DHOGS
Andrés Goteira - 2017. Espanya. 85 min.
Sinopsis
Va ser a l’últim Festival de Sitges i va arrasar. I després, de mica en mica, s’ha convertit en la pel·lícula de la qual tothom parla. Dhogs és una crònica feroç, una experiència salvatge, tant en el que explica com en la manera com ho explica. Es tracta d’éssers humans que semblen animals, d’un executiu, d’una dona sola, d’uns paios que veiem en un cotxe i després en una gasolinera regentada per una mare i el seu fill… Què està passant? El temps es retorça, les històries s’entrecreuen, res és el que sembla. Però l’estil té una brillantor tècnica impecable, encara que es tracti d’una òpera prima. Aquí hi ha la petjada de Quentin Tarantino, de David Lynch, dels germans Coen, però portada al límit, sense contemplacions. I tot això en la primera pel·lícula d’un director gallec, Andrés Goteira, que demostra que el cinema espanyol també pot ser una altra cosa.
