Ana Isabel González: "Em deien que per un dia havien pogut expressar el que sentien"

Ana Isabel González és una veïna de Calafell de 36 anys que des de en fa deu es dedica a la risoteràpia, o el que és el mateix, a fer riure i somriure els demés. Aquest mes d’octubre Risasana   ha pogut experimentar si la teràpia de les rialles és també efectiva en un país d’enormes contrastos com Cuba, on la risoteràpia, com tantes altres coses, encara no hi ha arribat. “Estan molt cohibits”, diu l’Ana Isabel, que també organitza despedides de soltera “diferents” al Garraf i el Penedès, en les quals el protagonista, com no podia ser d’una altra manera, és el riure.

Què ha anat a fer una veïna de Calafell a Cuba?

He anat a conéixer una altra manera de viure, una altra cultura i a disfrutar de les meves vacances. I a més, he aprofitat per fer tallers de risoteràpia.

Com et va arribar aquesta possibilitat?
Em va arribar a través d’una amiga que és músic i té família i contactes professionals a Cuba. Un dia em va preguntar què em semblaria oferir tallers allà. I jo li vaig dir que em semblava perfecte. De fet, el viatge l’havíem de fer juntes, però finalment no vam coincidir en dates per feina. 

En què consistien els tallers que vas fer a Cuba?
Vaig fer tallers oberts. Allà no coneixien la risoteràpia i així van poder veure en què consisteix, els beneficis que té i com poden aprofitar aquests beneficis en el seu dia a dia. I també vaig fer tallers personalitzats i específics a personal de l’ONAT (Oficina Nacional d’Administració Tributària, la “Hisenda” de Cuba). Em va sorprendre que tots estaven molt estressats.

Com has trobat Cuba? Quines sensacions t’ha deixat?
La illa és preciosa, hi ha molta natura. Però és molt rural. Les comunicacions són molt dolentes, no hi ha infraestructues, ni asfalt, ni senyalitzacions... Cuba no és el paradís que ens venen: els hi falta de tot, hi pocs serveis i molt poca informació. Allà per exemple és impossible aconseguir un mapa. He trobat a faltar coses tant bàsiques com els fanals, les senyalitzacions, el paper higiènic. I també hi ha molt poques botigues, i les poques que hi ha creen certa desolació, perquè pràcticament no hi ha res a l’interior.

I els cubans com reben aquestes activitats de risoteràpia?
Amb moltes inquietuds. A Cuba hi ha molta cultura, tant entre els “professionals”, com entre la gent del carrer. No tenen accés a la informació, hi ha llibres que estan prohibits i internet està vigilat. És una dictadura. Malgrat tot, els seus ciutadans són inquiets i tenen moltíssimes ganes d’aprendre. M’he trobat gent molt predisposada a conèixer, a saber perquè els hi pot aportar la risoteràpia en el seu dia a dia. Tot i que també mostren molta incertesa.

Quines diferències has trobat entre els tallers que realitzes aquí i els que ha fet a Cuba?
La gran diferència és que estan molt cohibits. Al final dels tallers sempre es demana que cadascú expressi el que ha sentit. I a Cuba molts deien. “M’he pogut expressar”. Per un moment a la seva vida havien pogut dir el què sentien quan volien i on volien! Han passat 56 anys de “la revolució”  que diuen ells, però en realitat hi ha molta repressió. Estan molt cohibits. I amb la risoteràpia es van poder expressar.

Precisament aquesta possibilitat “d’alliberar-se” és el que ofereix Risasana també en els tallers que organitza a les comarques del Garraf, Alt i Baix Penedès, no?
Sí, des del punt de vista emocional, físic i mental. A nivell físic t’alliberes de tota la tensió. Cremes tota l’adrenalina, les hormones responsables de l’estrès. I emocional i mentalment t’alliberes també del pes dels problemes i les preocupacions. Durant una o dues hores deixes tots els maldecaps a una banda i et dediques a tu, a la teva salut, al teu benestar, a estar bé, feliç, a disfrutar del moment i de tu mateix d’una manera molt divertida, a través del riure.

També es pot utilitzar la risoteràpia com a forma d’oci?
Sí. La risoteràpia pot ser terapèutica, però també una forma de compartir oci. Pots reunir-se amb un grup d’amics i celebrar una aniversari d’una manera especial i diferent, compartint rialles, divertint-se, desestressant-se...i fent coses que normalment no faries mai acompanyat d’un o una professional que et va guiant. La risoteràpia és una manera de trencar amb el dia a dia.