Agenda

Conferències, col.loquis

Feminismes d’Orient : les noies del carrer Revolució

Vilafranca del Penedès | 14-03-2019

A càrrec de la psicòloga iraniana Rosa Rabbani.

Feminismes d’Orient : les noies del carrer Revolució

Les autoritats iranianes van dur a terme durant 2018 una vergonyosa campanya de repressió, en què van esclafar protestes i van detenir milers de persones en una repressió a gran escala de la dissidència. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional, un any després que esclatés a tot el país una onada de protestes contra la pobresa, la corrupció i l'autoritarisme.

L'organització ha revelat avui unes noves dades esgarrifoses que mostren l'abast de la repressió exercida per les autoritats iranianes durant 2018. En el transcurs de l'any es van detenir, en molts casos de forma arbitrària, més de 7.000 manifestants, estudiants, periodistes, activistes mediambientals, persones que defensen els drets humans i treballen per ells, activistes dels drets de les dones, activistes dels drets de les minories i sindicalistes. Centenars de persones van ser condemnades a penes de presó o flagel·lació, i almenys 26 manifestants van morir. Nou persones detingudes relacionades amb les protestes van morir sota custòdia en circumstàncies sospitoses.

«El 2018 passarà a la història com ‘l'any de la vergonya’ de l’Iran. Al llarg de l'any, les autoritats iranianes van tractar de sufocar tot senyal de dissidència doblant la repressió del dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacifica, i duent a terme detencions en massa de manifestants», ha declarat Philip Luther, director de Recerca i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

«L'esgarrifosa magnitud de les detencions i les condemnes a presó i a flagel·lació revela l'extrem on han arribat les autoritats per a reprimir la dissidència pacifica». Al llarg de l'any, i especialment al gener, juliol i agost, les autoritats iranianes van dispersar violentament els manifestants pacífics, colpejant persones desarmades i utilitzant contra ells munició real, gas lacrimogen i canons d'aigua. Milers de persones van ser detingudes i recloses arbitràriament.

Algunes de les persones arrossegades per l'onada de detencions durant les protestes de gener eren estudiants, periodistes, i defensors i defensores dels drets humans. També es van atacar els responsables de canals de la popular aplicació de missatgeria mòbil Telegram, que s'utilitzava per a difondre notícies sobre les protestes i mobilitzar els manifestants.

En general, el 2018, sigui en el context de protestes o a conseqüència del seu treball, es van detenir arbitràriament 11 advocats, 50 professionals dels mitjans de comunicació i 91 estudiants.

Almenys 20 professionals dels mitjans de comunicació van ser condemnats a dures penes de presó o flagel·lació després de judicis injustos. Un periodista, Mohammad Hossein Sodagar, de la minoria ètnica turca azerbaidjanesa, va rebre 74 assots a la ciutat de Khoy, a la província d'Azerbaidjan occidental, després de ser declarat culpable de «propagar mentides». Un altre treballador dels mitjans de comunicació, Mostafa Abdi, administrador del lloc web Majzoobam-e-Noor, que informa sobre abusos contra els drets humans comesos contra la minoria religiosa derviche gonabadi, va ser condemnat a 26 anys i tres mesos de presó, 148 assots i altres penes.

A més, almenys 112 defensores dels drets humans van ser detingudes o van romandre recloses a l’Iran durant 2018. 

Defensores dels drets de les dones

Durant 2018, valentes defensores dels drets de les fones de tot el país es van unir en un moviment sense precedents contra les abusives i discriminatòries lleis sobre l'ús obligatori del hijab (vel) a l’Iran. Les dones van sortir al carrer i es van enfilar a estructures elevades en llocs públics, agitant silenciosament els seus mocadors. Com a resposta, van sofrir un fort contraatac de les autoritats, i es van enfrontar a violentes agressions, detencions i tortura i altres maltractaments. A algunes les van condemnar a llargues penes de presó en judicis injustos.

Shaparak Shajarizadeh va ser condemnada a 20 anys de presó, 18 d'ells condicionals, per la seva protesta pacífica contra l'ús obligatori del hijab. Va fugir d'Iran després de ser posada en llibertat sota fiança, i des de llavors ha descrit en entrevistes als mitjans de comunicació com va ser sotmesa a tortura i altres maltractaments en règim d'aïllament i com li van negar l'accés al seu advocat.

Nasrin Sotoudeh, destacada advocada de drets humans i defensora dels drets de les dones, que representava Shaparak Shajarizadeh, va ser detinguda el 13 de juny de 2018 per defensar les qui protestaven contra l'ús obligatori del hijab. S'enfronta a diversos càrrecs relacionats amb la seguretat nacional pels quals podria ser condemnada a més d'una dècada de presó, a més de la pena de cinc anys de presó que ja està complint pel seu treball en contra de la pena de mort.

«Durant 2018, les autoritats iranianes van exercir una repressió especialment sinistra contra les defensores dels drets de les dones. En lloc de castigar cruelment dones per reclamar els seus drets, les autoritats han de posar fi a l'arrelada i generalitzada discriminació i violència que sofreixen», ha manifestat Philip Luther.

Lloc i adreça de l'acte

Informació de contacte