A continuació els citem unes paraules que ens han fet arribar els mateixos artistes en què expliquen que podrem escoltar al concert:

Si algú en la història va saber unir la música amb el toc de la campana, aquest va ser, sens dubte, Arvo Pärt. En el seu recent 90è aniversari, hem volgut retre-li homenatge amb aquest programa de campanes i orgue al Vendrell.

Les obres que sonaran de Pärt seran, d'alguna manera, glossades per sons arrencats dels bronzes. La primera d'elles, Annum per Annum, representa en cadascun dels seus moviments a les diverses seccions de l'ordinari de la missa catòlica; el paper de les campanes serà el d’interludiar aquestes seccions, al mode en què cantors i orgue antany dialogaven en “alternatim” els textos litúrgics. Les lletres que denominen les seves seccions representen, respectivament: Kyrie, Glòria, Credo, Sanctus i Agnus.

En la segona i tercera obra de Pärt, Trivium i Pari Intervallo, les campanes se sumaran en ritme i timbre als suggestius i minimalistes obstinats en els quals es basen.

Tintinabulum és el nom que el mateix Pärt va donar a la seva característica tècnica compositiva. Aquest nom, en llatí, campana, fa referència a les sensacions de la polifonia amb la qual crea les seves obres, que recorda, en certa manera, a aquest efecte de fer melodies amb campanes. Les nostres improvisacions dites així, Tintinnabuli I i Tintinnabuli II, volen ser un homenatge a aquest compositor.

Música i matèria, foc i terra, el lleuger i passatger del so i el pesat dels metalls que el creen… Malgrat les seves diferències, l'orgue i les campanes comparteixen aquesta dualitat, que pretenem explorar en aquest espectacle carregat de colors i dinàmiques inesperades. Agradem de manifestar-nos mitjançant frecs, trobades, creus, acumulis i petites solituds.

Som pell, intuïció i enteniment celebracional que -riu embriac- s'escampa atropellant escoltes específiques dels qui entren en incertes recepcions, pur embolic, doncs a degustar obsessiva i fins piadosament.

Llorenç i Carlos