L'oposició de l’Arboç qüestiona el procés d’aprovació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni

Els grups de l’oposició de l’Arboç qüestionen el procés d’aprovació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic. Canviem, Junts i la CUP han presentat una bateria d’al·legacions al Pla Especial aprovat en solitari pel govern del PSC i, tot i que consideren positiva l’aprovació per dotar el municipi d’un instrument per a la protecció del casc antic, alerten d'irregularitats: "malgrat compartir els objectius, són moltes les deficiències detectades, tant en el contingut com en el procés d’aprovació: la manca de transparència, l’absència d’un procés participatiu, la incertesa en el finançament i l'exclusió de l’espai públic dels elements a protegir són aspectes essencials que han quedat exclosos del pla".

Canviem l’Arboç, Junts per l’Arboç i la CUP de l’Arboç han presentat una bateria d’esmenes i han demanat una reunió amb el govern del PSC per tal d’estudiar vies que permetin resoldre totes les problemàtiques detectades.

Concretament, són 75 els edificis que han estat catalogats com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) o com a Bé amb Protecció Urbanística (BPU), afegint-se als 65 que ja ho estaven al POUM del 2009, i pels quals l’actual Pla Especial n’ha ampliat els elements a protegir, anant molt més enllà de la façana. Segons l'oposició municipal, durant el llarg període de temps en el que l’equip redactor ha estat treballant en el Pla Especial (des de 2016), no hi ha hagut cap comunicació dirigida a les persones propietàries dels immobles catalogats: "aquest fet contribuirà negativament en l’efectiva aplicació d’aquest Pla Especial i en conseqüència tindrà efectes negatius sobre la protecció del patrimoni, i és una greu irresponsabilitat política del govern municipal de l’Arboç".

L'oposició creu que aquesta falta d’informació i de transparència durant tot el procediment s’ha de revertir, i s’hauria d'obrir un procés de pedagogia i de diàleg amb la ciutadania per explicar el valor de la proposta i per mirar de trobar les millors solucions als problemes que els puguin sorgir als afectats. Es considera que aquesta era una bona oportunitat per involucrar la ciutadania en la definició del nucli antic de les properes dècades: l’elaboració d’una diagnosi, l’establiment d’objectius i la posada en marxa de nous equipaments es consideren essencials per revitalitzar el centre històric.

Alhora, l'oposició demana que l’Ajuntament es faci corresponsable dels sobrecostos derivats de l’aplicació del Pla: "les diverses exigències que implica l’aprovació del pla tenen com a conseqüència un increment de costos que, al nostre entendre, no es pot traslladar als particulars. L’aprovació d’aquest pla especial no només no va acompanyada de finançament públic sinó que s’aprova després de desaprofitar-se el finançament de la Llei de Barris, amb una execució pressupostària inferior al 50%, subvenció de la Generalitat centrada en la recuperació del casc antic i que cobria el 75% del cost de totes les inversions fetes, que l’Ajuntament hagués pogut aprofitar per invertir precisament en una recuperació integral de la zona que ara queda afectada per aquest Pla Especial, i que no ha fet".

Les al·legacions també recullen la visió reduccionista del Pla Especial pel que fa al que considera “Patrimoni” a protegir: "Es protegeix part del patrimoni arquitectònic i arqueològic, deixant de banda la mateixa via pública o elements urbans que son generadors de paisatge urbà. Tampoc es considera el patrimoni natural, com els arbres centenaris o singulars per a la configuració de l’espai públic".

Un aspecte totalment desatès, segons els grups de l'oposició, és la vocació del Pla Especial de replantejar el caràcter expansionista del POUM actualment vigent més enllà de la reducció de l’edificabilitat en habitatges, qüestionant l’expansió de nous equipaments culturals: "Avui en dia podem confirmar la poca viabilitat de la finalització del centre polivalent per a acollir el teatre municipal. És per això que pensem que el pla i la modificació del POUM derivada d’aquest pla, hagués pogut atendre aquesta necessitat de replantejament, revertint l’enderroc del  Teatre “El Centre” i requalificant el sòl en equipament per tal de mantenir-lo, així com el manteniment de l’Arbosense tal i com està ara, per tal d’atendre la necessitat d’un equipament polivalent que acull múltiples i diverses activitats al llarg de l’any".

Per tot això, els grups de l’oposició han presentat una bateria de propostes de millora i s’han reunit amb el govern de l’Arboç amb l’objectiu d’explicar les consideracions recollides a les al·legacions i trobar maneres de reparar el que consideren un mal inici en la voluntat, compartida, de protegir el patrimoni del municipi.