Eleccions municipals

“Volem recuperar sobiranies que governs anteriors han anat cedint”

Júlia Olivé Vilanova i la Geltrú 01-02-2019 9:16 Lectures 3309
Marta Jofra i Enric Garriga encapçalen la candidatura de la CUP a Vilanova i la Geltrú. Carles Castro

Marta Jofra i Enric Garriga encapçalen la candidatura de la CUP a Vilanova i la Geltrú. Carles Castro

Sota el nom Capgirem Vilanova CUP, Marta Jofra i Enric Garriga encapçalen la llista de la formació anticapitalista, que presenta una campanya ambiciosa amb què volen “assaltar l’alcaldia”. Els cupaires volen remunicipalitzar els serveis externalitzats per l’Ajuntament i trencar amb les dinàmiques dels governs convergents i socialistes. Jofra i Garriga asseguren que la CUP és garantia d’una via cap a la independència des del consistori.

Quin és l’objectiu de la CUP aquestes municipals?

Marta Jofra: Assaltar l’alcaldia. Fem una aposta ferma per governar, tant amb la llista, com amb la campanya, com en la manera de preparar les eleccions. Tenim una llista més oberta, volem sortir de la zona de confort de la CUP. Això és el que vol transmetre el nom de la candidatura, ja no és només CUP, ara és Capgirem Vilanova CUP.

Dieu que voleu fer una “coalcaldia”. Com es fa això?

M.J.: volem fer un treball col·lectiu i fugir dels personalismes. Creiem que els lideratges han de ser compartits, que no s’ha de concentrar tot en una persona. La coalcaldia no està prevista en l’ordenament jurídic, per tant tècnicament hi haurà un alcalde, que és el número u de la llista. La coalcaldia la plantegem en el sentit que es delegaran totes aquelles funcions que la llei preveu que es puguin delegar en el número dos, perquè el pes de l’alcaldia quedi compartit entre dues persones. Això es traduirà, per exemple, en tasques com representar l’Ajuntament. Hi ha tasques exclusives de l’alcaldessa, com portar el ple. Volem estirar la llei al màxim per compartir aquest càrrec.

En la ponència estratègica del desembre del 2018 apuntàveu que des del 2000 Vilanova no ha tingut cap “horitzó compartit de ciutat”. Quin és aquest horitzó per a la CUP?

Enric Garriga: l’horitzó és, sens dubte, una ciutat oberta, igualitària, feminista, antifeixista i exemple de municipalisme. Aquí a Vilanova un dels problemes que tenim és que no tenim gaire clara la frontera entre allò que és municipal i allò que és privat. Fins i tot s’han arribat a fer presentacions de l’Ajuntament dins el Banc de Sabadell, per exemple. Centrarem molts esforços a remunicipalitzar serveis, volem recuperar sobiranies que governs anteriors han anat cedint. 

M.J.: De totes maneres, aquest horitzó, cap a on creiem que hauria d’anar Vilanova, es plasmarà concretament en el programa que es farà públic el 16 de març. Donarem peu que la gent pugui fer aportacions i propostes en diversos àmbits.

E.G.: treballem en una campanya molt pràctica, amb unes idees clares. Volem explicar què farem i com ho farem, per tant ho volem tenir tot molt ben pensat. Serem honestos, si hi ha coses que no es poden fer immediatament, ho direm. Però això no implica que no es facin, potser no immediatament, però sí en els pròxims dos, quatre o vuit anys. Aquesta és la idea de buscar un horitzó, que la nostra feina tingui un recorregut llarg. 

Per a la CUP, quins són els principals problemes de la ciutat?

M.J.: el dret a l’habitatge no està garantit. Creiem que l’Ajuntament podria tenir-hi un paper molt més important, posant-se al servei de la gent contra els desnonaments, amb el parc del lloguer o els pisos buits. Un dels altres problemes és que l’Ajuntament durant els últims manats ha externalitzat molts serveis públics i aquests s’han anat degradant. Parlo per exemple de la recollida de residus, la neteja o la jardineria. Volem recuperar el control d’aquests serveis, com dèiem abans, remunicipalitzar.

E.G.: hi ha una sensació global de deixadesa. Molts carrers tenen una pavimentació de fa anys i ara, a sis mesos de les eleccions, s’afanyen a asfaltar carrers, com si estiguéssim en plena bombolla immobiliària. No es garanteix l’enllumenat públic, però en canvi quan arriba la Fira de Novembre tenim el doble d’enllumenat. Hi ha la sensació que es fa un doble esforç només quan hi ha un interès al darrere.

M.J.: un dels altres problemes és l’urbanístic. Tenim un pla urbanístic desfasat, del 2001. Carrers fets sense edificis, barris sense acabar com el de Mar, el Llimonet o el Sant Jordi... una ciutat sense cohesionar. S’arrosseguen molts nyaps del passat, hi ha convenis urbanístics que van sortint i que no s’han posat mai en ordre. Una de les nostres prioritats és un model de ciutat més cohesionat, perquè el pla urbanístic és una projecció de la visió que tens de la ciutat, no es tracta només de construir habitatges.

Marta, com és ser la primera dona candidata de la CUP a l’alcaldia?

M.J.: un honor i un privilegi. Crec que, independentment que sigui jo o no, el fet que sigui una dona la que està al capdavant d’aquest projecte és positiu per portar a la pràctica allò que la CUP diu des de sempre, que el feminisme és molt important per a la formació. La política feminista, però, no és només posar una dona al capdavant d’una llista, sinó que és canviar la manera de fer política. Volem fer una política més conciliadora amb la vida personal, que sigui més amable i no tan agressiva. Estic contenta, a més, de veure que en altres candidatures també tenen una dona al capdavant.

Vas entrar com a regidora el 2015 però vas deixar-ho el 2017, per què has tornat?

M.J.: a nivell personal, des del 2017, quan vaig demanar el relleu, ho feia partint de dues premisses: una, les persones tenim un límit i per tant ens hem de cuidar a nosaltres mateixes i al col·lectiu. L’altre és que tothom és necessari, però ningú imprescindible. Ho feia partint d’això i que si més endavant volia tornar a la política havia de parar en aquell moment per no cremar-me. Des del 2017 fins a l’estiu del 2018 he fet un procés de reflexió, de treball personal i de com intentar canviar aquesta manera de com es fa la política dins la CUP, que hi hagi més suport a les persones que van a la llista. Tinc molta confiança en aquest equip que hem fet i espero més gent s’acosti al projecte.

Blanca Albà, la candidata de Junts x Catalunya Vilanova, insisteix que encara s’és a temps de fer una llista unitària. Què hi teniu a dir?

M.J: En l’horitzó nacional sempre ens hem posat d’acord amb els partits sobiranistes i independentistes, per tant no creiem que calgui plasmar-ho en una llista unitària quan es pot fer amb actes o altres accions, com per exemple votacions del ple. La CUP té una visió molt municipalista i per a nosaltres aquesta està per damunt de la nacional.

E.G.: Crec que el problema principal de les llistes unitàries és que no hi ha un segon pas. Si per exemple féssim la llista unitària i aconseguíssim l’alcaldia, no hi ha cap pla per després. Nosaltres tenim una visió molt diferent del que ha de ser Vilanova i la Geltrú de la que té Junts per Catalunya. Tampoc hi ha una estratègia a nivell nacional de què farem amb tots aquests alcaldes de tots aquests partits. La unitat per la unitat sense res a darrere a vegades és complicada d’assumir i explicar.

Quan CiU va trencar amb el PSC us van oferir per formar un govern per “fer front al 155”, entre les condicions que posàveu hi havia la moratòria d’un any de l’Eixample Nord o la moratòria d’un any de la creació del Parc Comercial. 

E.G.: Això va lligat al que comentàvem abans. Convergència s’ha ofert per anar junts, però en canvi quan se li van oferir aquestes propostes es van negar. Davant de coses incertes i genèriques sí volen unitat, però quan es proposen coses concretes sempre s’han negat.

M.J.: Com deia abans, en temes urbanístics, el model econòmic o comercial xoquem força. L’Eixample Nord no s’ha aturat formalment, però tampoc s’hi ha fet res més. El Parc Comercial sí que segueix i nosaltres no ho veiem bé. En tot cas, a l’hora de pactar amb algú per governar, com en tots els pactes, has de posar una sèrie de coses sobre la taula, un mínim comú denominador.

Dieu que teniu clar l’horitzó nacional. A nivell municipal en què es tradueix això?

M.J.: Si s’arribés a fer l’Assemblea de Municipis, seria una estructura cap a la independència, perquè tenim molts càrrecs electes que a nivell local volen anar cap aquí, però tampoc hi ha una estratègia des de la CUP sobre aquesta qüestió, perquè cada assemblea local és independent. 

E.G.: La CUP, com a braç polític i institucional de l’Esquerra Independentista és la garantia que hi haurà una via cap a la república dins dels consistoris.

M.J.: en cas que s’hagi de mullar l’Ajuntament en temes sobre el procés, s’hi mullarà, com per exemple l’1 d’octubre.

La situació política actual, amb presos, exiliats, els judicis, creieu que pot afectar les eleccions?

M.J.: si les eleccions del 2015 ja van estar influenciades per la situació política d’aquell moment, ara segurament també, però per a mi és una incertesa total el que passarà. Hi ha molts factor que poden influir: el municipal, el fet que aquí sempre ha governat el PSC i Convergència, partits que seran decisius, com ERC, la incògnita de si entren partits nous o si hi haurà una llista amb un partit d’extrema dreta... tot està molt fragmentat i massa verd, no tothom ha posat les cartes sobre la taula.

E.G.: De moment ja coincidim amb les eleccions europees. Fa uns mesos semblava que fins i tot havíem de coincidir amb les eleccions generals. A més seran les primeres eleccions post 21 de desembre. M’estranyaria que les sentències dels judicis dels presos sortissin abans, crec que, o sortiran després o molt abans de les eleccions, depenent de la durada del judici, però no al mes de maig. Probablement són les eleccions més incertes que hi ha hagut des dels últims anys.

Amb quins partits voldríeu pactar en cas de governar?

M.J.: Segurament en cas de governar ho haurem de fer amb algú altre. Hi ha partits que ja han demostrat afinitat amb nosaltres, treballant i votant junts coses al ple, com poden ser SOM VNG o ERC. En qualsevol cas, si això passa, ho decidirà l’assemblea de la CUP.

Un dels altres regidors que torna a la política és Quim Arrufat, qui també va ser diputat al Parlament.

M.J: El Quim mai ha deixat la política, el que passa és que no estava en primer pla. Crec que ha tornat perquè veu que, després de tants anys picant pedra a la CUP de Vilanova, ara ha arribat el moment de portar a la practica i tirar endavant aquest projecte. No va al capdavant de la formació, com s’havia fet córrer, perquè ell ja ha estat molt a primera línia durant uns anys.

E.G: Si fóssim un partit tradicional com el PSC o ERC, el Quim hauria anat de cap de llista, perquè a priori sembla el més lògic. Però no és el nostre cas. Tot plegat va lligat al concepte de coalcaldia, aquest sistema que volem organitzar, un sistema compartit on una persona no carregui tot el pes i estigui acompanyada. 

Mobilitzacions

Sitges o Gilead? Què vol Vox?

Fran Moreno

De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual

ENQUESTA WEB

El PSOE (122) guanya les eleccions i suma amb Cs (57) o amb Podem (42) i independentistes

ELECCIONS GENERALS. Després dels resultats del 28-A, quin pacte de govern prefereixes al Congrés?

PSOE + Podem + independentistes
PSOE + Ciutadans