Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un dels artistes més significatius en el camp de l’art conceptual a Catalunya. És un dels fundadors i integrants del “Grup de Treball”, el col·lectiu d’artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de crítica i compromís propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, amb el qual va participar al 1972 a la Documenta V de Kassel. Amb una activitat artística ininterrompuda de més de quaranta-quatre anys, l’artista ha mostrat regularment el seu treball arreu de l’Estat espanyol, i en els darrers anys a participat en significatives exposicions temàtiques i de grup de caire històric i crític, nacionals i internacionals.
La seva activitat artística es basteix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, que es focalitza en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final dels mons que s’acaben, l’exili i el dolor, configurant una particular escriptura dels límits que prioritza clarament el compromís personal i la recerca social, per sobre de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Una reflexió molt útil que convida a rellegir els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX.
Francesc Abad té un interès continuat pels pensadors, científics, historiadors i filòsofs del segle XX que es veu reflectit a l’hora de descriure la seva pròpia feina: “Des de 1958, i durant quinze anys, vaig treballar a la indústria tèxtil; durant els trenta següents ho he fet al món educatiu; Així doncs, sempre he estat estretament vinculat al món laboral: un exili permanent, lúcid i encantador”. Com deia Joseph Brodsky, a qui l’artista sempre confessa deure part del seu coneixement poètic: ”Per professió o, més ben dit, per l’efecte acumulatiu de tot el que he estat fent durant anys, sóc artista; per ofici, tanmateix, sóc professor de dibuix”.
El conjunt expositiu dóna peu a múltiples interpretacions, des de la crisi econòmica i la política que deixa a la cultura en segon terme i les eines precàries dels anys setanta que l’artista utilitza en algunes de les obres exposades, fins a la mateixa precarietat amb que sobreviu l’artista gràcies al suport econòmic d’altres feines. Reflexions que emanen del repertori artístic que configura l’exposició a través d’obres de formats diversos: fotografia, fotocòpia, vídeo i instal·lació.
Aquesta mostra es presenta a la Sala d’exposicions dels Trinitaris de Vilafranca del Penedès, en el marc del programa d’exposicions itinerants, presentada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És una exposició produïda per ACVic Centre d’Arts Contemporànies i comissariada per Miquel Bardagil i Magdala Perpinyà.
L’exposició romandrà oberta al públic fins el diumenge 22 de novembre de 2015 en horaris de dimecres a divendres de 17 a 20h i dissabtes, diumenges i festius de 18 a 20h. Com a activitat complementària a l’exposició, s’oferirà un servei de visites comentades gratuïtes, destinades a l’alumnat de secundària durant la setmana del 9 al 13 de novembre.