Entrevista a Carles Aparicio i Pere Miquel Uroz

-Ara per ara els podem veure a "El Magazín" i i escoltar a la ràdio: Carles Aparicio al Canal Blau i Pere Miquel a la SER. Quina ha estat la seva trajectòria professional?

Carles Aparicio: "Vaig estar a Canal Blau col·laborant durant molts anys. Desprès vaig començar a fer periodisme i quan vaig acabar, vaig estar a El Terrat: quatre anys de pràctiques i sis contractat, treballant pel "7 de nit" i "A pèl tour". Desprès vaig passar a Cadena SER un any i mig, on vaig conèixer a aquest gran home (referint-se a en Pere Miquel) i quan vaig acabar a El Terrat, va donar la casualitat que em van contractar al Canal Blau i m'hi vaig quedar a Vilanova."

Pere Miquel: "Jo sóc de SER de sempre i també vaig fer alguna cosa a Canal Blau: bàsicament concursos. Porto fent un programa de gastronomia catorze anys i desprès estic al món de la publicitat: creant campanyes i anuncis. També treballo en el món de les discoteques... Allà, a la SER, ens vam conèixer en Carles i jo. Som del mateix signe, vam néixer amb un dia de diferència, amb uns quants anys de diferència (rialles) i sempre parlàvem de fer alguna cosa junts."

- A "El Magazín", Carles Aparicio fa el paper de seriós i Pere Miquel el d'engrescador. A la vida real són així?

PM: "Tot el que passi i el que no ha passat, tot està guionitzat. M'he trobat amb l'anècdota, mentre comprava el diari, que m'han dit "no le metas tanta caña a este tío, que lo hace bien y es un buen chaval". Hi ha molta gent que es pensa que hi ha un tema, però són dos personatges creats, tot i que hi ha gent que diu que "això és impossible que sigui guió, això surt". Alguna cosa se t'escapa, però tot està pactat. Per sort ens coneixem molt i hi ha bon rotllo."

CA: "Anant més enllà. En una televisió local, en un programa d'entrevistes, intentar fer un programa amable i a més amb un pressupost mínim és difícil. Nosaltres no volem ser graciosos, ni caure "gordos". Simplement volem que la gent s'enganxi, ja sigui pel que diu el convidat o per les tonteries que poguem dir. "

-La Xarxa de Televisions Locals de Catalunya és de gran ajut per complementar els programes de producció pròpia.

CA: "Fa dos anys que Canal Blau va apostar de nou per la producció pròpia. Actualment els dilluns es fa "La Banqueta"; els dimarts "El Magazín; els dimecres l' "Actualitat VNG" i el "Cop d'ull"; el dijous "La convocatòria", "Lamalla" i divendres "El Magazín", a més dels informatius migdia i nit. És útil perquè hi ha un pressupost mínim. Ens hem d'ajudar. Canal Blau, i això ho ha de tenir clar la gent, no pot fer una programació pròpia de dotze del migdia a dotze de la nit, perquè hi hauria un forat negre. És impossible, ja sigui una televisió local pública o privada. L'important de la tele local és que ens apropi al poble: parlar amb la gent de Vilanova, saber què passa... "

- Es queden amb la tele o amb la ràdio?

CA: "Jo amb la ràdio".

PM: "Són dos mitjans totalment diferents. La ràdio és més senzilla de fer i arribes a més gent: pots estar a la dutxa, conduint, corrent i escoltar-la. Per fer tele es necessita molta gent: el dia que vam fer el programa al Teatre Principal erem més de vint persones. A la ràdio amb dues persones fas un programa: un que parli i que s'enrotlli i un tècnic amb qui hi hagi bon rotllo, amb trucades i SMS fas un programa que a la gent li pot agradar."

- Pere Miquel, treballant a la SER notes la crispació política?

PM: "La SER segueix una línia política que és molt menys del que la gent diu. Hi ha alguns mitjans, si mirem cap a la dreta, que realment se'n van de mare."

- Jiménez Losantos?

PM: "Sí, crec que el millor que es pot fer amb ell és agafar talls de veu seus i enfotrese'n, però no entrar en el seu joc. Si entres, és molt perillós. És el concepte d'un personatge que és d'un altre món. Té un concepte de tot plegat que penso que no és l'adequat. Si li deixen fer, ells sabran. "

CA: "També hem de dir que els mitjans de comunicació estan fets per la gent que els vol llegir, els vol escoltar i els vol veure. Òbviament una persona d'esquerres no escoltarà la COPE ni llegirà l'ABC. "

PM: "La ràdio té la gran capacitat que pots escoltar en un matí els informatius de tres o quatre emissores. Aquesta és la gràcia de la ràdio. La mateixa notícia amb quatre tractaments, no sembla la mateixa."

CA: "La ràdio és una mica com un llibre. Tu l'escoltes i dóna peu a la imaginació. Has de fer servir el cervell. La televisió t'ha de ser molt atractiva per la vista, cosa que és difícil en una local, ja que no tenim un gran pressupost per un gran decorat... Jugues més amb la imaginació. "

- I què és la "telebrossa"?

PM: "El concepte de "telebrossa" és molt personal. Existeix a partir del moment que permeten certes coses, per tal que l'endemà les audiències siguin més altes... Però, siguem realistes, si jo soc un presentador d'un programa d'escombraries, ho soc perquè un directiu m'ho permet. Un presentador té una culpa relativa: hi ha uns guionistes, uns directius... Tothom té una hipoteca i un gos i els directius diuen "o fas això, o no fas res". Si estàs en una situació com aquesta, tu què fas? "

- I "ràdiobrossa" hi ha?

PM: "I tant. Amb la ràdio és més relatiu. L'escombraria es basa molt en el morbo. Tothom és un voyeur en potència. Si a tu et posen una porta amb un forat i pots mirar, en un moment donat, mires. I la tele és veure coses a casa teva i ningú sap que ho estàs veient. Ningú veu Eurovision, ningú veu les pelis porno. Però desprès tothom parla de "Lordi" i del tema. La ràdio és paraula i és més difícil fer escombraries. Per fer escombraria de paraula o ets radical, com algú, o no tens argument. "

CA: "Jo crec que en sí, "teleporqueria" i "ràdioporqueria" no existeixen. Què és? El que és líder d'audiència? El que tothom mira? "

PM: "Dir que hi ha "teleporqueria" i que és líder d'audiència vol dir que tots som uns penjats, perquè ho mirem."

CA: "Jo ho comparo una mica amb una notícia i un article d'opinió d'un diari. Potser és més porqueria la notícia, que no l'article d'opinió. Un programa porqueria, quan el veus, ja vas amb compte. Quan llegeixes un article d'opinió ja dius que és subjectiu, en canvi quan llegeixes una notícia ja penses que és cert. Aquí és on està tot implícitament amagat. És més porqueria el que és més implícit, que no el que és explícit i ja saps al que t'exposes. "

- Alguns critiquen que a "El loco de la colina" es pregunta el mateix que a "Salsa Rosa".

CA: "Jo trobo que són dues maneres diferents de fer-ho i que tot és molt lícit. Però el joc i l'elegància d'El loco marca la diferència."

PM: "Són dos productes diferenciats, un està a cada punta. Potser el fons i el contingut és el mateix, però no té res a veure. "El loco" parla de temes que no estan escrits a cap guió. A "Salsa Rosa" indiquen quan has d'insultar al convidat."

CA: "Jo suposo que la diferència és que "Salsa Rosa" paga als seus convidats i "El loco" em penso que no. És una diferència molt gran."

PM: "Jo aniria a "El loco de la colina" i no aniria a "Salsa Rosa". I respecto que la gent vegi "Salsa Rosa, "Aquí hay tomate" i salses... que avui tot son salses, kecthup, etc. Sé que la societat necessita aquestes coses, com necessiten el futbol. "

CA: "Jo trobo que la responsabilitat és del telespectador. La gent ha de saber què triar. Cadascú mira el que vol i el que és ell mateix. Si ell mateix és porqueria o li interessa la vida privada de l'altre, doncs endavant. "

PM: "El món real està molt lluny del que ens volen vendre políticament i empresarialment. Siguem realistes, mentre hi ha quatre polítics que es barallen per un Estatut que la gent no anirà ni a votar. Què ens està passant? Tot és molt més senzill. "

-Un programa de televisió?

PM: "Algunes de les entrevistes del Quintero. Fins i tot treu suc als personatges superficials. Jo miro poc la tele. Al Canal Satélite, alguns programes de cuina. M'agrada el telenotícies de Gabilondo, no perquè sigui de PRISA. És l'únic que fa un informatiu sense llegir un pronter. Aquí està la diferència. El tractament que li dóna, com el de Francino, li dóna una empremta pròpia. És molt important creure a la persona que està donant la notícia. Un informatiu d'autor. "

CA: "El Magazín" (rialles). Jo miro el Canal Satélite. Miro la televisió per distreure'm, no per a enriquir-me culturalment. Miro sèries i pel·lícules americanes. No miro la televisió d'aquí, però m'agraden programes com "Silenci". Un programa raro, però molt ben elaborat. Són molt dinàmics. Però miro molt poca tele. Com a sèrie sóc un fan de "Frasier". "

- I un periodista?

CA: "Difícil. Jo em quedo amb Carles Francino per l'ètica i la professionalitat que té. Hi ha hagut dies que s'ha quadrat i ell ha decidit amb quina notícia havia d'obrir l'informatiu, independentment d'allò que li haguessin dit. "

PM: "Jo faria un mixt. Unes peces del Francino per l'aplom i la tendresa que té; del Gabilondo; i també hi posaria una mica de bogeria del Buenafuente. "

CA: "Com entreteniment em quedo amb el Buenafuente. Ha creat un estil brutal i ha trencat barreres. És una passada. "

PM: "El Quintero és un tio que també m'agrada. Desprès hi ha la resta. Matías Prats és un mite creat molt pel seu to. Com a dones m'agraden les que han sortit de TV3: Àngels Barceló, la Griso... El Sardà també és un crack. Però Gemma Nierga s'ha tornat molt "cordovesa". "

CA: "I d'americà, em quedo amb Conan O'Brian."

PM: "Des de petit els ha vist i vol fer un programa com el seu: taula, tassa i fons de Nova York."

- Com Pepe Navarro?

PM: (rialles). "No. Pepe Navarro va tenir un temps que va trencat molt i es va equivocar."

- I el seu últim programa "Ruffus i Navarro"?

CA: "Jo no l'he vist. "

PM: "Era com si hagués congelat "El Pelicano" i al cap de deu anys l'hagués descongelat. Va ser un gran error. "

- " El loco de la Colina" porta molts anys...

CA: "L'entrevista no passa mai...."

PM: "El Navarro es va quedar com fa deu anys. El que acaba ara és molt passat."

- Per últim, un altre professional i mite de la televió i ràdio és l'Arús. Què en pensen?

CA: "És una persona que ha sabut aixecar-se. Ha sabut adequar-se a les circumstàncies, cosa que no va poder fer Pepe Navarro. Ha creat escola. El més maco de tot és que fa un programa de ràdio a la tele, juga amb això. "

PM: "Per mi l'Arús és un camaleó de la ràdio i de la tele. A més és un tio amb una capacitat d'improvisació molt important i això és bàsic. El Navarro abans de fer una cosa es mirava a la pantalla. L'Arús des de que es va treure la perruca va passar a triomfar. Es va envoltar de la família i d'amics i va fer un producte amb audiència. "


Carles Aparicio i Pere Miquel Uroz fan el programa "El Magazín" a Canal Blau tots els dimarts i divendres a partir de tres quarts de nou del vespre. Un fragment de l'entrevista: