En un context marcat per la industrialització i el creixement de la societat de consum, els cartells van començar a omplir els carrers de les ciutats i van anar més enllà de la simple funció d’anunciar productes o esdeveniments. A través de la il·lustració, el color, la tipografia i l’ornamentació, es van convertir en obres capaces de combinar creativitat i persuasió.

L’exposició proposa un recorregut pel cartellisme modernista a través de quatre figures destacades d’aquest moviment: Alphonse Mucha, Henri Privat-Livemont, Gaspar Camps i Alexandre de Riquer. Des de perspectives diferents, tots quatre van contribuir a definir l’estètica de la publicitat moderna i a consolidar el cartell com una de les expressions més representatives de l’Art Nouveau i del Modernisme.

Les figures femenines idealitzades, les cabelleres ondulants, els motius florals i les línies sinuoses són alguns dels trets característics d’aquest univers visual. Aquesta estètica refinada transformava els missatges comercials en composicions suggeridores, capaces d’atreure les mirades i perdurar en la memòria.

La mostra posa un èmfasi especial en l’aportació catalana a aquest corrent artístic. Gaspar Camps, conegut com el «Mucha català», va adaptar l’estètica de l’Art Nouveau a una producció gràfica de gran difusió. Per la seva banda, Alexandre de Riquer va incorporar influències prerafaelites i del moviment britànic Arts and Crafts, alhora que defensava la qualitat artística del cartell i la integració de les arts en la vida quotidiana.

El recorregut es completa amb les aportacions d’Alphonse Mucha, figura clau del cartellisme parisenc, i d’Henri Privat-Livemont, destacat representant del cartellisme belga. Les trajectòries d’aquests quatre artistes permeten descobrir les connexions entre els principals centres artístics europeus i entendre com aquest llenguatge visual va arrelar i evolucionar a Catalunya.

Qui és qui?

Alphonse Mucha (1860-1939) va ser un artista txec destacat del moviment Art Nouveau. Va néixer a Moràvia i va estudiar art a Munic i París. El seu estil es caracteritzava per les línies corbes, els colors suaus, els motius florals i les figures femenines.

El 1894 va assolir la fama gràcies al cartell de l’obra Gismonda, protagonitzada per Sarah Bernhardt, amb qui va col·laborar durant sis anys. Una altra de les seves obres destacades és el cartell de La dama de les camèlies, creat el 1896. També va dissenyar cartells publicitaris i sèries decoratives com Les quatre estacions, i va treballar en àmbits com la joieria, els vitralls i la perfumeria.

La seva gran obra va ser L’èpica eslava, una sèrie de vint pintures dedicades a la història dels pobles eslaus. Va morir a Praga el 1939 i va deixar un llegat fonamental per a l’Art Nouveau i el disseny gràfic.

Henri Privat-Livemont (1861-1936) va ser un pintor, decorador i cartellista belga destacat del moviment Art Nouveau. Va estudiar a l’Escola d’Arts Decoratives de Saint-Josse-ten-Noode i, el 1883, es va traslladar a París, on va treballar en tallers de decoració teatral. El 1889 va tornar a Brussel·les i va combinar la docència amb la creació de pintures, decoracions i cartells.

El seu estil es caracteritzava per les figures femenines idealitzades, els motius florals, les línies sinuoses i els efectes de llum que ressaltaven les figures. La seva obra més famosa és el cartell Absinthe Robette, creat el 1896 per anunciar un licor d’absenta. Hi destaca una dona elegant que sosté una copa, envoltada de formes vegetals i tonalitats verdes suaus.

També va dissenyar anuncis de cafè, te, cacau, licors i productes de bellesa. Després de la Primera Guerra Mundial, es va dedicar principalment a l’ensenyament i a la pintura. Va morir a Schaerbeek el 1936 i és recordat com un dels grans cartellistes de l’Art Nouveau belga.

Gaspar Camps i Junyent (1874-1942) va ser un dibuixant, il·lustrador i cartellista català nascut a Igualada, conegut com el «Mucha català» pel seu estil modernista. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis d’Igualada i a l’Escola de la Llotja de Barcelona.

El 1898 va viatjar a París, on es va inspirar en l’Art Nouveau i en l’obra d’Alphonse Mucha. Un any després va començar a col·laborar amb la impremta Sirven, amb la qual va difondre les seves obres internacionalment. Va destacar pels cartells publicitaris, les il·lustracions i els calendaris.

Una de les seves creacions més conegudes és la sèrie Les quatre estacions, que representa les estacions de l’any mitjançant figures femenines i motius florals. El seu estil combinava l’elegància francesa amb elements del Modernisme català. També va il·lustrar revistes com Blanco y Negro, La Esfera i Nuevo Mundo. Amb l’arribada de l’Art Déco, va adaptar el seu estil als nous corrents artístics i va contribuir a popularitzar el cartellisme i les arts gràfiques a principis del segle XX.

Alexandre de Riquer (1856-1920) va ser un artista català polifacètic: pintor, poeta, dibuixant, gravador i dissenyador. Va néixer a Calaf i va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona, així com a Roma i París.

El 1894 va viatjar a Londres, on va descobrir el moviment Arts and Crafts i l’obra dels prerafaelites, influències que van marcar profundament el seu estil. Les va introduir a Catalunya i va destacar en el cartellisme, el disseny i els ex-libris.

Una de les seves obres més importants és el cartell de la Tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona, del 1896. També va dissenyar un cartell per al Cercle Artístic de Sant Lluc. El seu estil combinava el simbolisme, l’idealisme i l’elegància decorativa. A més, va escriure obres poètiques com Crisantemes (1899).

En els darrers anys de la seva vida es va instal·lar a Mallorca, on va pintar paisatges. Va morir a Palma el 1920 i és considerat una figura clau del Modernisme català.

Amb aquesta exposició, l’Espai Cultural Fòrum Berger convida el públic a redescobrir un període en què l’art i la publicitat van confluir per transformar el paisatge urbà i la cultura visual de l’època.