La crisi empeny a moltes famílies a tornar a l'Amèrica Llatina

La Sara Renjifo va arribar al Vendrell procedent de Colòmbia el 2001, buscant una major seguretat personal i econòmica, en un moment on els vents bufaven a favor a l’estat espanyol. Ho va fer acompanyada del seu marit, Mario, i de les seves dues filles petites, Natàlia de 4 anys i Marcela de 3. Després d’onze anys convivint, treballant i sent uns vendrellencs més, a principis d’aquest mes de gener, ella i la seva família se’n tornaran a Colòmbia, empesos per la crisi econòmica que ja fa quatre anys que colpeja el país.

És un dels diversos casos que s’han produït recentment al Vendrell, una ciutat amb una de les més altes taxes d’atur (30%) i d’immigrants (20%). “La crisi i l’atur afecta especialment als col•lectius vulnerables”, afirma el tècnic de Serveis Socials Josep Maria Bertran, “els joves, les dones de més de 50 anys i, evidentment, els immigrants”. Tot i això, els únics que estan optant per fer el camí de tornada als seus països són els sud-americans. “Els magrebins s’estan quedant, ja que tornar comporta un fort sentiment de fracàs, i l’estat del benestar segueix proporcionant uns millors avantatges que als seus països, explica Bertran.

En canvi, els llatinoamericans s’ho estan pensant menys a l’hora de fer les maletes. “El meu marit portava un any a l’atur, va fer el possible per trobar feina però era impossible, i en ser una persona molt activa, això el posava molt nerviós” explica Renjifo. La única solució que li va quedar va ser tornar a Colòmbia per veure si allà tenia més sort. Ho va fer el gener del 2012, deixant la seva dona i les dues nenes al Vendrell. Ara, un cop ha trobat feina, la resta de la família es reunirà amb ell a Bogotà. “A les nenes els ha costat molt, ja que han fet gairebé tota la vida aquí, i es senten catalanes també, però ens ho prenem com una nova etapa, i no tanquem per res les portes d’una possible tornada”, afegeix mentre fa la maleta.

El seu no és un cas aïllat. La Sara ja ha vist els últims temps com diversos amics que tenia al Vendrell han tornat als seus països d’origen. Tot i això, s’emporta amb ella una experiència molt positiva dels anys a Catalunya: “Hem estat aquí onze anys magnífics, integrant-nos en una altra cultura, divertint-nos molt, amb seguretat... i principalment les nenes s’emporten un bagatge molt gran”. De fet, espera que en un futur, totes dues puguin acabar tornant a Catalunya en tenir la doble nacionalitat. Potser en temps millors.