Santi Rodríguez: "Si el PSOE s’ha recolzat en l’extrema esquerra per governar, el PP també ho pot fer amb l’extrema dreta"

(Entrevista a Santi Rodríguez l’endemà de les eleccions andaluses) El diputat del PP era partidari d’esperar a convocar les eleccions després del 155, “en un termini de sis mesos”, diu. Rodríguez assegura que el partit ha assumit els errors que hagi pogut cometre i valora positivament l’etapa de Xavier Garcia Albiol al capdavant del partit a Catalunya. A Vilanova i la Geltrú creu que el tarannà municipalista del partit és la carta que han de jugar de cara a les municipals.

L’extrema dreta ha entrat per primera vegada en un parlament autonòmic, amb 12 diputats. Què n’opina?

Crec que Vox és una conseqüència més de la crisi del 2008, igual que en el seu moment ho va ser l’ascens de Podemos o Ciutadans. Hi ha hagut una desconfiança cap als partits tradicionals que sempre han governat a Espanya, PSOE i PP, als quals se’ls responsabilitza de la crisi. Això beneficia altres formacions polítiques, tant en un extrem com en un altre. Els populismes apareixen fruit d’aquesta sotragada que ha patit la societat. Això es va reproduint a Europa i als Estats Units.

El PP ha perdut set diputats en aquestes eleccions.

No és un bon resultat, s’ha perdut representació, suports electorals, però de totes maneres crec que hem superat la prova. Eren unes eleccions complicades. Hi havia el dubte si Ciutadans aconseguiria passar davant i assumir el lideratge a l’oposició del PSOE, però això no ha estat així. Pel que fa a la governabilitat a Andalusia, el PSOE ho té molt difícil per formar govern i, si no poden, el segon partit més important en vots i diputats és el PP. Per tant, s’obre una possibilitat per poder formar govern.

PP, Ciutadans i Vox sumen majoria absoluta a Andalusia. El PP està disposat a pactar amb l’extrema dreta per poder governar?

Igual que el PSOE s’ha recolzat en l’extrema esquerra per governar, no veig que sigui cap inconvenient que el PP es pugui recolzar en un moment determinat en l’extrema dreta per governar. Tot i així se n’haurà de parlar i veure quines possibilitats hi ha. Ara per ara veig molt difícil que es pugui arribar a un acord amb el PSOE, perquè encara que hagin guanyat les eleccions, han perdut una majoria considerable. És un resultat que serà complicat de gestionar, però no serà més complicat que l’escenari de política que ens va quedant en els últims anys a tots els escenaris on pactar és imprescindible per poder assolir governs i tirar endavant projectes.

El que ha passat a Andalusia pot ser un reflex de les pròximes eleccions generals?

Sense cap mena de dubte. És un tast del que pot passar en unes eleccions generals. El panorama polític andalús, que sempre ha estat d’una determinada manera i d’un determinat color, ara ha canviat i és normal pensar que en unes eleccions generals també pot passar.

Vox és acusació particular en el procediment judicial contra els líders independentistes. El procés ha estat un factor de l’ascens d’aquest partit?

Pot haver estat un element més, però no l’únic. Hi ha persones que creuen que la forma  com el govern espanyol va tractar la situació de Catalunya no era l’adequada o va ser massa tova. Aquest és un element més i ha donat visibilitat a Vox i l’ha ajudat a créixer.

El líder del seu partit, Pablo Casado, ha dit nombroses vegades que s’ha de tornar a aplicar el 155, però encara més dur. Hi està d’acord?

En les actuals circumstàncies no hi ha fets que justifiquin des del punt de vista jurídic l’aplicació del 155. Però el missatge i l’acció de govern van més en una orientació semblant a la que hi havia l’any passat, és a dir, amb la d’actuar amb una gran deslleialtat a l’Estat. Crec que si no es corregeix no quedarà cap altre remei que aplicar el 155 un altre cop. S’ha parlat d’aplicar mesures en determinades competències, com ara Mossos, ensenyament o serveis penitenciaris. Es van passar cinc anys anunciant que farien una cosa i al final la van fer, amb un cost per a la societat. És necessari esperar que tornin a fer aquestes coses que estan anunciant? Des del punt de vista jurídic, no. Però diuen que ho faran. S’ha d’actuar abans que actuïn o has d’esperar que actuïn? Aquest és el momentum.

Què en pensa de la vaga de fam de Jordi Turull i Jordi Sànchez?

Crec que per un costat ho fan per tornar a posar l’atenció en la situació dels presos després de les mobilitzacions socials dels últims dies, com la vaga de metges, la vaga de mestres, la d’estudiants i la de bombers. Per altra banda, pot tenir la seva justificació en el sentit que es pretengui posposar l’inici dels judicis per poder guanyar temps, tot esperant que el Tribunal Constitucional resolgui els recursos d’empara i així anar al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg per tenir una resolució abans que comencin els judicis.

La justícia espanyola està en discordança amb la justícia europea?

No ho crec pas. El Tribunal Europeu de Drets Humans té resolucions negatives per a la majoria de països i Espanya en té menys que països com Alemanya, Itàlia o el Regne Unit. Pel que fa a les extradicions dels polítics independentistes a l’estranger, el tribunal alemany de Slesvig-Holstein no posa en dubte els fets de què s’acusa Puigdemont. El que resol és que el delicte pel qual se’l busca a Espanya no és equiparable als delictes equivalents a Alemanya, però no entra en el fons de la qüestió. Per tant, no veig que hi hagi un problema que la justícia espanyola i la resta de la justícia europea vagi en discordança. El que és evident és que hi ha criteris diferents a l’hora de valorar determinades conductes entre la justícia espanyola i la justícia d’altres països, com ha passat tota la vida.

Va ser un error enviar la policia l’1 d’octubre?

Crec que tot es va gestionar molt malament. Al final va haver-hi dues fotos que no hi havien de ser mai, des del nostre punt de vista. La gent al carrer i la foto de la policia. El balanç final no és positiu, però la responsabilitat de tot el que va passar va ser d’aquells governants que van llançar la gent al carrer a cometre un acte que estava suspès i que, per tant, no es podia dur a terme.

Des d’algunes parts de l’unionisme es diu que a Catalunya es viu una situació de tensió al carrer. Vostè, que és de Vilanova de tota la vida i del PP, ha sentit realment que hi hagi aquesta tensió?

Hi ha tensió i divisió, però no violència, tret d’alguns episodis que es puguin donar amb els llaços, que provoquen determinats enfrontaments. La fractura és innegable, però es trasllada mínimament en el dia a dia. La tensió hi és i crec que incomoda a tothom. El famós ‘un sol poble’ que s’havia dit de Catalunya s’ha trencat completament i d’alguna manera s’haurà d’intentar recuperar perquè és el que ens fa créixer com a societat.

Es comenta que Oriol Junqueras té bona relació amb l’exvicepresidenta Soraya Saenz de Santamaria.

Ha estat més la imatge que s’ha traslladat fruit de determinades fotografies i gestos que no pas fruit d’una realitat que hi pugui haver una certa relació. En la mesura que l’independentisme s’ha basat en tòpics i en coses que a l’hora de la veritat no es podien materialitzar, tothom feia temps que pensàvem com podíem sortir d’aquesta situació. Tu no pots mantenir, i així es va demostrar el 27 d’octubre, una mentida fins al final. Has declarat la república, i ara què? Doncs no hi ha res. Com expliques a dos milions de persones que t’han seguit cegament que no això no va més enllà? L’únic discurs possible, l’única resposta, és el que està donant Junqueras, que és que no hi ha majoria suficient i, per tant, s’ha d’ampliar la base social.

Per tant, Clara Ponsatí te raó quan diu que tot era un farol?

Hi estic d’acord relativament, perquè tot el que s’ha anat vivint no era un farol, era una realitat. Es van arribar a desobeir les instruccions que van donar des del TC, el TSJC... és farol en la mesura que després de la declaració no hi ha res. Segurament ells s’esperaven una altra cosa, potser s’esperaven que algun país del món donés suport al que havia passat aquí i no ho va fer ningú. Sí té part de farol, però al final tot farol va adreçat sempre a intentar guanyar.

Després de l’aplicació del 155, en les eleccions del 21-D al Parlament de Catalunya vau passar d’onze diputats a quatre. Què hauria de fer el partit per recuperar diputats a Catalunya?

Des del PP de Catalunya no vam aconsellar mai que un cop aplicat el 155 es convoquessin les eleccions immediatament, perquè enteníem que la situació política que es vivia durant els mesos de setembre i octubre a Catalunya era una situació encara molt tensa com per citar la ciutadania a les urnes de forma immediata. Nosaltres demanàvem esperar un temps que es calmés la situació i convocar les eleccions almenys en un termini de sis mesos. Respecte dels mals resultats, assumim tots els errors que calgui, jo ja no sóc secretari general, ni el president del partit a Catalunya ja no és el mateix.

Per què no els van fer cas?

El govern espanyol, tot i ser un govern del PP, tenia més la vista posada en l’interès general i ells creien que era millor convocar les eleccions immediatament. A més, el PSOE i Ciutadans també demanaven que les eleccions es convoquessin al més aviat possible. Mentre el PP i el Partit Socialista vam intentar que aquelles eleccions servissin per guanyar els independentistes, per canviar el govern de la Generalitat, Ciutadans amb això no hi va jugar. Ciutadans va jugar únicament i exclusiva a guanyar les eleccions, sense preocupar-se d’acabar guanyant els independentistes. I efectivament, van aconseguir el seu objectiu, que era guanyar les eleccions. En aquest temps han demostrat que no tenien cap mena d’interès a guanyar l’independentisme.

A Espanya han passat de governar a formar part de l’oposició. Què heu de fer per tornar a governar?

Quan es perd la moció de censura i Rajoy se’n va, es convoca un congrés i surt una nova direcció més jove i desvinculada al màxim possible de tots els errors que s’hagin pogut cometre en el passat.
Un partit quan està al govern no pot acontentar al cent per cent les seves bases. En el moment que deixes de governar, el primer que has de fer és tornar a cohesionar el partit i tornar a focalitzar-te ideològicament amb un determinat espai que t’identifiqui clarament amb els teus valors i principis. Una vegada tens el partit cohesionat pots tornar a obrir-te per tornar a guanyar les eleccions. Això és el que fa la nova direcció tant a Espanya com Catalunya i amb un escenari que ara és molt més complicat, perquè tens de moment un partit més o menys consolidat que és Ciutadans i ara en tens un altre, Vox, que també t’està intentant esgarrapar vots.

Com creu que li anirà al PP a les municipals?

Crec que li aniran bé. Són unes eleccions complicades precisament per aquest escenari on el centre dreta s’ha fragmentat molt i per tant això per un costat debilita el PP. Haurem de veure si som capaços d’intentar fer el que ha passat a Andalusia, mantenir el lideratge del centre dreta. Queda poc temps però crec que tots els canvis que hi ha hagut al partit, tant a nivell nacional com català, contribuiran a consolidar el partit i donar aquesta imatge de lideratge en un determinat espai.

I a Vilanova i la Geltrú?

Tenim un magnífic candidat i jo crec que ja hem vist com li ha anat a Ciutadans a Vilanova. Ells acostumen a tenir un vot més de marca que no pas municipalista i crec que si la gent que ha votat Cs ha vist quina ha estat la seva trajectòria a Vilanova, veuran que no aporten absolutament res al municipalisme. A més, Ciutadans ha acabat desapareixent del mateix Ajuntament per culpa de les seves baralles internes. Per tant, crec que el nostre tarannà municipalista ha de ser l’element diferencial que hem de presentar.

Quina valoració fa del mandat Xavier Garcia Albiol al capdavant del PP de Catalunya?

El seu mandat ha estat convuls des de molts punts de vista. Ell ha assumit aquesta etapa de la seva vida amb una generositat extraordinària. El 2015 havia guanyat les eleccions a Badalona, tot i perdre l’alcaldia. Es podia haver dedicat exclusivament a la ciutat per intentar capgirar la situació en les properes eleccions. Tot i així, va assumir la responsabilitat d’encapçalar les eleccions del 2015 i les del 2017, aquestes amb un cost personal molt important perquè la patacada és considerable. Ell arriba un moment en què diu que no pot continuar en la política catalana precisament pels resultats que hem obtingut i que cal donar pas a una nova direcció i que puguin fer, d’alguna manera, els moviments necessaris per intentar recuperar l’espai. El que no se sap tant és que les enquestes que teníem al juny i juliol de 2015 ja ens donaven mals resultats a les eleccions al Parlament i la seva candidatura va permetre recuperar una mica l’espai que en aquell moment vèiem en perill i que després de les circumstàncies en el 2017 ens han dut a la situació on som ara. En general crec que ha estat un lideratge d’una persona de la casa, amb una llarga trajectòria dins el partit i molt al costat de la gent, sobretot la gent dels municipis i del territori, que acostuma a ser la que ho passa més malament.

Es tornaria a presentar pel PP en les properes eleccions al Parlament?

Si la direcció considera que puc continuar aportant els meus coneixements i la meva tasca, jo no hi tinc cap inconvenient.