La frase de l’escriptor català J.V. Foix resumeix perfectament aquesta voluntat de la banda: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”. Així doncs, sense deixar de costat la tradició, el grup vol explorar nous camins a partir dels recursos i la realitat del present, és a dir, hi ha l’interès de conservar la tradició, però alhora no deixar que anul·li el present i viceversa. Considerem que és necessari tenir en compte el passat per entendre el món d’avui dia.

Des d’aquest punt de vista, les lletres recuperen llegendes, mites, històries populars, símbols i paisatges catalans que es reinterpreten i s’observen sota la visió del món actual.

El nom de Malva de Runa segueix aquesta idea: la malva de runa és un tipus de malva que neix a les runes. Així doncs, de la brutícia, de les runes d’alguna cosa destruïda, del rebuig, en neix una vida amb forma de flor. De la mateixa manera ocorre amb totes aquelles restes del passat que s’han perdut amb el temps, aquells castells i d’altres construccions antigues, mites, llegendes i històries que amb el temps s’han anat esfondrant però que és necessari de recordar perquè darrere d’aquestes runes existeix una vida, una essència que ha anat construint poc a poc la nostra concepció del present i del món actual.