PLANTA 4ª
-
Sinopsis
Un grup de xics que ronden els quinze anys comparteixen un 'barri' molt peculiar: la planta de traumatologia d'un hospital. Miguel Ángel, Hissen, Dani i Jorge aconsegueixen amb la seva alegria desafiar el destí i fer suportable la seva estada al centre. La vida continua en aquest microcosmos regit per homes i dones de bata blanca. A banda de les dietes hipo sòdiques, també hi ha pacients nous per conèixer, infermeres per burlar-se, incursions nocturnes pels corredors de l'hospital, partits de bàsquet que disputar a l'equip de San Pablo. L'amistat, l'acceptació en el grup, és determinant a l'adolescència. Però és imprescindible quan la ridiculitzada "edat de la poca-solta" se pateix en pijama i entre quatre parets. Però enfront el sentiment col·lectiu, hi ha la identitat de cada un reaccionant a la seva situació: la solitud pretesament autosuficient de Miguel Ángel, el temor de Jorge al diagnòstic, els records personals de Hissen, la primera història d'amor de Dani. En definitiva, encara que aquest hospital tingui costums, jerarquia, llenguatge i economia propis, és un reflex del món. En ell hi ha gent millor, com el Doctor Marcos i gent pitjor, com el Doctor Gallego. Moments feliços i amargs. Vent a favor i en contra. El dolor es dissipa amb la rialla i la solitud perd el seu eco. El gimnàs es converteix en una discoteca, les llums s'atenuen, sona la música d'Estopa, les botelles es destapen, comença el ball.
