La caiguda del bipartidisme i l’augment d’ecologistes i liberals dibuixen l’Eurocambra més fragmentada de la història

La caiguda de populars i socialdemòcrates, la pujada dels Verds i els liberals i l’ascens de les forces ultra en les eleccions europees d’aquest diumenge dibuixen l’Eurocambra més fragmentada de la història. A falta dels resultats definitius al conjunt de la UE, els escons provisionals ja confirmen la pèrdua de l’hegemonia del PPE (180) i els S&D (152), que per primera vegada des del 1979 no sumen majoria a la cambra. Per contra, la millora dels resultats dels liberals (105) gràcies al partit de Macron i els Verds/ALE (67) pels bons resultats dels ecologistes a Alemanya situen aquestes dues formacions al cor de les negociacions futures a la cambra.

Per força, els grups hauran de consensuar posicions a Brussel·les i Estrasburg ja que cap de les majories lògiques possibles, com ara populars i liberals, socialises i liberals o socialistes i verds suma.

L’Esquerra Unitària/Esquerra Verda Nòrdica surt derrotada d’aquests comicis, perdent 14 escons i forçant la convocatòria d’eleccions anticipades a Grècia, on els conservadors han fet el ‘sorpasso’ a Syriza.

En joc entren també amb força els partits d’extrema dreta, que han guanyat tant a França com a Itàlia, amb Le Pen i Salvini com a protagonistes de la nit. Amb tot, si bé superen la representació actual a la cambra, difícilment podran exercir cap bloqueig ‘de facto’.

La demostració de forces dels diferents grups i les dificultats per teixir aliances tindrà com a primera prova de foc l’elecció del nou president o presidenta de la Comissió Europea, una decisió que es perfilarà al juliol. Si bé l’última paraula la tindran els líders europeus, l’Eurocambra haurà de votar per majoria el nou candidat.

Tot plegat en unes eleccions europees que han aconseguit remuntar la participació, situant-la al voltant del 50,5%, la millor xifra en vint anys. L’efecte del Brexit i l’atzucac de les negociacions al Regne Unit, el fet que coincidissin amb altres comicis (com ara locals o regionals) en diferents estats o fins i tot la segona campanya amb ‘Spitzenkandidaten’ són entre els factors que poden explicar-ho.