Una dona que s’apropa als 50 anys surt una nit de casa seva i decideix no tornar. S’amaga en un estudi de 30 metres quadrats.  Tres amigues seves, amigues de l’adolescència amb qui no ha perdut el contacte, s’amoïnen per ella. La visiten i, malgrat ella no es deixa ajudar, la recolzen, li fan companyia.
Una és biòloga, però treballa en un peatge. L’altra és arquitecta, però no té feina. L’altra és arqueòloga, però fa el que pot (actualment neteja escoles i domicilis). L’altra és mestra, però l’acaben d’acomiadar.
L’horitzó dels 50 provoca en aquestes dones una certa sensació d’abisme. El tòpic que proclama aquesta societat, basada en el consum i en la imatge, diu que les dones als 50 anys comencen a fer-se invisibles.
La situació de crisi econòmica topa amb la situació de crisi personal d’aquestes quatre dones, que lluiten contra l’estupidesa i la inèrcia d’aquesta mena de lleis no escrites, però no és tan fàcil com sembla, o com voldrien.
Dones com jo és la tercera part de la trilogia generacional de Pau Miró que va començar amb Els Jugadors, que s’ocupava dels homes que s’apropen als 60, i a poc a poc, són apartats per la societat. Un refugi Indie, que s’acostava als joves de vint i pocs anys per parlar de les dificultats que té la joventut en l’actual situació de crisi. I Dones com jo s’apropa a dones que tenen quaranta i uns quants més, per fer una mirada lleugera però compromesa al rol de la dona en aquests dies.

FITXA ARTÍSTICA
Autor i director Pau Miró
Intèrprets Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca
Escenografia i vestuari Alejandro Andújar
Il·luminació Albert Faura
So Roger Ábalos
Coreografia Roberto G. Alonso

Durada: 1h 25 min