El retratats són Antoine d’Albis de la família de porcellanes Haviland, Éric Bungener, l’escriptor Josep Carol, Carmen Bonet, la pianista Évelyne Dubourg, Nathalie Fillon, Magda Gorina Solé, Edmond de La Haye Jousselin, Eléonore Jaulin, l’escriptor Hugues Labruse, Patricia Martin Recasens, el fotògraf Jean-Marie del Moral, Francesca Patout, l’arquitecte Ricardo Ribas, la cantant Marina Rossell, Maraki Roulier, Josep Maria Rovirosa,  Arnaud Sylvestre de Sacy, Montserrat Miret Nin, i la de més edat de tots, Ursula Schroeder, amb més de 101 anys, filla del famós psiquiatra Franz Prinzhorn.

Fenosa va realitzar al llarg de la seva vida molts retrats de persones vinculades al seu entorn d’amistats. Li agradava fer-ho per tal de tenir l’oportunitat de dialogar amb ells i compartir unes estones de privacitat. Els retrats de Fenosa figuren a museus del món, especialment va retratar Picasso, Coco Chanel, Jean Cocteau, o Paul Eluard.

Alguns dels exemples de records són aquests de Marina Rossell, Carmen Bonet i Eléonore Jaulin:

Marina Rossell

Al sortir del col·legi anava a treballar a Cal Jornet, allí vaig conèixer a la Nicole, ho recordo bé, li guardava Le Monde, La Vanguardia, la revista ELLE....jo tenia 12 anys, així vaig entrar en el món de l’escultor. Aquesta coneixença va esdevenir amistat al llarg de tota la vida, fins i tot la meva germana Jana li portava cireres de la vinya dels meus pares.
Ja de cantant, un dia entre molts dels que el vaig visitar, em va dir que volia dibuixar-me. Era al Vendrell, a la seva casa del Portal del Pardo, un dia de primavera, mai ningú m’ havia dibuixat, jo començava a cantar i a canvi em va demanar que li cantés una cançó, així ho vaig fer.

De gira pel Canadà (2016) em van dir que al costat de Québec, hi havia un preciós “petit village” Baie-Saint-Paul, on hi havia una galeria d’art modern que en aquells dies s’hi trobava una exposició de Fenosa-Picasso. Em van demanar si podia cantar-hi i així ho vaig fer....recordava la seva casa a París al Boulevard Saint Jacques...però vaig sentir que tornava a ser a la casa del Vendrell al Portal del Pardo, dibuixant-me.


Carmen Bonet

“Vaig conèixer l’Apel·les l’estiu de 1961, per un amic comú, el violinista internacional Paul Makanowitzsky i des de les hores el meu marit, el Dr. Isaac Contel, va ser el seu metge de capçalera fins els seus últims dies. Vam establir una profunda amistat que ens va dur a gaudir plegats d’hores compartides en les que l’Apel·les treballava en les seves obres, mentre jo dibuixava al seu costat.
Al 1966 en un sopar a casa l’Apel·les, em va dir que li agradaria fer el meu bust, el que vaig acceptar molt contenta i que roman com a fidel testimoni de l’entranyable amistat que vam tenir l’Isaac i jo amb l’Apel·les.”

Eléonore Jaulin

El 7 de setembre de 1977, Apel·les Fenosa va esdevenir el meu padrí i per remarcar l’esdeveniment es va organitzar una petita festa a la  nostra casa catalana, situada a uns pocs quilòmetres del Vendrell. Va ser en aquesta ocasió que Apel·les em va oferir aquest dibuix dedicat Els tres retrats  que Apel·les em va fer varen ser realitzats el 30 de  desembre de 1977 a Haute-Savoie on Apel·les i Nicole varen venir a  trobar-nos al xalet del meu pare. Jo tenia vuit anys quan va fer  aquests retrats, però no conservo cap record. En aquest sojorn  Apel·les va representar moltes « Femmes-sapin »  i Nicole, de la seva  banda, observava la muntanya nevada i les bromes hivernals, com en un  dibuix  inspirat per la vista que hi havia des de la casa.