Aquest dimecres l'autora va ser al CAPI Baix a Mar per explicar i compartir el seu projecte amb la conferència Identitat esculpida: malaltia, escultura, bicicleta i vida. Una exposició apassionada que emetia tot l'esperit de lluita i el positivisme d'una experiència vital valenta i esperançadora.

Escultora de vocació i fascinada pel cos humà, especialment el femení, Mar Hernández abocava la seva vida al treball fins que la malaltia va canviar la perspectiva. Quan el 2007, amb 36 anys, va conèixer el diagnòstic, explica que la seva reacció va ser contra tot i contra tothom, però que va utilitzar l'esport com a un aliat per afrontar la malaltia. "Feia molt temps que no practicava esport, i poc que m'havien regalat una bicicleta. La ira i la ràbia continguda la vaig canalitzar fent un recorregut de pocs kilòmetres prop de casa i així va trobar en la bicicleta un aliada per afrontar la malaltia. Al cap de cinc anys ja tenia un cos atlètic i havia agafat una força i una resistència brutal. L'esport ajuda a posar-te forta no només físicament, sinó també psicològicament. Em vaig prendre les sessions de quimioteràpia com si fossin curses de resistència, la bicicleta també m'ajudava a 'normalitzar-me', ningú s'adonava que jo estava fent químio". Un cop passat el procés de mastectomies, reconstruccions de pits i quimioteràpia, l'autora de les imatges explica que va sentir la necessitat de recuperar la part estètica de l'essència femenina. El seu metge li va recomanar fotografiar les transformacions del seu cos i d'aquí va néixer el projecte artístic, de caràcter itinerant, que aquests dies es pot veure a Vilanova i la Geltrú.