L’adeu de Lloveras i la fragmentació de vot posen contra les cordes el bipartidisme de Vilanova i la Geltrú

El tradicional bipartidisme de l’antiga CiU i el PSC a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú s’enfronta a una prova de foc el proper 26 de maig. Fa quatre anys, el consistori va quedar altament fragmentat, amb nacionalistes i socialistes mantenint-se ‘in extremis’ com a forces més votades, davant l’auge de la CUP i Esquerra. Ara, els dos partits que històricament s’han alternat al capdavant del govern confien en recuperar vots, si bé s’obre un interrogant sobre l’efecte que tindrà la marxa de l’alcaldessa Neus Lloveras. Cupaires i republicans, al seu torn, no descarten ser els artífexs d’un canvi històric. A l’altre cantó de l’arc polític, Ciutadans aspira a beneficiar-se de l’embranzida estatal i dels bons resultats obtinguts a les eleccions al Parlament i al Congrés.

Tant l’antiga CiU –reformulada com a Junts per Catalunya- com el PSC afronten les eleccions amb l’esperança de refer-se de la caiguda de vots del 2015. Fa quatre anys, nacionalistes i socialistes perdien tres regidors cadascun, quedant-se amb 6 i 5 membres, respectivament. Al seu torn, la CUP es situava com a tercera força política amb 5 regidors i a només vuit vots de diferència del PSC, mentre Esquerra reapareixia al consistori amb 4 representants.

Amb aquest escenari, la nacionalista Neus Lloveras va obrir la porta a una gran coalició sobiranista que no va prosperar, fet que va derivar a un pacte amb el PSC. El procés independentista i l’empresonament dels seus líders, però, va provocar esquerdes a la política local i els nacionalistes van expulsar els socis de govern quan faltava poc més d’un any per acabar el mandat. El partit de Lloveras va intentar de nou la gran coalició sobiranista, que va tornar a frustrar-se. Finalment, només Esquerra va acceptar entrar al govern.

Ara, després que Lloveras anunciés que es retirava de la primera línia política, la llista de Junts per Catalunya a Vilanova l’encapçala la regidora de Polítiques de Ciutadania, Blanca Albà, sense cap altre regidor actual. Albà admet que el relleu és un “risc” però considera que el partit és prou sòlid com per guanyar revalidar les victòries del 2011 i 2015. Preveu, però, que la fragmentació política obligarà a crear pactes d’un mínim de tres partits, de manera que estén la mà reeditar l’acord amb Esquerra i confia en aconseguir una entesa pugui seduir també la CUP.

Al seu torn, el PSC també augura que la fragmentació obligarà a signar pactes postelectorals per poder formar govern. Amb Juan Luis Ruiz de nou al capdavant, seguit dels actuals regidors socialistes, el partit entoma el 26-M com la data per recuperar l’alcaldia que va perdre fa vuit anys. Ruiz presumeix de la feina feta l’últim mandat en coalició amb els nacionalistes, i insisteix que els van expulsar del govern per qüestions que superaven la política municipal. Al mateix temps, el PSC confia, amb la boca petita, en beneficiar-se de la remuntada que el partit ha viscut a nivell estatal.

Aquest bipartidisme de JxCat i PSC topa a Vilanova amb l’embranzida de la CUP i Esquerra. Els anticapitalistes interpreten la marxa de Lloveras com la fi d’un cicle que, sumat a l’aritmètica de les últimes eleccions, els porta a idear un canvi de govern històric. Reticents a qualsevol acord amb Junts per Catalunya, vaticinen un pacte amb ERC i Som VNG -agrupació d’electors afí a Podem. Aspiren així a ampliar els 11 regidors que ara suma aquest front fins arribar als 13 que els garantirien un govern majoritari sobre els 25 membres del Ple. La llista es presenta com a Capgirem Vilanova i la Geltrú-CUP, encapçalada per Marta Jofra, regidora entre el 2015 i el 2017.

En el cas dels republicans, se sumen a l’optimisme d’ampliar el pes dels partits d’esquerra, però no tanquen la porta a reeditar l’actual acord amb els post convergents. Esquerra presumeix així de ser l’únic partit amb possibilitats de negociar i tancar un acord tant amb JxCat –amb qui governa des de fa un any- com també amb la CUP i Som VNG –l’últim mandat han estat dues vegades a punt de signar un pacte transversal -. La candidatura l’encapçala per primer cop l’actual regidora d’Hisenda, Olga Arnau, seguida dels tres representants que el partit té ara al govern municipal.

Previsiblement, la clau de volta en aquesta balança de pactes la tindrà Som VNG, que va irrompre a l’Ajuntament el 2015 amb dos regidors i té assumit que li toca jugar el paper de formació decisiva. I és que la formació morada preveu aconseguir un tercer representant que els permeti assegurar un pacte d’esquerres alternatiu als governs nacionalistes i socialistes. Som VNG torna a confiar en Enver Aznar com a candidat, el qual assegura que el bipartidisme va desaparèixer, de facto, a les eleccions d’ara fa quatre anys.

Pel que fa a la resta de candidatures principals, Ciutadans confia en treure rèdit de l’auge que el partit ha viscut al conjunt de l’estat espanyol durant els últims quatre anys i dels resultats de les últimes eleccions al Parlament i al Congrés. La candidata taronja, Erika Quintero, veu lluny poder revalidar la victòria catalana aconseguida a Vilanova del 21-D del 2017 però sí que aspira a aconseguir un tercer regidor si la participació és elevada.

En tot cas, Quintero espera passar pàgina d’una legislatura internament convulsa que ha provocat la dissolució del grup municipal. I és que els dos regidors electes del 2011, Francis Àlvarez i Carmen Reina, han acabat fora del partit. Reina en va sortir a l’inici de la legislatura per desavinences amb el soci del grup, mentre Álvarez va ser expulsat per la direcció taronja. Ara, els dos volen mantenir el seu lloc com a regidors i presenten noves candidatures: Reina encapçala Ciutadania Activa, mentre Álvarez lidera Unión de Ciudadanos Independientes (UCIN).

Per últim, el PP torna a apostar pel jove Carlos Remacha, que a les darreres eleccions va assumir el relleu de l’històric Santi Rodríguez. La renovació del partit, el desgast dels populars al conjunt de Catalunya i l’augment de la fragmentació de vot van dur Remacha a quedar-se amb un sol regidor dels tres que tenia la legislatura anterior. Ara, confia quedar al marge de la davallada viscuda a les eleccions generals i aspira a ressituar el partit en posicions d’anys enrere.

Comerç, cultura i sanitat, tres grans reptes

Definir el model comercial de la ciutat serà un dels eixos que marcarà, previsiblement, el proper mandat. Per al 2021 es preveu l’obertura d’un nou parc de grans botigues als afores de la ciutat, on aquest 2019 també s’espera la recuperació dels antics multicinemes. Coincidint amb aquesta nova àrea, a Vilanova s’han liberalitzat els horaris de tots els polígons, fet que ha aixecat suspicàcies entre alguns sectors polítics i econòmics, que temen una devaluació de les botigues del centre. Quan estigui el parc comercial en marxa, el futur govern haurà d’avaluar si la nova zona impulsa l’economia de la ciutat o si cal redefinir el model planificat els últims quatre anys.

L’altra gran polèmica que ha sacsejat la ciutat ha estat la convivència dels festivals de música amb el descans veïnal. Dues sentències del TSJC donant la raó a uns veïns que havien denunciat problemes de descans per culpa del Nowa Reggae i el Faraday –ara, festival Vida- han obligat a canviar de lloc tots els festivals i dissenyar una fórmula que els blindi de denúncies futures.

Després del rebombori inicial provocat pels trasllats, les concerts han consolidat un nou format i el govern ha creat un protocol on es fixa els llocs i els formats de concerts permesos. El proper executiu haurà de decidir si dona per bons els canvis o si aposta per una modificació de la normativa que recuperi els concerts prop dels veïns, amb el risc judicial que això suposaria.

En paral•lel, les entitats culturals i juvenils han pressionat l’Ajuntament per desencallar la construcció de l’Espai Jove, un etern equipament pendent. Els darrers sis anys, el projecte havia quedat refredat gràcies a la cessió d’una nau del Museu del Ferrocarril, reconvertida en sala de concerts i activitats. Renfe, però, ha recuperat el seu espai i el moviment associatiu reclama de nou aixecar l’Espai Jove. L’última proposta del govern era construir-lo en una licitació conjunta amb la nova prefectura de la Policia Local, si bé remarcava que eren obres independents. La idea va provocar el recel de part de l’oposició i el projecte no ha pogut tirar endavant.

Finalment, Vilanova continua ancorada en reclamar la construcció d’un nou hospital d’aguts. Nou anys després que Marina Geli l’anunciés quan era consellera de Salut, segueix sense haver cap indici sobre l’inici de les obres. Recentment, la Generalitat ha aprovat la fusió dels consorcis sanitaris del Garraf i l’Alt Penedès, fet que el govern de Vilanova ha interpretat com un pas endavant per a què el Departament de Salut reprengui el projecte. Amb tot, de moment no hi ha hagut cap avenç.