquestes fonts jurídiques, també ha insistit en “l’apologia del realisme” i ha assegurat textualment que “s’ha d’assumit la realitat i la legalitat vigent”, com –ha recordat- ha transmès en declaracions públiques i a tot el partit.

Rovira també s’ha desvinculat del document Enfocats en què es basa part de la causa i del suposat comitè estratègic. Ha recordat que ella no tenia cap tasca de gestió, sinó només política, i que ni era ponent ni portaveu en les discussions sobre les lleis de desconnexió. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local