Durant tot el curs 2013-2014, els estudiants de projectes i urbanisme de 4t de l’escola d’Arquitectura de Reus, a partir de l’interès de l’Ajuntament, varen estar treballant, fent estudis i propostes sobre Vilafranca del Penedès.
La feina dels estudiants va tenir diferents ingredients que es varen anar succeint a mesura que anava avançant el curs.
La primera part del curs parteix d’un reconeixement del territori que envolta Vilafranca, del paisatge que determina el Penedès, i en la que els estudiants, després de reconèixer, registrar i redibuixar el paisatge, havien de localitzar una masia, i proposar-ne una actualització, dotant-la de nova vida.
A la tornada a Vilafranca, i gràcies a un treball d’antropologia, compartit amb el professor Gaspar Maza del departament d’antropologia urbana de la URV, reconeixien els diferents barris de Vilafranca. Fins a proposar una intervenció que, partint de la idea de regeneració urbana, tractés de fer un projecte de millora d’un fragment de la ciutat, amb el convenciment que la ciutat és complexa, i que habitatges, espai col.lectiu, equipaments i carrers, són indissociables. A la darrera part del curs, després d’un periple explorant altres àrees europees on la vinya i el vi són signe d’identitat, i d’una manera molt precisa Burdeaux i la Gironde, varen tornar a Vilafranca en un viatge il.lusori en tren, per fer ara a partir del tren una mirada de projecció de Vilafranca cap a l’exterior. Això va permetre, partint una altra vegada d’una reflexió antropològica sobre la mobilitat dels vilafranquins i els no vilafranquins respecte Vilafranca, fer una discussió sobre el transport intern i extern, i com a conseqüència sobre les àrees físiques d’influència i afectades per les infraestructures de transport. Per aquesta raó moltes de les feines dels estudiants, varen acabar treballant en l’àmbit d’influència del pas del ferrocarril pel centre de Vilafranca, revisant la seva petjada, i estudiant els teixits a banda i banda del ferrocarril, estudiant formes de continuïtat urbana, de regeneració arquitectònico-urbanística, i de transformació de teixits nascuts de la influència del ferrocarril en l’oportunitat del transport de la mercaderia de la indústria del vi, a finals del segle XIX.
La proposta d’exposició documenta més que el resultat, gairebé com un “storyboard“, el seguit de feines que els estudiants van anar fent durant el curs, amb la voluntat que els vilafranquins s’adonin que Vilafranca és una ciutat amb moltes més possibilitats de les que a priori podem imaginar.
No són projectes a realitzar. Són idees que, malgrat ser teòrico-acadèmiques, sí que volen ser reflexions molt serioses sobre la realitat, i és per això que cal entendre-les com un laboratori que encara imaginari, parteixi d’una Vilafranca molt concreta, la de principis del segle XXI.