Oriol Prat Sabater comença a estudiar violoncel a l’Escola de Música de Capellades amb la professora de Suzuki Anna Toca. Continua amb el professor Iñaki Etxepare i finalitza els estudis de Grau Mitjà al Conservatori de Música d’Igualada, amb en Roman Boyer. El juny de 2012 es gradua a l'ESMUC sota la tutela de Damián Martínez. El juliol de 2015 finalitza el Màster de violoncel a la “Stuttgarter Musikhochschule” d’Stuttgart amb les màximes qualificacions amb el reconegut violoncel·lista Claudio Bohórquez. Des del 2013 es membre del Cosmos Quartet formació amb la qual recentment van obtenir el 3r Premi en el Concurs Internacional Carl Nielsen International Chamber Musik Competition de Dinamarca.
Ha sigut violoncel solista de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya), anys (2005 - 2010), JONC Filharmonia (2011-2012) i de la JONDE (2010 – 2013).També ha col·laborat amb la Orquestra Arcos de Madrid (2004 - 2005), l’Orquestra Simfònica Segle XXI (2007-2008) i l’Orquestra Simfònica de Galícia (any 2012). Ha rebut classes de la mà de violoncel·listes destacats com Asier Polo, Maria Casado, Maria de Macedo, Daniel Grosgurin, Steven Isserlis, Raphaël Pidoux, Jens Peter Mainz, Garry Hoffman, Wolfgang Boettcher i Claudio Bohórquez.

Entre mèrits artístics cal destacar el 1r Premi del Concurs d’interpretació Musical l’Arjau (Barcelona, abril 2005), finalista del Concurs Fidah Illa de Menorca (maig 2010),finalista de les Beques Pau Casals del Vendrell (maig de 2010),així com l’actuació de solista a l’Auditori de Barcelona amb la interpretació de la Simfonia Concertant de J. Haydn sota l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC (gener de 2010). El juliol de 2012 va participar en la 3a edició del Festival “Músics en Residència” celebrat Alella. També ha tingut la oportunitat de tocar de solista amb la Polish Chamber Orchestra dins el Sommercampus de la Hochscule für Musik und Theater Rostock, celebrat a l’agost de 2012.

El concert estarà basat en tres obres cabdals: La Suite nº 3 de J. S. Bach, obra representativa del Barroc, el “recitativo” de Berio i les dues Sonates de Hindemith i Kódaly, que ens traslladen al primer terç del segle XX, inici del període d’Avantguarda.