L’escriptor Rafel Nadal (Girona, 1954) presentarà dilluns, dia 13 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala d’actes de l’Escorxador de Vilafranca del Penedès, Quan s’esborren les paraules (Columnna 2021), la novel·la que clou la trilogia familiar iniciada amb Quan érem feliços (Premi Josep Pla 2012) i que va tenir la seva continuïtat amb Quan en dèiem xampany (2013). L’obra de l’escriptor gironí, un dels autors mes reconeguts de la literatura catalana actual, serà introduïda pel poeta, escriptor i gestor cultural, Àlex Susanna, en el decurs d’una acte organitzat conjuntament per l’editorial i La Cultural llibreria.

Un dels autors més llegits

Deu anys després de fer la seva irrupció amb força a la literatura catalana, dècada en la qual s’ha convertit en un dels autors més llegits a casa nostra, Rafel Nadal torna a capbussar-se en la memòria familiar per fer emergir un món, la Girona dels seus anys d’infantesa i joventut, que s’ha fet fonedís, de la mateixa manera que els seus protagonistes o bé ja no hi són –el Manel Nadal, la figura paterna- o bé han emmudit, com la Montserrat Farreras, mare de l’escriptor a qui una malaltia ha llevat, des de fa quatre anys, la facultat de parlar, de donar nom a les coses i als éssers estimats.
El títol de la novel·la, Quan s’esborren les paraules, doncs, fa referència a aquesta pèrdua de la facultat de comunicar-se de la protagonista, una dona profundament catòlica i, a la vegada, enèrgica i independent, cosa que li va permetre ser una de les poques noies de la seva generació que va anar a la Universitat on va llicenciar-se en història. L’altre gran protagonista de la novel·la és Manel Nadal, propietari d’un magatzem de fusta, que, juntament amb la Montserrat i al llarg de setanta anys de matrimoni, van maldar per tirar endavant un negoci i educar una família amb dotze fills, una tasca gens fàcil en una època, finals dels anys seixanta, marcada per la grisor del franquisme.
Aquest món que es va acabant i que té com a escenari la casa familiar de Girona, la d’estiueig de la Fosca, a Palamós, i el mas d’Aiguaviva, és evocat per Nadal amb un exercici memorialístic que barreja de dolor, el dolor lògic que es deriva d’una pèrdua, sobretot si es tracta d’éssers estimats, però, a la vegada, amb l’humor, l’alegria i el goig de les noves vides que arriben a la família.
En acabar la presentació se servirà una copa de Masia Freyé, un vi elaborat amb les varietats syrah i sumoll amb el qual el celler Vallformosa va obtenir el premi Gran Or a la convocatòria d’enguany del Vinari.