Judici 1-O

El Suprem afronta a partir de dimarts el judici amb més pes polític de la democràcia

Rajoy, Santamaría, Montoro, Torrent, Mas o Urkullu, obligats per llei a dir la veritat davant del tribunal

ACN/ Tania Tapia Madrid 10-02-2019 11:20 Lectures 1639
La primera imatge dels presos independentistes a Lledoners, distribuïda per Òmnium Cultural. Òmnium Cultural

La primera imatge dels presos independentistes a Lledoners, distribuïda per Òmnium Cultural. Òmnium Cultural

El Tribunal Suprem afronta a partir de dimarts 12 de febrer el judici amb més pes polític de la democràcia. No només perquè tots els acusats (a excepció de Jordi Cuixart) són polítics sinó també pel gran nombre de testimonis que desfilaran per la sala de plens i que estaran obligats -per llei- a dir la veritat. El tribunal ha citat, entre d'altres, Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Roger Torrent, Artur Mas o Íñigo Urkullu. A més, l'acusació popular l'exerceix el partit ultradretà de Vox. La política també serà protagonista fora de les portes del Suprem. La primera setmana de judici coincidirà amb el debat al Congrés de les esmes a la totalitat del pressupost del govern espanyol i si el judici s'allarga més de tres mesos pot trepitjar la campanya electoral del 26 de maig.

El judici del procés marcarà un abans i un després en la història de l'estat espanyol. El Tribunal Suprem està a punt per ser la seu del judici més multitudinari que s'ha celebrat mai en aquest tribunal. Dimarts serà el primer dia que es traslladarà els set presos des de Soto del Real (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Cuixart) i les dues d'Alcalá-Meco (Carme Forcadell i Dolors Bassa) fins al centre de Madrid per donar el tret de sortida a les sessions.

També assistiran al judici la resta d'acusats que estan en llibertat provisional (Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó) i es podrà veure la imatge de la sala de plens amb els vuit equips de defensa i les tres acusacions.

El primer dia del judici també seran al Suprem per donar suport als acusats el president, Quim Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, o el vicepresident, Pere Aragonès, així com representats de JxCat, ERC o CUP i líders i membres d'ANC i Òmnium Cultural.

El 12 de febrer també s'han previst diverses mobilitzacions a Catalunya, el 16 de febrer hi haurà una gran manifestació a Barcelona, el 21 de febrer s'ha convocat vaga general i el 16 de març la mobilització es farà a Madrid.

El Suprem emetrà totes les sessions en directe des del web del mateix tribunal. Una decisió que es pren per primer cop a la història de la màxima instància judicial espanyola. Per tant, es podran veure des de qualsevol punt del món els arguments per sostenir o rebatre les acusacions per rebel·lió, sedició, malversació, desobediència i organització criminal.

En el cas de la fiscalia, la petició s'enfila fins als 177 anys per als dotze acusats, l'advocacia de l'Estat la rebaixa fins als 119 i Vox en demana 702.

Les fases del judici

El judici començarà amb la fase de qüestions prèvies, que previsiblement durarà entre un i dos dies. Serà el moment per a les parts d'exposar davant el tribunal qüestions relatives a la vulneració de drets fonamentals o causes per a la suspensió del judici. És previsible que les defenses s'esplaïn ja que durant tot el procés judicial han denunciat vulneracions de drets com el de la defensa, a un judici just o al jutge predeterminat per llei. És el moment també per tornar a demanar que se'ls admeti part de la prova proposada i que el tribunal no ha acceptat o exposar qüestions com per què no permès reservar a la sala espai per a observadors internacionals. El tribunal pot resoldre en l'acte 'in voce' o esperar a resoldre en sentència.

Posteriorment, ja començaran a declarar els acusats i ho faran segons l'ordre que figura en l'escrit de la fiscalia. El primer en començar serà Oriol Junqueras, acusat pel ministeri públic de rebel·lió i malversació i per a qui demanen 25 anys de presó.

Un cop hagin declarat els 12 acusats serà el moment dels testimonis. El tribunal ha acceptat íntegrament els 256 testimonis que va proposar la fiscalia i l'advocacia de l'estat (van proposar els mateixos). En canvi, ha rebutjat noms proposats per la defensa. Entre ells, ha declinat citar a Carles Puigdemont, Marta Rovira, el rei Felip VI o bona part dels testimonis internacionals que es proposaven. En total, hauran de comparèixer al Suprem més de 500 testimonis, molts d'ells policies que demanen les acusacions i que van ser a Catalunya l'1-O. Després dels testimonis, declararan els pèrits i per últim es practicarà la prova documental.

A continuació les parts emetran les conclusions definitives i diran si mantenen la petició de penes o si, per contra, les modifiquin (a l'alça o a la baixa). El judici es tanca amb la fase d'informes, es dona l'opció als acusats de pronunciar una última intervenció davant el tribunal i el cas queda vist per a sentència.

Declararan en català?

Alguns dels acusats havien sol·licitat declarar en català (Cuixart, Romeva i Junqueras, entre d'altres). El Suprem ha comunicat que hi haurà dos intèrprets a la sala i que la traducció pot ser simultània o consecutiva però no ha aclarit per quina optarà. Els advocats no han avançat, però, si algun acusat optarà pel català.

Durant la instrucció, tots ells han fet servir sempre el castellà i algunes defenses apunten que si opten pel català el tribunal acabarà escoltant el testimoni de l'acusat per boca d'un intèrpret i es poden perdre matisos de la seva argumentació.

Coordinació però no unitat d'acció de les defenses

Els dotze acusats estan defensats per vuit equips diferents d'advocats. Durant els quinze mesos d'instrucció, les defenses han treballat coordinades però això no suposa que hi hagi d'haver unitat d'acció a l'hora d'afrontar el judici. El fet que hi hagi acusats que pertanyen a partits diferents també és un element que dificulta traçar una única estratègia de defensa.

Ara bé, és comú l'argument de que es tracta d'un judici a la democràcia que no només afecta l'independentisme sinó que posa davant el mirall l'estat de democràtic i qüestions com el dret de reunió o manifestació.

Un judici que pot durar mesos

La previsió del tribunal és que el judici es pugui allargar tres mesos, tot i que algunes defenses recelen d'aquests càlculs. Durant la celebració del judici, les parts poden renunciar a testimonis si creuen que ja no són necessaris per dirimir els fets. Això podria fer escurçar terminis i retallar algunes setmanes. La idea del tribunal és poder dictar sentència abans de l'estiu (l'agost és inhàbil als tribunals).

Si el judici s'allarga més enllà de maig, es solaparà amb la campanya electoral del 26 de maig. Una norma no escrita en el món de la justícia estableix que no es celebren judicis importants ni es notifiquen sentències rellevants en període electoral. Fonts del Suprem, però, també al·leguen que hi ha antecedents en la línia contrària: el judici dels ERO a Andalusia va coincidir amb la campanya electoral i no es va suspendre. Per agilitzar calendari, el tribunal no descarta celebrar sessions del judici també els dissabtes.

Mobilitzacions

Sitges o Gilead? Què vol Vox?

Fran Moreno

De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres