La mostra forma part de la commemoració del centenari del seu naixement i convida a rellegir el seu pensament en clau de present i de futur.

Marta Mata i Garriga va néixer el 22 de juny del 1926 i va morir el 27 de juny del 2006. Era filla d'una altra il·lustre pedagoga catalana, Àngels Garriga, que la va influir molt en la seva vida professional. Va estudiar a les aules dels grups escolars de l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1937 comença el batxillerat a l'Institut-Escola del Parc de la Ciutadella, dirigit pel vilafranquí Josep Estalella i Graells. Acaba els estudis de batxillerat l'any 1943, a l'Institut Verdaguer, i inicia els de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona.

Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona el 1957, en l'especialitat de pedagogia, participà en la creació de l’escola Talitha al 1956. Va ser cofundadora, al 1965, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, que de manera clandestina va impulsar la renovació pedagògica inspirada en l’Escola Normal de la Generalitat republicana. Més endavant, participa en la creació de l' Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (1971) i, l'any següent, en l'inici de l'Escola de Mestres de la mateixa universitat on imparteix diversos cursos de Didàctica de la Llengua i de Pedagogia. A partir d'aquell moment desplega un extens programa d'investigació sobre l'ensenyament de la llengua catalana.

Marta Mata defensava l'educació pública entesa com a peça mestra de la millora de la societat, i el dret a l'educació, com «l'escola bona per a tots». Impulsà la creació del Patronat Municipal de Guarderies de Barcelona, l'any 1979, i també el moviment de ciutats educadores, una xarxa mundial que la porta a viatjar als Estats Units, l'Argentina, Colòmbia, Suècia, Costa Rica, Suïssa, França, Itàlia i Anglaterra.

Les seves publicacions en el camp de la pedagogia són molt nombroses. A banda dels llibres d'exercicis i de didàctica de la fonètica, la lectura i l'escriptura, crea i adapta contes infantils i escriu multitud d'articles de pedagogia i de política educativa en periòdics i revistes com Cuadernos de Pedagogía i Perspectiva escolar —impulsada per ella mateixa el 1974— o Infància, en què escriu editorials i guions temàtics en els respectius consells de redacció. Era directora pedagògica de les col·leccions Desplega Vela, La Galera d'Or, Els Llibres dels Colors, Nous Horitzons, La Ruta del Sol (totes de l'editorial La Galera), La Clau de "Rosa Sensat" (Onda) i Rondalles de Menorca. A més a més era assessora d'altres editorials com Teide i Vicens Vives o la revista Cavall Fort, així com de diverses col·leccions o llibres de caràcter educatiu. Entre les seves publicacions de caràcter polític cal destacar la declaració "Per una Nova Escola Pública" de 1975.

Entre les nombroses distincions rebudes, destaquen la medalla d'Alfons X el Savi (1990), la medalla d'Or de Barcelona al Mèrit Científic (1997) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997). L'any 1999 és nomenada doctora honoris causa per la UAB, distinció que posa en relleu la seva tasca com a pedagoga, la lluita per la recuperació de la memòria històrica educativa a Catalunya després de la Guerra Civil i la defensa de l'escola pública, democràtica i catalana. El 2000, i en representació de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, recull el XX Premi per la Pau, i el 2001, el premi Ramon Fuster.

En el moment de la seva mort, ocupava el càrrec de presidenta del Consell Escolar de l'Estat, el màxim òrgan de participació de la comunitat educativa. No era sinó un mirall de l'autoritat civil que va exercir Marta Mata en l'educació a Catalunya i també a l'Estat espanyol al llarg de diverses dècades.

Va ser diputada del PSC a les Corts Espanyoles l'any 1977, al Senat i diputada al Parlament de Catalunya i regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2004 era presidenta del principal organisme consultiu del Ministeri d'Educació, el Consell Escolar de l'Estat. Convençuda que l'educació és una responsabilitat de la societat, de la ciutat, i que la renovació pedagògica necessita una actuació política valenta, uneix les dues facetes, l'educació i la política, en la seva trajectòria vital. Durant el seu mandat com a diputada fou un dels ponents socialistes, conjuntament amb Pepe González, de la primera llei de normalització lingüística.

Conferència

En el marc de l’exposició, dijous 4 de juny, a les 19h, hi haurà la conferència la mateixa Sala d’Actes de l’Escorxador, “Marta Mata dona referent en la pedagogia i en el Penedès” a càrrec d’Assumpta Baig, presidenta de la Fundació Mata i Garriga. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Vilafranca FranCisco Romero, i de la regidora de Cultura, Àngels Dalmau.

L’exposició és podrà visitar de dilluns a divendres, de 9 a 14h i de 16 a 20h i dissabtes de 10 a 14h.