La postguerra es caracteritzà per la forta repressió franquista als vençuts i també pel patiment generat per l'autarquia: cartilles de racionament i restriccions energètiques que van donar lloc a un desmesurat increment de l’estraperlo i del mercat negre. Per a molts el contraban es convertí en un ofici com un altre per guanyar un sou més, sempre i quan fos d’amagat. I és que donava més benefici que no pas els aliments.

Cunit, igual que Cubelles, Calafell i altres poblacions costaneres de Catalunya, van utilitzar el seu litoral per fer entrar carregaments de tabac protegits per la foscor de la nit. Els homes esperaven amagats amb un fanal per indicar la seva posició a la petita embarcació que s’apropava a la platja carregada de fardells que ràpidament descarregaven fins a un vehicle que els portaria cap a una ubicació segura on el tabac es guardava fins al seu repartiment. Pagesos, ramaders, pescadors,... participaven en l’activitat com a mitjà de supervivència donat els pocs recursos disponibles.

El documental, d’uns 24 minuts de durada, narra els anys de la postguerra en què Cunit va ser un punt estratègic del contraban o estraperlo de la Catalunya central. Ha estat dirigit per Guillem Aiats i produït per DipsoFilms, amb el patrocini de la Diputació Tarragona i la col·laboració de l'Ajuntament de Cunit i Penedès Marítim.