Eleccions municipals

El debat de partits frena les aspiracions del barri de Mar, a Vilanova i la Geltrú

L'endeutament municipal de Vilanova dificulta la creació d'un espai sociocultural, i el futur de la nau de Dradisa segueix sent una incògnita

Míriam de Lamo Vilanova i la Geltrú 05-05-2019 10:21 Lectures 2515
Blanca Albà, Juan Luis Ruiz, Marta Jofra, Olga Arnay, Erika Quintero, Enver Aznar, Carlos Remacha, Gener Barjola, Carmen Reina i Francis Álvarez. Míri

Blanca Albà, Juan Luis Ruiz, Marta Jofra, Olga Arnay, Erika Quintero, Enver Aznar, Carlos Remacha, Gener Barjola, Carmen Reina i Francis Álvarez. Míri

No van enganyar amb falses promeses electorals, però tampoc no van saber, o poder, il·lusionar amb projectes de futur. Deu candidats i candidates a l'alcaldia de Vilanova del total de tretze que es presenten a les eleccions municipals van participar aquest divendres al vespre a una taula rodona organitzada per l'Associació de veïns del barri de Mar. Si algú va acudir-hi esperant compromisos en ferm per a accions concretes, probablement va sortir-ne decebut. L'elevat endeutament municipal, de 65 milions euros, va convertir-se en l'onzè convidat de la taula en ser una referència constant dels i les alcaldables a l'hora de posar límits a propostes del veïnat. L'acte, moderat pel director de Canal Blau, Jordi Martí, va comptar amb l'assistència del voltant d'un centenar de persones al Pòsit de Pescadors.

El futur de la nau Dradisa, un tema polèmic

“Enderroc nau Dradisa (com havíem quedat)” era el lema de la pancarta de l'Associació de veïns situada just darrere dels i les aspirants a l'alcaldia. Aquest era el tema prioritari sobre el que l'entitat demanava el posicionament als diferents partits. Cap de les candidatures va apostar obertament per conservar l'edifici de manera definitiva, però sí van parlar de la possibilitat de modificar-lo, o de vincular el futur de l'edifici al finançament disponible. També va haver-hi veus a favor del seu enderrocament, com és el cas dels ex regidors de Ciutadans i ara alcaldables per Unión de Ciudadanos Independientes i per Ciudadanía Activa, Francis Álvarez i Carmen Reina respectivament, que van mostrar-se partidaris de la demolició. “S'ha d'enderrocar i no s'han de posar altres construccions, sinó elements que donin goig al passeig, que sigui molt agradable”, va proposar Álvarez. Per a Reina, la nau “ha de substituir-se per un altre edifici més actual que minimitzi la barrera visual” que existeix ara, impulsant “per complet el projecte Voramar”, que va guanyar el concurs d'idees per a la reordenació del passeig marítim i la plaça del Port l'any 2015. En aquell projecte s'apostava per crear un aparcament subterrani de fins a 500 places, i un jardí al costat del Port que envoltés el nou equipament de la zona, un edifici “que relacionés la ciutat amb el mar”, segons la memòria. El projecte estava dividit en quatre fases i sumava un pressupost de 22,6 milions d'euros.

Gener Barjola, de Vilanova en comú, va dir “no entendre com l'edifici no està enderrocat” si existia un “compromís” al respecte, i va defensar la creació d'un pla de millora urbana i social per “acordar el model de passeig” que vol la ciutadania. Des del PP, Carlos Remacha va proposar “recuperar” els resultats del concurs d'idees per tal de promoure la construccio d'un “espai gastronòmic o per fer exposicions”, però va mostrar-se partidari  de no enderrocar la nau sense disposar abans d'un projecte definit. Enver Aznar, de Som VNG, va recordar l'acord existent “per fer unes coses que no s'han fet o no s'han pogut fer” i el “gran rebuig de les veïnes” a la nau de Dradisa, a la vegada que el barri té una “necessitat d'equipaments”. Per la seva banda, Erika Quintero, de Ciutadans, també va donar ple suport al projecte “Voramar”.

La cap de llista d'ERC i actual regidora del govern, Olga Arnau, va admetre la manca d'equipaments del barri, i va mostrar-se partidària de realitzar un estudi sobre la possibilitat de reutilitzar la nau, i, en cas contrari, enderrocar-la. Més contundent va mostrar-se Marta Jofra, de Capgirem Vilanova (CUP), que va defensar que l'Ajuntament ha d'exigir a Ports de la Generalitat que executi el projecte guanyador del concurs d'idees i assumeixi el cost de la demolició de la nau. “S'enderroqui o no l'edifici, el projecte aprovat contempla un edifici”, va assegurar el cap de llista del PSC i ex membre del govern amb el PDCat, Juan Luis Ruiz, que va apostar perquè el nou equipament “complementi l'activitat de la plaça del Port amb alguna activitat relacionada amb la promoció econòmica, i una oferta gastronòmica lligada als productes de proximitat i a la llotja”. L'alcaldable de Junts per Catalunya, Blanca Albà, va ser la darrera en intervenir per argumentar que només en “el moment que hi hagi disponibilitat econòmica s'ha de decidir” si és necessària la transformació de l'edifici o en la creació d'un de nou.

El futur de l'edifici Calderes

L'associació de veïns, partidària d'ubicar el nou centre social i cultural a l'edifici Calderes, situat al parc de l'Eixample, també va interrogar els partits sobre la proposta. I, a banda de la discussió sobre si es tracta de l'espai més idoni per encabir el nou centre cívic i espai sociocultural, cap partit es va comprometre a prioritzar la creació de l'equipament, malgrat reconèixer que el barri el necessita. Així, Blanca Albà va assegurar que l'actual govern ha estat treballant per posar en marxa altres dos equipaments com la nova prefectura de la policia i un espai jove, per als que no ha trobat finançament arran la situació econòmica municipal. En el mateix sentit va expressar-se Marta Jofra, que va recordar que la ciutat disposa actualment d'un topall de 2,5 milions d'euros d'inversió a l'any. “No ens podem comprometre a fer aquest projecte però sí a buscar el finançament necessari”, va dir. D'altra banda, Juan Luis Ruiz va defensar la creació d'un pla de millora urbana “per planificar el barri en la seva totalitat”. Arnau va recordar els problemes a la zona del subsòl de l'edifici de Calderes que dificultarien el projecte, però sí va parlar de la voluntat de buscar “tots els finançaments per tenir espais necessaris” al barri. Aznar va admetre el component positiu com a element de “memòria històrica” que suposaria donar aquest ús a l'edifici Calderes, que pertanyia a la fàbrica Pirelli, i que el barri de Mar “ha anat perdent equipaments” si bé va recordar que l'Ajuntament ha de complir un pla deviabilitat.

Propostes d'oci nocturn

Un altre dels temes de debat proposats per l'associació va ser si el barri de mar ha de ser “una zona d'oci nocturn”, un aspecte que va donar peu a propostes per a tots els gustos: des de reubicar els esdeveniments nocturns exclusivament a l'extrarradi de la ciutat, com va proposar Francis Álvarez, fins a crear la figura d'agent de civisme nocturn, com va defensar Gener Barjola. Per part de la CUP es va reclamar que establiments de la zona com la Daurada es corresponsabilitzin amb l'Ajuntament a l'hora de fer campanyes de prevenció per a un “oci nocturn més sa i responsable”. El PP va reclamar disposar d'una “zona d'oci nocturn controlada per la policia”, i, en la mateixa línia, Ciutadans va apostar per promoure una major presència policial al barri i reforçar-hi els serveis de neteja. Carmen Reina també va defensar l'impuls d'una zona d'oci concreta “més controlada policialment” i que eviti les molèsties als veïns.

En el torn d'intervenció dels veïns i veïnes, aquests van mostrar interès per temes com l'Impost de béns immobles, un impost que cap dels partits presents es va comprometre a baixar. La ciutadania també va demanar més dinamització econòmica al barri i una major seguretat cap a les dones, especialment durant les nits. En aquest sentit, els i les alcaldables van donar especial importància als temes de millora d'enllumenat per potenciar-hi la seguretat i evitar les agressions a les dones.

El debat de partits frena les aspiracions del barri de Mar, a Vilanova i la Geltrú El debat de partits frena les aspiracions del barri de Mar, a Vilanova i la Geltrú
Mobilitzacions

Sitges o Gilead? Què vol Vox?

Fran Moreno

De tot el Garraf, escullen Sitges, la ciutat més oberta, més intercultural i referent mundial del respecte a la comunitat LGTBI+, per muntar una paradeta informativa en la que se suposa, explicaran que van en contra de les persones migrades, les dones i les minories sexual

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres