Nou curs escolar amb vells problemes

El mes de setembre el tenim associat al retorn de la normalitat tant en el curs polític com, primordialment, en el retorn de nens i nenes i de mestres i professorat a les escoles i instituts, i molts menys, per la manca de places, a les escoles bressol.
Cada inici de curs escolar és comparable a una porta que se'ns obre i que desconeixem el seu futur, però enguany malauradament coneixem que hi ha entre portes el debat de la mal anomenada Ley de la Calidad de la Educación que per a la seva elaboració no comptà ni amb una diagnosi ni amb un Llibre Blanc, com havia succeït l'any 90 amb la LOGSE o fins i tot en època franquista, amb la Llei de 1970 coneguda com a Llei de Villar Palasí. La proposta d'aquesta llei presentada pel MECD (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes) al Congrés de Diputats a finals del mes de juliol es va precedir d'un Documento de bases para una Ley de Calidad de la Educación que, com a mèrit, va aconseguir que totes les instàncies del món educatiu -Encuentro de Consejos Escolares del Estado, Consell Escolar de Catalunya, Jornades de Directors de tot l'Estat, Moviments de Renovació Pedagògica...- manifestessin el seu rebuig i la petició que es retirés. Cal dir que el grup de CiU i el govern de la Generalitat també són responsables d'aquest tancament del MECD i del PP, ja que en dues ocasions el grup Socialista-Ciutadans pel Canvi els vam proposar i hi van votar en contra el següent text en una moció: «El Parlament de Catalunya acorda sol·licitar al Govern de l'Estat la retirada del Documento de Bases para una Ley de Calidad de la Educación, per tal d'afavorir el clima serè necessari per endegar un ampli debat amb la comunitat educativa que permeti fer una lúcida diagnosi que proposi millores i les adaptacions necessàries a la realitat actual, basada en l'experiència de l'aplicació pràctica de les lleis vigents». Des de Catalunya estem doblement preocupats perquè aquesta proposta de llei ens afecta les competències plenes i
el nostre propi sistema educatiu amb el marc curricular, l'admissió d'alumnes, l'especialització de centres o la inspecció entre altres aspectes importants per a garantir l'estabilitat del sistema educatiu com a element bàsic per a la qualitat de l'educació. Per garantir l'estabilitat seria necessari que des de l'Administració Educativa competent es formulessin clarament els objectius a assolir, es disposés dels recursos necessaris de suport i ajuda perquè els centres els apliquessin amb autonomia pedagògica i, finalment, l'administració els avalués per tal d'aprovar o reordenar les pràctiques educatives dels centres. Però, malauradament, també a Catalunya estem lluny d'aquesta pràctica per part de la conselleria d'Ensenyament, ja que gairebé cada any se'ns canvien els objectius (quasi un decret curricular per curs), se'ns escatimen els recursos (poc pressupost i reducció en nombres reals de les plantilles dels centres) i fins aquests dos darrers cursos no s'ha iniciat l'avaluació (i només es fa la senzilla i clàssica, per conèixer l'assumpció de les competències bàsiques dels alumnes). La qualitat de l'educació no es millora per una llei que inclou el nom en el títol, ni per parlar-ne molt, sinó que és imprescindible crear les condicions per a un òptim funcionament i organització de cada centre educatiu -autonomia de centre- i que amb la confiança amb els seus professionals i amb la comunitat educativa aconsegueixi l'èxit dels seus alumnes per a la vida ciutadana del futur. Voler resoldre per la via legislativa els problemes originats per la pràctica educativa no provoca altra cosa que falsos debats i dificulta les solucions, tot creant més dubtes a la societat sobre l'estat de l'educació.
I si a nivell d'Estat l'ambient és desolador, poc podem esperar del govern de Convergència i Unió a la Generalitat quan durant el mes de juliol coneixem que desvia els pressupostos assignats al Departament d'Ensenyament cap a partides pressupostàries per pagar campanyes de promoció del Conseller en Cap.