Violència masclista

El Consell Comarcal del Garraf impulsa una jornada de debat sobre les eines contra les violències masclistes

Dimecres passat es va dur a terme una jornada amb la participació de dones que van prendre part en l'elaboració dels primers protocols d’actuació, formacions especialitzades, tallers de prevenció, etc

El Consell Comarcal del Garraf impulsa una jornada de debat sobre les eines contra les violències masclistes. CC Garraf

El Consell Comarcal del Garraf impulsa una jornada de debat sobre les eines contra les violències masclistes. CC Garraf

Més de 50 persones van participar dimecres passat en la jornada "20 anys d'eines contra la violència masclista. Reflexió històrica, legal i clínica", organitzada pel Consell Comarcal del Garraf com a part de les activitats per a commemorar el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.

L’objectiu de la jornada era analitzar i reflexionar sobre les eines i instruments que s’han posat en marxa durant els darrers 20 anys, per a lluitar contra les violències masclistes i, específicament, contra la violència masclista a la parella afectiva.

La presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Mònica Gallardo, va donar la benvinguda a les ponents i a les persones assistents, tot destacant “el valor i el patrimoni de les professionals, que han fet una trajectòria molt important en la defensa i la creació de les eines i dels instruments per a aportar solucions a una xacra malauradament que és existent encara a la nostra societat que és la violència envers les dones”.

Gallardo també va afirmar que “és evident que hem avançat, però també és evident que continuem tenim moltíssimes fuites, i això justifica que les persones que tenim responsabilitat en una administració pública hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per intentar tapar aquestes fuites que malauradament continuen existint”.

Rubén Sánchez, psicòleg i subdirector de sensibilització i prevenció del Departament d’Igualtat i Feminismes, de la Generalitat de Catalunya, va posar sobre la taula la complexitat dels processos d’intervenció i recuperació social de dones víctimes de violències masclistes, i va afirmar que “cal millorar tots els recursos a tots els nivells, des del treball en xarxa i l’auto-organització”. En aquest sentit va recalcar que “detectar la violència masclista té un component ètic, i acompanyar les dones en aquest procés és una responsabilitat”.  

Lluïsa Carmona, psicoterapeuta i co-fundadora de Tamaia, amb més de 30 anys d’experiència en l’atenció a dones víctimes de violència, va fer un recorregut per la història de les lluites, l'activisme i les diferents eines per a l'abordatge de la violència contra les dones, com els primers protocols, la formació bàsica en temes de gènere, les primeres concentracions de dones, el treball amb les entitats de dones, el primer màster especialitzat, i els tallers i materials per a treballar amb joves i instituts.

Carmona va fer una reflexió crítica sobre l’estat actual d’aquestes eines. En aquest sentit va afirmar que “el sistema judicial, els equips especialitzats, policials i psicològics, s’acaben convertint en unes eines de penalització a les dones que denuncien la situació de violència o que volen erradicar la violència de les seves vides” i va afegir que “aquesta és una reacció a vegades conscient, a vegades inconscient, que està perventint i distorsionant aquestes eines fantàstiques, que ja fa 20 anys vam posar en marxa, i que si no aconseguim que es puguin fer servir pel que han estat creades, es converteixen en eines de dany”.

Així mateix, la psicoterapeuta va recordar que “el procés de recuperació de les dones víctimes de violència pot durar entre 15 i 20 anys”, i va destacar la necessitat de donar visibilitat a totes les violències i, en especial, a la violència vicària, la violència econòmica i la violència institucional.

Tot seguit, Ester García, advocada especialitzada en violència masclista, va fer una anàlisi de les dificultats de les eines legals actuals, per a protecció i recuperació de les dones. En aquest sentit, García va afirmar que “l’administració de justícia és masclista i patriarcal i, per aquest motiu, hem d’aconseguir que les persones que apliquen aquestes lleis, tinguin una formació multidisciplinar i ganes de lluitar contra la violència”.

D’altra banda, l’advocada va emfatitzar que “no podem trobar les solucions exclusivament en la llei sinó en el treball en xarxa, no només per a poder prevenir sinó per a poder protegir la dona que pateix violència”, i també va parlar de la necessitat de visibilitzar i transmetre la responsabilitat a l’agressor i no a la dona”.

Així mateix, va destacar que “totes les persones estem en la primera línia, totes podem detectar violència en algun moment de la nostra vida, i podem actuar d’alguna manera, no des de la via legal sinó de derivació a un servei especialitzat intentant reconduir la situació i donar eines a la dona” i va afegir que “tota la població ha d’intentar acabar amb aquesta xacra social, podem aconseguir un canvi en el sistema judicial si la societat es mobilitza”.

La segona part de la jornada va reunir diferents dones, tècniques d’igualtat de diferents municipis, que van lluitar per dur a terme, de forma pionera, els primers protocols d’actuació, formacions especialitzades, tallers de prevenció, etc.

Lluïsa Moret, psicòloga alcaldessa de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat; Alba Garcia, tècnica de feminismes de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat; Rosa Català, tècnica de la dona de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; i Rosa Botella, tècnica de Dona Informació, de Sant Cugat fins al 2019, van reflexionar sobre la implantació al territori de les primeres eines legals i socials en la lluita contra les violències i van valorar el seu desenvolupament.

A partir de la seves experiències, també van posar sobre la taula algunes propostes com unificar els models i criteris dels serveis d’atenció a les dones víctimes de violència masclista, i de dotar-los del pressupost, la planificació i el personal necessaris. Així mateix, van destacar la necessitat de construir els plans d’igualtat amb la ciutadania, de reforçar el treball amb joves i adolescents, i de crear un sistema per retenir les bones pràctiques en aquest àmbit, per posar-lo a disposició de les noves generacions de professionals.

Finalment, Rosa Ramírez, psicòloga del Servei d’Atenció a les Dones – SIAD Garraf, va fer un resum de les principals aportacions i propostes de la jornada, i Anna Herrera, consellera de serveis socials, va agrair la participació en la jornada i va afirmar que “des del Consell Comarcal del Garraf continuarem lluitant per la igualtat entre homes i dones i posant les polítiques de dones al centre les polítiques, perquè és un dret fonamental”.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Articles d'opinió


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!