Arrenca al Congrés el debat de la moció de censura del PSOE que pot deixar Rajoy fora de la Moncloa

El debat de la moció de censura presentada pel PSOE ha arrencat puntualment a les 9h del matí al Congrés dels Diputats. Per davant, dues sessions intenses per aclarir si el candidat, Pedro Sánchez, suma suficients vots per fer fora de la Moncloa el president espanyol, Mariano Rajoy, després de la sentència de la Gürtel. Els diputats del PNB, ERC i PDeCAT són determinants i els tres grups arriben al debat sense aclarir quin serà el seu vot. Els contactes entre els tres grups i també amb el PSOE s'han intensificat en les darreres hores. A més, aquest dijous la direcció dels nacionalistes bascos es reuneix de forma extraordinària per decidir el seu posicionament. Des de la Moncloa neguen que Rajoy s'estigui plantejant l'opció de dimitir si veu que la moció prospera i asseguren que els rumors que sorgeixen en aquesta línia formen part de la "cerimònia de la confusió". Sánchez necessita almenys 176 diputats, és a dir, la majoria absoluta de la cambra per tombar Rajoy. Fins al moment, només Podem i Compromís li han ofert obertament suport.

El secretari d'Organització del PSOE, José Luís Ábalos, ha estat el primer de prendre la paraula des de la tribuna d'oradors del Congrés. El debat ha arrencat a les 9h del matí enmig d'una important expectació mediàtica. Segons estipula el reglament de la cambra baixa, després de la intervenció d'Ábalos qualsevol membre de l'executiu podrà prendre la paraula. Llavors, serà el torn del candidat, Pedro Sánchez, que presentarà el programa del govern que pretén formar. Cap d'aquestes exposicions té limitació de temps.

A partir d'aquí hi haurà un recés i serà la presidenta de la cambra, Ana Pastor, qui determinarà l'hora per reprendre la sessió. Després serà el torn de tots els grups parlamentaris, que tindran 30 minuts per a una primera intervenció. L'ordre d'intervenció serà de menor a major representació. El candidat els podrà contestar un a un o, si ho prefereix, aglutinar totes les respostes al final. Tots els grups tenen, a més, un torn de rèplica de 10 minuts. En el cas del PSOE, qui intervindrà serà la portaveu al Congrés, Margarita Robles.

La previsió és que el debat s'interrompi a les nou del vespre i que els grups que no hagin pogut intervenir (els més importants) continuïn divendres al matí. La votació, per tant, no serà fins divendres cap al migdia. Cadascun dels 350 diputats hauran de dir en veu alta i un per un què voten.

Pendents de la decisió dels independentistes

La moció de censura s'aprova per majoria absoluta. El PSOE inicia el debat sense saber si tindrà la majoria suficient per tirar-la endavant. Fins al moment, només Compromís i Podem han dit obertament que donaran suport a Sánchez. Això, en total, li dona al PSOE 155 vots i el deixa a 21 vots de poder aprovar-la.

Els vots determinants hauran de venir dels partits independentistes i nacionalistes catalans i bascos. Fins ara, ni ERC, ni PDeCAT ni PNB han aclarit què votaran i s'han intensificat els contactes entre les tres formacions –i també amb el PSOE- per acabar de determinar el vot.

Des del PDeCAT, apunten que no decidiran res fins que escoltin el discurs de Sánchez i fonts del PNB afirmaven dimecres que la decisió no estava presa i que no es vincularia "al que fessin tercers". La direcció dels nacionalistes bascos es reuneix de forma extraordinària aquest dijous per decidir el vot. Els nacionalistes bascos també volen escoltar la intervenció de Sánchez per veure els "compromisos" que adquireix.

Per part d'ERC confirmen que estan en contacte des del dilluns amb el PSOE i que hi ha hagut reunions i contactes entre el portaveu al Congrés, Joan Tardà, i el número 2 del PSOE, José Luís Ábalos.

Des d'EH-Bildu, reconeixen que el PSOE no s'hi ha posat en contacte i que estan a l'expectativa d'escoltar el discurs de Sánchez. Fonts del partit apunten que el seu vot s'alinearà amb el que facin la resta de forces independentistes i nacionalistes per tal de teixir "una aliança basco-catalana". Si ERC, PDeCAT i PNV voten a favor, els escons de Bildu no són necessaris.

Tot fa pensar, doncs, que els vots dels partits catalans i bascos poden anar alineats.

La Moncloa nega que Rajoy pugui dimitir

Un altre escenari que es podria obrir és l'opció que Rajoy optés per dimitir si veu que Sánchez pot ser president. Serà determinant, doncs, l'opció que prenguin novament el PNB i els partits catalans. Si opten pel 'sí' i Rajoy veu que es queda fora de la Moncloa podria optar per dimitir abans de la votació i la moció de censura decauria. Si Rajoy dimiteix, i segons el que preveu la Constitució, el govern cessaria amb ell però les Corts no es dissolen.

Caldria obrir una ronda de consultes amb el rei i, en aquesta ocasió, Sánchez es podria convertir en president sense necessitat d'arribar als 176 ja que, per a una investidura –i a diferència de la moció de censura- no cal la majoria absoluta i amb una majoria simple és suficient.

Fonts de la Moncloa insisteixen, però, que aquesta opció no està sobre la taula i lamenten la "cerimònia de la confusió" ja que afirmen que Rajoy no se l'ha plantejat. Apunten que no ha fet res que justifiqui aquesta dimissió i que seria "reconèixer una culpa". A més, afegeixen que la seva dimissió només "empitjoraria les coses".

Què passa si prospera la moció?

Si Pedro Sánchez aconseguís els 176 vots mínims necessaris, la presidenta del Congrés ho posarà immediatament en coneixement del rei i del president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

A partir d'aquell moment, el candidat de la moció de censura es considerarà "investit amb la confiança de la cambra", tal i com recull la Constitució, i el rei el nombrarà president. En cas que sigui rebutjada, els 84 signants de la moció del PSOE no podran presentar-ne una altra durant el mateix període de sessions.

Cs i Podem també han avançat que, en cas que la moció del PSOE no prosperi, es plantegen una altra de manera "instrumental" amb un candidat "independent" amb l'únic objectiu de convocar eleccions. Sánchez, en canvi, ha assegurat en els dies previs a la moció que vol governar i no ha marcat una data clara per a les eleccions.