Joan Estrany i Jané (Barcelona, 1942)

Vilanoví nascut a Barcelona, en Joan Estrany troba en l’escultura una via íntima d’expressió de tot allò que l’amoïna o l’emprenya d’aquesta societat globalitzada que ens ha tocat gaudir i patir.

Forjat en diversos oficis, sempre relacionats amb el treball manual, quan li arriba la jubilació sent la necessitat de mantenir-se actiu, de continuar “fent coses” amb les mans.

Després d’una etapa iniciàtica de treballs en fang decideix blasmar els seus models en formigó, un material propi de grans escultures de caire eminentment abstracte i formes geomètriques, però molt poc comú en obres de petit format i d’essència surrealista. Des del seu taller situat al bell mig de Vilanova i la Geltrú ha anat experimentant i perfeccionant una tècnica netament autodidacta.

Així és com el formigó –combinat en ocasions amb fusta, espart, metall o estris quotidians- esdevé el tret diferencial de les creacions de l’escultor que, poc interessat l’efecte estètic de les composicions,  es recolza en la rudesa d’aquest material per canalitzar les seves percepcions i reflexions.

Les obres que s’exhibeixen en aquesta exposició, estan agrupades en cinc blocs temàtics:

Veïns, o “Gent del barri”: són rostres que, com els protagonistes de la vella sèrie de la BBC, esdevenen estereotipus caricaturitzats de personatges de la vida real.

Dones: aquest grup d’escultures vol ser una denúncia de la violència de gènere; representa els maltractaments envers la dona observats des de la finestra d’una societat narcisista que, massa sovint, ha preferit obviar o amagar aquesta vergonya.

Poder: escultures que revelen una crítica a l’opressió (guerres, explotació, desnonaments...) dels més desvalguts per part de les elits poderoses, així com al distanciament progressiu entre el poble i els seus governants.

Migració: aquest bloc es configura com un reconeixement a tots aquells que s’han vist obligats a deixar la seva terra per qüestions de subsistència, un homenatge no tant als que han vingut o han hagut d’anar-se’n –que també-, sinó als que s’han deixat la vida en el camí i als que encara se la juguen, dia rere dia.

Natura: en aquestes composicions l’autor interrelaciona amb objectes naturals que li han resultat atractius per les seves formes capricioses, expressant alhora el malbaratament mediambiental ocasionat pel progrés tecnològic.

Aquesta és, doncs, la primera exposició d’en Joan Estrany; un home que ha anat reservant les seves creacions durant prop de nou anys en el rerefons del seu petit taller, ocultes fins i tot als ulls dels amics més propers, i que ara ens les ofereix amb la intenció de compartir, més que les escultures en sí mateixes, una interpretació molt personal del món que ens envolta.