La presentació, organitzada pel Turó Salut Mental Associació de Familiars i Amics i La Cultural Llibreria, tindrà lloc dijous, dia 27 de novembre, a les 7 del vespre, a la sala d’actes de l’Escorxador

L’activista i mediadora de conflictes, Lurdes Quintero (Molins de Rei, 1981), presentarà dijous, dia 27 de novembre, a les 7 del vespre i a la sala d’actes de l’Escorxador, el llibre escrit conjuntament amb Marina Barberà (Valls, 1996), 40 segons. Les ganes de morir en la societat capitalista (Editorial Tigre de paper, 2025), un recull de deu relats de persones marcades pel suïcidi.

De fet, el títol fa referència a una estadística realment esfereïdora: cada 40 segons mor una persona per suïcidi al món. A la presentació, organitzada pel Turó Salut Mental Associació de Familiars i Amics i La Cultural Llibreria, comptarà amb la participació de Foix Giralt, directora de Serveis del Turó que serà l’encarregada de fer la glossa del llibre.

Deu relats
 

Més de cinc-centes persones es van llevar la vida l’any passat a Catalunya, una xifra molt elevada si tenim en compte que la mort autoinfringida és la principal causa de mort entre els joves. Tradicionalment, el suïcidi s’ha intentat estigmatitzar i s’ha tendit a atribuir-lo a decisions estrictament individuals relacionades, la majoria de les vegades, amb la salut mental dels individus. En aquest sentit, el llibre de Lurdes Quintero i Marina Barberà posa l’accent en les causes socials i polítiques del suïcidi a través de deu relats de persones, la majoria anònimes.

Per a les autores de 40 minuts, el sistema capitalista amb els seus valors basats en la competitivitat i l’individualisme, la precarietat material, la soledat i la violència quotidiana afecten la salut mental dels ciutadans i, d’una manera més intensa, a les persones més vulnerables. D’aquesta manera, Quintero i Barberà posen el focus de la seva reflexió en els condicionats socials com ara la pressió en els llocs de treball o la manca d’habitatge. Així, en un treball que combina narrativa, testimoni i il·lustració –una mena d’assaig gràfic-, les autores plantegen alternatives basades en la creació de xarxes comunitàries i el suport mutu com a fórmules de prevenció del suïcidi, sense perdre de vista que la raó de fons de tot plegat són les desigualtats socials.