Entrevista a Josep Lluís Villanueva

-Va començar substituint a Pepe Navarro a RNE.

-"Havia fet coses abans, però aquesta va ser la primera cosa important que vaig fer... vam estudiar junts, ja ens coneixíem i tota la història."

-Li hagués agradat seguir el seu camí?

-"No. El tipus de periodisme que fa Pepe Navarro i aquesta gent en pla espectacular no m'agrada gens. Els programes que es fan ara a la tele, no m'agraden res."



-I la seva manera de fer ràdio, com era?

-"Estava bé, era bastant innovador. En aquella època hi havia una ràdio marcada pels paràmetres post-franquistes i el Navarro va innovar força, va trencar amb la ràdio convencional que es feia."

-Aleshores la televisió perverteix? Sardà i Quintero també van innovar a la ràdio i ara...

-"Jo penso que sí, per peles. Aquests programes els fan perquè la gent els compra. Si la gent no els veies, no tindrien raó de ser. És una serp que es mossega la cua. La televisió perverteix: la pela és la pela."

-Posteriorment va començar a Antena 3 Ràdio fent programes que tenien una base cultural. Suposo que és a allò que li dóna més importància en un programa.

-"Jo era l'ovella negra d'Antena 3. Recordo quan feia el "Metrónomo": estava de vacances a Palafrugell i se'm va presentar Lluís Oliva, que era el meu cap a Antena 3, amb la seva dona Carme per demanar-me que tornés el mes d'agost perquè havien demanat de Madrid un programa d'estiu en cadena. Em va venir a buscar per fer "Canción del verano" i jo vaig dir que per això em quedava de vacances. Llavors em va dir que fes el que volgués, però tornant a Antena 3, i aleshores va ser quan vaig fer "Metrónomo". Al programa hi havia un fil conductor i tot eren cançons i fragments literaris que feien al•lusió al tema. El programa va funcionar de conya a nivell molt intelectual. Manolo Martín Ferran, director d'Antena 3, em va dir: "Amando de Miguel y gente de su calaña me han dicho que les gusta y lo oyen cada noche, no interesa, demasiado bueno". Jo era com l'ovella negra d'Antena 3. Desprès vaig fer "La Coctelera" a Antena 3, era un magazine per a gent jove des de una vessant cultural. Era la versió ràdio de "Metrópolis", un programa que encara el fan a La 2. Era una còpia, si ho vols, de la Ràdio 3 de l'època."

-Desprès va estar doblant pel•lícules. Diuen que és un treball de xinesos.

-"No és tan complicat, crec que està molt mitificat. El més difícil és posar la teva veu en els llavis d'aquell personatge que està parlant i això després és el més fàcil, una vegada que has agafat el ritme. Tens un guió escrit per un ajustador, que ha adequat el text als llavis del personatge. El més complicat és interpretar, és on em faltava una miqueta."

-Ha estat a 'Movietrack', de director executiu. Prefereix dirigir o exercir com a periodista?

-"Les dues coses estan bé. Jo sempre que he dirigit també he fet de periodista, no he estat mai simplement manant. M'agrada dirigir, però a un equip de gent amb el qual fem un programa."

-També ha estat guionista del programa 'Uaiemsiei' de Flaix TV. Creus que va fer una tasca social o estava adreçat cap a l'espectacle?

-"Els meus guions se'ls passaven pel "forro", vaig tenir moltes baralles. Allò era una coproducció entre Flaix i una productora. En teoria era codirector per part de Flaix, però no vaig exercir mai per no barallar-me. Vaig estar una temporada. Penso que es tractava amb una frivolitat increïble el tema, era un programa de festes. No em va interessar gaire."

-Desprès de veure bona part de la seva trajectòria, expliqui com va arribar a Ràdio Cubelles.

-"La meva parella tenia un pis a Cubelles i durant una època vam estar entre Cubelles i Barcelona. Ens vam plantejar venir a viure a Cubelles i anava i venia, perquè jo treballava a Barcelona. Em vaig assabentar que hi havia unes oposicions a Ràdio Cubelles, em vaig apuntar, les vaig passar i aquí em tens."

-Pel que fa a la llibertat, és més fàcil fer un programa a una emissora petita o a una emissora gran?

-"Jo suposo que en una emissora petita, perquè no estàs pendent del que diu l'EGM (Estudi General de Medis). Tens molta més llibertat a l'hora de crear i pots crear coses que en un moment donat no les escolta ningú i no passa res."

-Però qui molesta més, un polític de poble o un de ciutat?

-"Jo diria que són diferents. El polític de ciutat en rara ocasió te'l trobes pel carrer; al poble sí i se't pot presentar directament a la ràdio. És un plantejament diferent, com també és totalment diferent la política de poble i la política de ciutat. Res a veure."

-Ha entrevistat a Pasqual Maragall, Ana Botella, Chus Lampreave, Julia Otero, Mercedes Milà... Prefereix saber més dels demés o que sàpiguen de vostè?

-"M'agrada molt saber de les persones, que sàpiguen de mi... si m'ho pregunten amb educació i cortesia, no tinc cap inconvenient en explicar-li. M'agrada molt entrevistar al personatge, que m'expliqui coses interessants, em dóna la impressió que normalment t'expliquen coses més interessant partint de la meva experiència, la gent més lligada al mont cultural. M'agrada molt entrevistar a escriptors i escriptores, però depèn de l'entrevista. A Maragall li vaig fer una entrevista brutal i preciosa, és va despullar. És igual l'àmbit al que pertanyi l'entrevistat, si t'explica coses interessants."

-Ara per ara està també treballant amb una productora fent cunyes publicitàries.

-"De tant en tant, últimament no. He limitat la meva feina a Ràdio Cubelles."

-Recentment ha rebut dues ofertes de RNE i les ha declinat. Què té Ràdio Cubelles, o aquesta situació, que no li proporcionaria RNE?

-"En la primera ocasió, l'oferta era per fer un programa de cap de setmana a Ràdio 4 i el que no em venia de gust era estar tota la setmana a Ràdio Cubelles i els caps de setmana estar a RNE. La setmana passada em van trucar per fer-me una altra oferta i en aquesta ocasió vaig dir que no, perquè estic pendent que m'allarguin la jornada a Ràdio Cubelles. Actualment treballo 22 hores setmanals, però sembla ser que està al caure que a un altre company i a mi ens facin jornada sencera. Vaig pensar que no era el moment d'acceptar una oferta. Si en un moment donat la cosa d'aquí s'allarga, no vol dir que no accepti una altra cosa amb les hores que em queden lliures."

-Ja que parlem de Ràdio 4, com veu la reestructuració de RTVE i el possible tancament de l'emissora en qüestió?

-"L'amic que em va fer l'oferta de RNE em va explicar que el tema està encallat. Penso que Ràdio 4 és la degana d'emissores en català i mantenir-la tampoc costaria tant. Crec que s'ha de mantenir hi ha també altres coses en les que es llancen els calers."

-Parli'ns del seu treball "U%-Tota una vida", guanyador de la categoria de ràdio dels premis Eugeni Molero 2006.

-"És una entrevista a una senyora molt gran, Dolors Solé. Amb motiu de la celebració de la 'Setmana de la gent gran' de Cubelles de l'any passat, un regidor em va parlar d'ella i la vaig entrevistar. Vaig estar parlant amb ella dues hores i vaig extraure'n uns vint-i-un minuts per convertir-los en reportatge fent referències a l'època (música de l'època, talls de veu....). És com la història d'Espanya vista des de Cubelles."

-Precisament els premis Eugeni Molero accepten des d’aquesta edició treballs de periodisme digital. Creu que el periodisme digital és el futur?

-"Estic molt convençut. Hi ha moltíssima gent com jo que el primer que fa és llegir els diaris digitals a casa."

-A casa, escolta la ràdio?

-"Escolto molt poca ràdio. Llegeixo premsa, normalment El Periódico. I a internet tinc, entre d'altres, l'Avui, La Vanguardia, La Razón, l'ABC... Em diverteix molt el fet de contrastar la notícia explicada per un i explicada per l'altre."

-Per últim, a quin periodista admira?

-"M'agrada molt Lorenzo Milà per la seva naturalitat. De fet, m'agrada molt la naturalitat i el que no m'agrada gens ni mica és l'Iñaki Gabilondo, els seus informatius no els suporto. Milà crec que fa uns informatius diferents, ja m'agradava quan estava a La 2."