Aquest projecte, combinació de l’univers audiovisual i el musical, gira al voltant d’una altra hipòtesi: “I si aquelles cançons que ens cantaven de nens no eren tan felices?”. Per intentar respondre a la pregunta, l’espectacle ens presenta un remix visual format per fragments de home movies descrita per algú com la unió improbable entre Ivan Zulueta, David Lynch i els contes de la Disney.

La banda sonora difícilment us deixarà indiferents: els responsables de l’apartat musical s’encarregaran d’agafar cançons de la tradició popular per reinterpretar-les amb un llenguatge proper a l’experimentació, el free jazz, el rock, l’electrònica, el rock o el pop, amb la intenció agredolça de qüestionar els nostres records i ferir de mort la nostàlgia musical.

L’encarnació en directe del projecte consisteix en una performance on la peça audiovisual es va creant en directe i l’acompanyament musical va sorgint a mesura que avança la projecció.
I si us acosteu al Foment i jutgeu vosaltres mateixos?