Judici 1-O

Rajoy: "Mai hi va haver res de què parlar, els vaig deixar clar que no hi hauria un referèndum"

L'expresident espanyol nega altre cop al Suprem que l'1-O fos un referèndum tot i que es va intentar convocar

ACN/ Xavier Alsinet/ Tania Tapia Madrid 27-02-2019 17:50 Lectures 1969
Pla curt, extret de senyal institucional, de l'expresident espanyol Mariano Rajoy responent com a testimoni a les defenses en el judici al Suprem. Tri

Pla curt, extret de senyal institucional, de l'expresident espanyol Mariano Rajoy responent com a testimoni a les defenses en el judici al Suprem. Tri

L'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy ha assegurat que des que va arribar a la presidència l'any 2011 mai va participar en cap negociació sobre la celebració d'un referèndum, ni primer amb Artur Mas ni tampoc després amb Puigdemont. A preguntes de l'acusació popular, l'expresident ha estat taxatiu. "Mai hi va haver res a parlar perquè des del primer moment vaig deixar amb meridiana claredat que en cap cas hi hauria un referèndum per liquidar la sobirania nacional, saltar-me la llei", ha afirmat durant l'interrogatori com a testimoni. I ha afegit que des del Govern eren "plenament conscients" que no entraria a negociar res sobre un referèndum i que, si ho volien, havien d'anar al Congrés per aconseguir suports i canviar la Constitució. "Si ho volien havia de ser el conjunt del poble espanyol qui prengués aquesta decisió", ha manifestat. Sobre l'1-O, ha dit que es va "intentar convocar" però ha tornat a negar que es produís. "Allò no era un referèndum", ha manifestat.

L'expresident espanyol ha afirmat que va mantenir sis converses amb l'expresident Mas i també, posteriorment, va convidar l'expresident Puigdemont a anar al Senat i al Congrés per explicar la seva proposta. "Va poder venir i no va voler tot i que el vaig convidar", ha manifestat.

Rajoy ha dit que tant Mas com Puigdemont van ser sempre "plenament conscients" que si volien defensar la seva posició ho havien de fer davant les Corts Generals i ho ha comparat amb el Pla Ibarretxe. "Alguns presidents sí que van venir a defensar idees on procedia", ha manifestat.

Sobre els plens del 6 i 7 de setembre, ha afirmat que el ple del Parlament "liquida la legalitat vigent per substituir-la per una altra", en referència a la llei de transitorietat jurídica.

El 155: "més just i operatiu"

Rajoy ha qualificat de "bona decisió" enviar uns 6.000 agents dels cossos estatals de policia a Catalunya, ja que hi havia una "situació excepcional" que va acabar amb la "decisió excepcional" d'aplicar l'article 155 "per primera vegada història". En la mateixa línia que en la sessió del matí ha tingut Soraya Sáenz de Santamaría, ha explicat que van preferir aplicar aquest article que el de l'estat de setge, perquè el 155 era "més operatiu" i "més just" perquè no afectava drets dels ciutadans. "Era la solució que menys mal feia", ha defensat.

"Prudents" a l'hora d'aplicar el 155

Rajoy ha recordat que l'11 d'octubre li va fer un requeriment a l'expresident Carles Puigdemont per la "declaració d'independència deliberadament confusa" del ple del 10 d'octubre perquè aclarís la seva posició, i que se'n va fer un segon. Segons Rajoy, no va contestar cap dels dos com se li requeria i preveu el 155.

Per això, ha desgranat diversos factors pels quals va decidir aplicar el 155, no sense abans assenyalar que hi va haver "opinions sobre tots els gustos" a l'hora d'aplicar o no aquest article i com calia fer-se. Per una banda, ha defensat que calia aplicar-lo per "respecte a la sobirania nacional i la unitat nacional". "Això no ho pensàvem deixar passar", ha afirmat. Per altra banda, ha dit que calia garantir el "compliment de la llei que alguns volien liquidar".

I per últim ha dit que van ser "prudents" i van fer un "gran esforç" i que van avisar "fins a la sacietat" que no anaven "per un bon camí". També s'ha referit a "l'esforç" per aconseguir el suport de la resta de grups polítics. "I fins i tot vam donar la possibilitat de rectificar amb els requeriments als que havien pres una decisió que crec que era equivocada", ha afegit.

Sobre la declaració d'independència, Rajoy s'ha centrat en el ple del 10 d'octubre. "Quan es produeix una declaració d'independència i es demana al president de la Generalitat que rectifiqui i es nega a fer-ho, la decisió que ha de prendre el govern és la que vam prendre", ha manifestat.

Advertència de Marchena

En un moment de l'interrogatori, Rajoy s'ha referit al contingut de la declaració "d'un altre testimoni d'aquest matí" quan parlava entre les diferències entre el 9-N i l'1-O. Poc després, l'advocat Jordi Pina ha advertit que, segons la Llei d'enjudiciament criminal, els testimonis no es poden comunicar entre sí fins que declarin, un fet que ha reconegut també el president del tribunal, Manuel Marchena. "Jo llegeixo els diaris digitals", s'ha defensat Rajoy per argument el perquè de la seva afirmació. "El tribunal pren nota i ja ho valorarà en el seu moment", ha afegit Marchena. 

Mobilitzacions

Sitges o Gilead? Què vol Vox?

Fran Moreno

De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual

ENQUESTA WEB

A un mes de la cita amb les urnes, volem saber quina és la teva intenció de vot

ELECCIONS GENERALS. A qui votaràs el proper 28 de abril del 2019?

PP
PSOE
Podemos
Ciutadans
ERC
PDeCat
PNV
Altres