Mazoni commemora els seus vint anys sobre els escenaris i ho celebra amb una gira dels seus grans èxits. Després d'un silenci discogràfic de quatre anys, Jaume Pla ha reconnectat de ple amb l'esperit dels inicis, la idea romàntica de fer cançons per gust. Amb Banderes per daltònics torna al pop, un disc 100% Mazoni.

Últim Cavall celebra una dècada de trajectòria amb un concert especial que repassa el seu univers sonor: una combinació elegant de shoegaze, dreampop i melancolia lluminosa. La banda presenta cançons arranjades especialment per a l'enregistrament del seu nou disc en directe, 10 anys d'un refugi.

Més sobre Banderes per daltònics de Mazoni

La vida ens fa donar moltes voltes per tornar, sovint, al punt d'origen. Com un fill pròdig que ha tastat mil aventures musicals, ara Mazoni torna a casa. Torna al pop.

En els darrers anys, la discografia de l'artista empordanès s'havia convertit en un parc temàtic de projectes singulars, buscant sempre un risc artístic que defugia el seu marc de comoditat. Tot ha valgut la pena però és hora de reiniciar: Mazoni torna a fer cançons que són cançons i prou, cançons com només ell sap escriure amb tota naturalitat. És la música que ha mamat, la que li brota automàticament quan improvisa una melodia sobre uns acords de guitarra.

Amb Banderes per daltònics, Mazoni recupera el motllo original, aquell del que va extreure himnes com No tinc temps o Eufòria. La vitalitat, les melodies instantànies tornen al centre d'operacions del compositor empordanès, que abraça el pop en la seva accepció més exquisida.

Més sobre 10 anys d'un Refugi d'Últim Cavall.

Els del Garraf, van debutar en llarg el 2017 amb Records de Kyoto (Discos de Kirlian) un disc de cançons de pop emocionant, que basculava amb elegància entre el noise, el shoegazing i el dream pop. Un treball que va arribar després d'un primer EP autoeditat (Premi Altaveu a la Millor Lletra 2016) que va captivar el segell barceloní Discos de Kirlian, i que els va permetre signar vuit cançons de pop somiador, plenes de guitarres exquisides i melodies delicades.

Dos anys més tard, Últim Cavall tornaren amb una nova postal, aquesta vegada des d'Alaska (Discos de Kirlian, 2019). La seva barreja de shoegazing i dreampop, tan bellament melancòlica com familiar i propera, avança encara més cap al pop.

Després d'una llarga etapa treballant en la banda sonora del documental 265 dies sense onades (Glassy Films, 2022), aquest 2024 ha arribat el moment d'escoltar el nou disc d‘Últim Cavall, Un altre primer cop: una joia de dreampop i pop lo-fi queproposen a l‘oient un ball lent, un ball trist però que celebri la vida.

GÈNERE
Pop i Dreampop
DURADA
110'
ACCESSIBILITAT
Consulteu tots els serveis de l'Auditori

MAZONI:
VEU I GUITARRES
Jaume Pla Cordobés
BAIX
Natán  Arbó
BATERIA
Aleix  Bou
GUITARRA I SINTETITZADOR
Emili   Bosch

ÚLTIM CAVALL:
VEU I GUITARRA ELÈCTRICA
Rafel Monzó
VEU
Elba Vallés
BATERIA
Francesc Pascual
GUITARRA ELÈCTRICA
Jacob Serra
BAIX
Toni Jordán
SINTETITZADOR
Galdric Bover