Mandat 2019-23

Aurora Carbonell: “Volem diversificar l’economia perquè el talent no hagi de marxar”

L’alcaldessa de Sitges aposta per potenciar sectors com el tecnològic o les indústries culturals

Aurora Carbonell és la primera alcaldessa i republicana de Sitges. Júlia Olivé

Aurora Carbonell és la primera alcaldessa i republicana de Sitges. Júlia Olivé

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Aurora Carbonell (1966, Sitges) és la primera alcaldessa i republicana de Sitges, un càrrec que assegura que entoma amb “molt d’orgull i molta responsabilitat”. Carbonell està al capdavant d’un govern de tres colors diferents, el que assegura que és un fet “positiu”, que té com a prioritat l’habitatge i el manteniment de l’espai públic. A més d’aquests dos àmbits l’alcaldessa també dóna importància al medi ambient, en el qual ja han pres accions i la gestió de turisme, en què assegura que es vol aconseguir un “equilibri” entre aquest sector i els habitants. En aquest sentit vol diversificar l’economia, potenciant altres sectors com el tecnologic o el d’indústries culturals, perquè els ciutadans no hagin de marxar fora del municipi per trobar feina. Carbonell vol que la ciutat d’aquí quatre anys hagi aconseguit aquest equilibri i sigui una ciutat de la qual els ciutadans se sentin orgullosos.

- Com és ser la primera alcaldessa d’ERC a Sitges?

Sento molt d’orgull i molta responsabilitat, no solament per ser la primera persona republicana al capdavant del govern municipal, sinó, sobretot, pel fet de ser la primera alcaldessa que té Siges.

- En la passada legislatura va governar juntament amb CiU, sent la regidora de Promoció Econòmica, Turisme i Platges i la Primera Tinenta d’Alcalde. Amb aquesta experiència com aterra a l’alcaldia?

Em va donar un bagatge molt important, perquè la relació amb l’anterior alcalde era molt propera i hi havia molts temes que ja els coneixia. Quan ell marxava fora, jo ja tenia alcaldia i això m’ha servit de molt. També és cert que quan realment tens el càrrec la visió canvia, perquè passes de portar un sector molt concret, el turisme i la promoció econòmica, a de cop tenir la gestió de tot un poble.

- Son un govern de tres colors. Com és governar amb tantes sensibilitats diferents?

Crec que s’ha de veure de manera positiva. De fet, en els darrers anys això de les majories absolutes ja ha anat canviant molt. Dels tres partits que som a govern, dos (ERC i Sitges Independent) som els que més vam pujar, nosaltres sent un partit independentista i d’esquerres i l’altre sent un partit municipalista. Conjuntament amb Guanyem, que també és un partit que aglutina forces diferents, sentim que som un reflex del que la ciutadania va demanar. Tot i que som tres partits diferents, els tres som assemblearis, amb una diversitat a casa nostra. Això ens enriqueix i ja es va veient en el dia a dia del treball. Ens serveix, a part de treballar entre nosaltres, per treballar amb l’oposició, de sis partits. De fet, en la legislatura passada ja érem en minoria, perquè érem dos partits i a l’oposició teníem 6 partits, que al final van acabar sent 7 perquè dos es van separar. Per tant en aquest sentit ja tenim experiència.

- Quin són els objectius que es marquen per aquesta legislatura?

Servir conjuntament a la ciutadania per igual i en tots els sectors. Un dels objectius prioritaris és l’habitatge. És un problema crònic i que fa temps que treballem, pels casos més urgents, però també per la ciutadania en general. Per això la volem fer habitatge de lloguer i posar-lo a disposició del ciutadà. La segona prioritat és l’espai públic. Fa molts anys, per motius diferents, que el carrer ha anat degradant-se. La imatge general és d’un carrer deixat, que fa molts anys que no s’asfalta i que l’espai verd no es cuida. En els últims anys es van començar a fer actuacions, però això necessita un temps de recuperació. Per nosaltres és un objectiu important perquè afecta a tothom.

- En el seu discurs d’investidura va esmentar la importància del mediambient. Quina serà la política que desenvoluparà el seu govern en aquesta matèria?

Nosaltres hem posat una regidoria d’urbanisme i sostenibilitat i espais naturals. Creem aquesta regidoria perquè creiem que el mediambient és molt important. No es tracta només de l’espai natural, tenim per exemple el Parc del Garraf, que és tres quartes parts del nostre municipi, però també una riera de Ribes o la riera de Vallbona a les Botigues. Tenim molts espais naturals molt importants a cuidar, però dins el mediambient també hi ha els problemes de sorolls o, per exemple, la cura dels animals. És una gran regidoria que fins ara no hi era i ara l’hem creat nosaltres. I anirà creixent, perquè per nosaltres absolutament important.

- Tornant a l’habitatge. Una de les seves propostes recollides en el programa electoral era, d’entre les que hi havia, crear una cooperativa d’habitatge. Es materialitzarà? I si no, quines seran les accions que es faran en aquest àmbit?

Tenim una sèrie de terrenys, propietat de l’Ajuntament, que és on hem d’edificar i on treballem ara. De fet, la regidora d’Habitatge, Júlia Vigó, en el darrer Ple ja va presentar tot el calendari d’actuacions, com ara un concurs d’idees per a la distribució d’edificis en una pastilla de territori on caben més de 500 pisos. O, la zona de la Plana Est, on s’ha iniciat el procediment. I també la zona del Vinyet. A més d’aquestes, hi ha noves promocions privades, que, per llei, estan obligades a destinar una part a habitatge social. Per exemple a la Granja (al Vinyet) n’hi haurà una. Per a nosaltres això és una prioritat. El procediment és lent, perquè primer s’ha de decidir com fer les construccions i després com serà la gestió. Per altra banda, volem posar habitatge social a disposició de la gent. Una idea que vam repetir molt en campanya. Hi ha diferents fórmules per alliberar habitatge: fer una contraoferta a un habitatge d’ús turístic il·legal, o sigui, en comptes de multar-los, condonar la multa a canvi que es deixi l’habitatge com a habitatge social durant uns anys. Una altra és donar beneficis i ajudes de rehabilitació a pisos vells a canvi que durant uns anys es doni a habitatge social.

- Parlant dels habitatges turístics, Sitges en té poc més de de 1.700, xifra que multiplica per 30 les llicències que hi havia el 2012. El Gremi d'Hostaleria de Sitges assegura que al municipi hi ha una “falta de control” sobre els habitatges turístics il·legals. Quina serà la seva política per fer front a aquesta situació?

En la legislatura passada, des de Turisme, ja vam legislar un topall de pisos turístics. Ara un 9% dels habitatges que hi ha a Sitges poden ser habitatges turístics. Els habitatges turístics van començar a aflorar i van passar per sobre de les legislacions. Ningú estava preparat per a aquest boom i, per tant, la normativa ha anat darrere d’aquest fenomen. Amb els pisos turístics legals s’està fent una ordenança que els reguli, on s’especificarà quant de temps poden estar o quin grau de sancions tenen. Es pot utilitzar aquesta ordenança, amb l’apartat de sancions, per actuar contra els pisos turístics il·legals. Abans era la Generalitat qui multava els pisos turístics, ara, gràcies a aquesta ordenança, podrem actuar molt més directament i amb sancions molt més fortes. Des del departament de disciplines i sancions ens hi hem posat molt a fons per sancionar exemplarment. Que es vegi que aquestes pràctiques s’han d’eliminar.

- A banda dels habitatges turístics, vostè ja havia sigut la regidora de Turisme, continuarà en la línia de treball que havia fet fins ara? I si no, quines seran les polítiques vers el turisme?

Crec que s’ha de continuar en la línia de l’anterior legislatura, que és treballar en la gestió turística. Es continua fent promoció turística, però la promoció ha de ser més concreta i anar a buscar els mercats i el turisme que més ens interessa. Nosaltres defensem per a Sitges un turisme sostenible i responsable, per això tenim la certificació Biosphere, de la qual any rere any complim les auditories. Cada cop més volem portar la sostenibilitat a tot arreu. Per exemple, aquest any hem incidit molt en les guinguetes a la platja, que han reduït les palleetes de plàstic, perquè volem reduir el plàstic a totes les platges. Però volem anar més enllà, el següent pas serà anar a reduir el plàstic a tots els comerços. La sostenibilitat, però, no és només un àmbit de medi ambient, també ho és social. Volem que les empreses vetllin per la regulació dels treballadors, perquè siguin responsables socialment. Per altra banda, per a la gestió turística entenem que les dades són molt importants. Ho fem amb estudis que ens diuen què pensen els turistes de Sitges, què pensa el sitgetà del turisme al municipi, quines idees tenim amb els esdeveniments que es fan a Sitges, entre d’altres. En aquest sentit ara hem fet un contracte amb Orange per saber la gent que ve a Sitges, quants dies ve, d’on procedeixen, on van, si són repetidors o no, quan són aquí què fan, etc. També ens interessa, a través d’aquestes dades, poder oferir altres coses que no siguin només turisme de sol i platja. Per exemple, volem saber quanta gent visita els museus, quanta va al Parc del Garraf o a quanta gent li interessa el Port d’Aiguadolç. Amb tot això pretenem la desestacionalització, perquè no volem que tota l’activitat turística es concentri en els mesos d’estiu. Prova d’això en són el Gaypride, el Patchwork o el Ral·li, que se celebren a principis d’any i fins al juny. I després a finals d’any tenim el Festival de Cinema Fantàstic o la Verema. També ens interessen les dades dels “excursionistes”, que són els visitants que no pernocten.

Fa anys que els sitgetans estan preocupats per l’estat de la sorra de les platges. Què es farà per solucionar aquest problema?

Fins ara hem estat fent aportacions de sorra, per terra o per mar amb la draga, i ara treballem en un projecte d’estabilització a la platja del Sebastià, gestionat per Costes de la Generalitat. A les platges hi ha dues coses que s’han de fer, per una banda hem de decidir el model de platges que volem, perquè l’any vinent es canviaran les concessions a les platges, per tant s’haurà de fer una repensada general, quants xiringuitos volem, quantes hamaques... L’altra cosa que s’ha de fer és la regeneració en general de la platja. Des del gremi es reclama, i hi estic d’acord, que s’ha de demanar un projecte definitiu al Departament de Territori de la Generalitat.

- Quines són les urgències que té Sitges a mitjà termini?

L’habitatge i l’espai públic crec que són les urgències més importants. La resta d’àmbits van funcionant. És cert, per exemple, que les platges tenen problemes de sorra, però tampoc és una necessitat urgent. I en l’àmbit cultural o turístic crec que Sitges és molt potent i es treballa força bé.

- Quina serà la seva acció de govern en matèria d’ocupació?

En la regidoria passada em vaig adonar que nosaltres tenim una visió comarcal, perquè oferim molta feina per als municipis veïns. Però hem de treballar sobretot a diversificar l’economia. El turisme és el sector econòmic més important, però ens hem d’obrir a nous sectors econòmics que donin feina de qualitat. Un dels sectors potents és el tecnològic, on crec que podem ser un referent, perquè som a prop de Barcelona, tenim bones connexions i, com a lloc turístic, també necessitem la tecnologia. Un altre sector important són les indústries culturals, on ja fa temps que treballem i s’ha de potenciar. Amb aquesta diversificació volem aconseguir que el talent i la gent es quedi a treballar a Sitges. Les dades ens diuen que molta gent se’n va fora i, alhora, molta gent de fora ve a Sitges cercant ocupació en l’àmbit turístic. Volem aconseguir una estabilitat laboral i feines de qualitat en què la gent pugui créixer professionalment.

- Per acabar, com li agradaria que fos Sitges d’aquí a quatre anys?

Espero que haguem solucionat les problemàtiques més importants, l’habitatge i l’espai públic, i que la gent se senti satisfeta de viure en un entorn bonic i agradable. I, sobretot, vull aconseguir l’equilibri que necessita Sitges entre el turisme i la gent que hi viu. Entenc que la majoria de sitgetans ens sentim orgullosos de tenir una ciutat turística, però també volem viure en un poble tranquil, que puguis dormir a la nit i en el que no tinguis problemes de massificació. Per tant, m'agradaria que d’aquí a quatre anys aquest equilibri es veiés i estigués regulat, que visquem en una ciutat neta de la qual ens sentim orgullosos i on la gent tingui habitatge i una diversitat de feines perquè es pugui quedar a viure i a treballar.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local