Presentació
 

Neix un cicle que vol donar relleu a la simbiosi entre un espai vuitcentista únic, el Foment Vilanoví, i un repertori d’obres en format cambrístic, íntim, que puguin vincular el romanticisme musical, especialment l’alemany amb compositores i compositors catalans dels segles XIX i XX. Sempre, des d’una idea central: la de l’itinerari imaginat, del paisatge enyorat o viscut, nord enllà, creuant l’oceà per fer les Amèriques o dibuixant músiques que ens fan quasi tocar els sons, la llum, la flaire de les nostres platges. De mar a mar.

Maria Rosa Tamarit Sumalla, directora artística

Dissabte 29 de juny, 21h

Només qui coneix l’enyor
Maria Rosa Tamarit Sumalla (soprano)
Frederic Schikora Tamarit (baríton)
Miquel Esquinas (piano)

El recital de lieder i cançó catalana Només qui coneix l’enyor desgrana l’itinerari imaginari, vital, melangiós i sensitiu que van generar, durant el Romanticisme, l’enyor de mar i l’evocació idealitzada dels paisatges mediterranis. Aquest desig es va fer present en l’obra de Goethe o dins les cròniques de viatges dels Humbolt i Georges Sand, inspirant Franz Schubert, Hugo Wolf o Robert Schumann, entre altres. A les terres on floreixen llimoners, amplificades en música pel compositors que van recrear la melangia desesperada de Mignon, hi contraposarem les obres de músics que han fet de la claror meridional un motiu inspirador recurrent.

Amb la presència intermitent del personatge de Wolfgang von Goethe Mignon, icona de l’enyor a través del qual es recrea una infantesa robada, aquest recital inclourà obres per a piano, lieder i duets de Franz Schubert, Robert Schumann, Félix Mendelsohn-Bartholdy, Hugo Wolf, Eduard Toldrà, Frederic Mompou i Matilde Salvador, generant un discurs visual i sonor d’arrel vuitcentista, empeltat d’impressionisme en el cas de Salvador i Mompou i amarat d’una llampant exuberància modernista, quan es tracta de l’obra de Toldrà.

PROGRAMA

I
FELIX MENDELSSOHN-BARTHOLDY (1809-1847) Dos duets
            Herbstlied Herbstlied (Karl Klingemann)
            Abschiedlied der Zugvögel (August H. Hoffman von Fallersieben)

ENRIC GRANADOS (1867- 1916)
            Epíleg de les escenes romàntiques per a piano sol

FREDERIC MOMPOU (1893-1987) El Combat del Somni (Josep Janés)
            Damunt de tu només les flors
            Aquesta nit un mateix vent
            Jo et pressentia com la mar

FRANZ SCHUBERT (1797-1828)
            Der Neugierige
            Des Baches Wiegenlied
                   (Wilhelm Müller, Die schöne Müllerin)

HUGO WOLF (1860-1903)
            Anakreons Grab (Goethe)
            Das verlassene Mägdlein (Eduard Friedrich Mörike)
            Lied der Mignon (Goethe)

II
FRANZ SCHUBERT (1797-1828)
            Gute Nacht
            Der Wegweiser
                   (Wilhelm Müller, Winterreise)
            Lied der Mignon
                   (Wolfgang von Goethe)

MATILDE SALVADOR (1918-2007) Dues cançons de bressol
            Nana del sueño
            Nana del mar
                   (Carmen Conde)

EDUARD TOLDRÀ (1895-1962)
            Canticel (Josep Carner)
            Cançó de grumet (Tomàs Garcès)

ROBERT SCHUMANN (1810-1856) Dos lieder (Liederkreis) i dos duets
            Auf einer Burg
            Zwielicht
                   (Joseph von Eichendorff, Liederkreis op.39)
            Wiegenlied (Friedrich Hebbel)
            Familien-Gemälde (Anton Alexander, Graf von Auersperg)

Rosa Tamarit Sumalla es va iniciar en el món de la música a l’Orfeó Lleidatà i al Conservatori de Lleida. Obté el Primer Premi Joan Massià i el Premi d’Honor de Grau Superior de Cant al Conservatori del Liceu, on va estudiar amb Carmen Bustamante i Manuel García Morante. Guardonada amb diverses beques (Diputació de Lleida, Agustín Pedro y Pons, Schola Cantorum Basiliensis) estudia un Postgrau a la Schola Cantorum Basiliensis amb René Jacobs i Richard Levitt i direcció de cor amb Hans-Martin Linde. Doctorada en Història de l’Art per la UdL(on també fou professora) sota la direcció de Ximo Company i Xosé Aviñoa, és actualment professora d’Història de la Música i l’Espectacle a la URV i directora del Laboratori Lettere in musica. Ha format part de nombrosos grups de recerca d’àmbit internacional vinculats a la UB, UAB i UNAM, coordinat des de la URV el Màster Interuniversitari en Música com a Art Interdisciplinària i publicat diversos articles científics i divulgatius, a més a més d’un llibre, sobre la figura de Maria Magdalena entre el Renaixement i el Barroc. Com a cantant ha treballat amb directores i directors de reconegut prestigi arreu de l’Estat espanyol, a França, Andorra, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Mèxic, EEUU i Luxemburg. Amb Jordi Sabatés, va editar un CD amb música del mateix compositor i poemes de Màrius Torres, Enllà passa l’amor, enllà però no tant. També ha enregistrat per la SWDR, SDR, Ràdio 2 i Catalunya Música. Ha estat en diverses ocasions professora convidada de la Universidad Veracruzana (Xalapa, Mèxic) i del Keene State College (NH, USA), on ha participat en interessants projectes artístics com a cantant i com a professora.

Nascut l’any 2000 a Vilanova i la Geltrú, Frederic Schikora Tamarit inicia els seus estudis musicals al Conservatori de Tarragona l’any 2005 en l’especialitat de piano amb Anna Cester i posteriorment amb Jordi Soler i David Puerto. Va guanyar el Primer Premi de Composició Xavier Gols 2012. Ha rebut classes particulars del pianista Alfons Escué. L’any 2016 entra al Cor Jove de l’Orfeó Català, sota la direcció d’Esteve Nabona, on comença les classes de cant amb Esteve Gascón, passant després a ser alumne de David Hernández. Recentment ha ingressat a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín, on cursarà un grau superior de cant formant part de la classe del professor Scot Weir. Ha estat seleccionat per formar part del World Youth Choir 2019 (Cor Jove Mundial), per la sessió d’aquest estiu a França i Portugal. Col·labora habitualment amb el Laboratori d’Antiga Lettere in musica i amb el Kirchenchor von Hausen a Obertshausen (Alemanya). Aquest any ha obtingut el Grau Professional al Conservatori de Vilanova i la Geltrú, on ha estat alumne de la pianista Lluïsa Morán.

Miquel Esquinas Martínez, nascut a Tortosa l’any 2000 comença els seus estudis als 5 anys al conservatori de la seva ciutat natal amb Inés Reguero i, més tard, realitza la prova d’accés i és admès al conservatori de grau professional integrat al mateix centre. L’any 2018 hi obté el Premi extraordinari en l’especialitat de piano. Aquest mateix any és admès al Conservatori Superior del Liceu, on estudia actualment amb el professor Daniel Ligorio. Ha participat en diferents cursos de formació com el Curs de Música de la Càtedra de Cervera, el Curs Internacional de Música de Ripoll edicions XVII, XVIII, XIX i XX (en les dues últimes ha estat becat com a millor estudiant del curs i com a jove promesa respectivament) o les Austrian Masterclasses a Zell an der Pram, Àustria (en les quals va estar seleccionat per tocar en la gala de clausura). Ha realitzat classes amb diferents professors de renom com Daniel Ligorio, Jordi Masó, Alba Ventura, Georg Steinschaden o Rafael Salinas entre d’altres. Va debutar com a concursant de piano amb 10 anys, obtenint premis en diversos concursos, com a solista i com a músic de cambra. Cal destacar premis al Concurs Joves intèrprets del Conservatori de Girona (2017), Concurs St. Anastasi a Lleida (2014, 2017), Concurs de Música de Cambra Higini Anglès (2014) i Premi Infantil de Torroella de Montgrí (2011). També ha participat en dues ocasions en l’ESMUC piano fòrum. Ha realitzat diversos recitals i concerts arreu Catalunya com a solista i amb diverses formacions de cambra, majoritàriament amb cantants. Des de l’any 2018 és membre del Cor Jove de l’Orfeó Català actualment i també ha format part del cor de cambra Tyrichae.

Dissabte 13 de juliol, 21h

Viena, Barcelona, New York: el gran viatge
…I tot començaria a Viena, en temps del Sturm und Drang, quan la música va passar de ser un caprici dels prínceps a esdevenir patrimoni civil, protegit per les famílies burgeses més poderoses d’una ciutat, que els primers anys del segle XIX, va tenir la sort de respirar l’aire de tempesta de l’Eroica. El romanticisme musical caminarà plegat amb els grans viatges, l’anhel llibertari, les revolucions, l’exotisme aventurer, els avenços tecnològics… I, més endavant, el segle XX esdevindrà en certa manera, també en música, el gran segle per als Estats Units d’Amèrica, on, sense trencar amb la tradició tonal, germinarà el Jazz. De Haydn a Gershwin, doncs, sense oblidar el toc irònic dels follets desfilant com soldats de Noack i passant, això sí, per les nostres platges: Lament i divertiment de Brotons, per evocar enyors de la terra pròpia des de l’altra banda de l’oceà, i, a la vegada, per no abandonar el desig de retenir els nous mons que tant ha trepitjat aquest compositor tan amarat de llum, ancorat fidelment al mediterrani.

Trio de violoncels

Lidjia Cvitkovac, Orq. de La Monnaie, Brussel·les
Guillaume Terrail, Orq. del Gran Teatre del Liceu, Barcelona
Matthias Weinmann, Orq. del Gran Teatre del Liceu, Barcelona

PROGRAMA

Joseph Haydn (1732-1809) Divertimento D-Dur (dels trios de Baryton)
            Adagio
            Allegro
            Menuet-Trio
            Fuga-Allegro

Salvador Brotons (*1959) Lament i Divertiment (2009)
Kurt Noack (1893-1945) Heinzelmännchens Wachtparade (1912)
            (la Parada de Guardia dels follets) arr. Wolfgang Birtel
            Tempo de marxa lenta
            Trio

George Gershwin (1898-1937) Gershwin for three (arr. David Johnstone)
            Introducció
            The man I Love’
            I got Rhythm
            Summertime
            ‘s wonderful
            I got plenty o’nuttin’
            Rhapsody in Blue

Matthias Weinmann. Nascut a Heidelberg, Alemanya. Inicià estudis de violoncel al Conservatori de Heidelberg-Mannheim a la classe de Roland Kuntze. També rebé ensenyaments de Mark Drobinski a París. Formà part de varies orquestres alemanyes i austríaques. L’any 1989 guanyà la plaça d’ajudant de solistes a la Filharmònica de Flandres, Ambers. L’any 1990 s’incorporà a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, i l’any 1999 en va ocupar la plaça d’ajudant solista. Molt interessat en la música de cambra ha tocat amb diverses formacions. Actualment segueix a l’Orquestra del Liceu, és col·laborador del projecte Bach zum Mitsingen a Barcelona i toca sovint amb l’organista Izumi Kando, organista de l’església Martin Luther Barcelona fent gires a Alemanya. Des de la temporada 2018/19 col·labora amb el projecte social del Liceu.

Guillaume Terrail, nascut a Suïssa el 1990, comença els seus estudis de violoncel a l’edat de sis anys a la seva ciutat natal i els continua primer a la Haute Ecole de Musique de Lausanne i posteriorment a la Musikhochschule de Karlsruhe. El 2015 obté el seu Màster d’Arts i Música, amb la màxima puntuació. Obté també diversos premis en competicions musicals que el porten a participar com a solista amb orquestra i concerts de música de cambra en diverses ciutats d’Europa. Des del setembre del 2016 forma part de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu com a segon violoncel solista.