Oxfam denuncia que 62 persones posseeixen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial

Oxfam denuncia que ja només 62 persones posseeixen la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones, la meitat de la població mundial. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe 'Una economia al servei de l’1%', publicat aquest dilluns a nivell internacional per l'organització –Oxfam Intermón a l'estat espanyol–. A Catalunya, les dades també indiquen un creixement de la desigualtat. El patrimoni de les 20 majors fortunes catalanes va augmentar un 34% el 2015 i, a l'estat espanyol, l'1% de la població concentra més riquesa que el 80% dels ciutadans més pobres. Quan falten dos dies per l'inici del Fòrum Econòmic Mundial a Davos (Suïssa), Oxfam insta els líders mundials que posin fi als paradisos fiscals; un reclam que fa extensiu als responsables de Catalunya i de l'estat.

Oxfam denuncia un augment descontrolat de la desigualtat i subratlla que fa cinc anys eren 388 persones les que concentraven la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial; el 2015, n'eren 62. L'informe posa de manifest que, des del 2010, els ingressos de la meitat de la població s'han reduït en un bilió de dòlars, una dada que suposa una caiguda del 41%. Per contra, la fortuna de les 62 persones més riques del planeta ha augmentat en més de 500.000 milions de dòlars. L'organització fa una crida perquè es prenguin mesures urgents contra la crisi de la desigualtat extrema, que, segons alerta, posa en perill el progrés dels últims 25 anys en la lluita contra la pobresa.

En la presentació de l'informe aquest dilluns a Barcelona, el director d'Oxfam Intermón a Catalunya, Francesc Mateu, ha puntualitzat que aquestes xifres no amaguen "una enveja cap als rics" sinó que són "uns indicadors dels nivells de desigualtat". Una desigualtat, ha condemnat, que " està en totes les societat d'una manera greu i en la nostra, també". També hi ha intervingut el responsable de Fiscalitat i Sector Privat d’Oxfam Intermón, Miguel Alba, i com a convidat, el catedràtic de Política Econòmica de la UB i President del Cercle d’Economia, Antón Costas.

"Per què Espanya és el país de la Unió Europea i de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) amb pitjor comportament en els indicadors socials i on més ha augmentat la desigualtat durant la crisi?", ha preguntat Costas, per assenyalar: "Algunes respostes tenim. Perquè és el país on les polítiques socials han tingut menys capacitat per protegir aquells que han estat més afectats per la crisi, especialment els més joves".

La distància entre rics i pobres continua augmentant a Espanya i a Catalunya

El patrimoni del català més ric equivalia a la renda anual de 150.000 famílies mitjanes al 2014 i aquestes diferències entre rics i pobres van seguir augmentant el 2015. A l'estat espanyol, mentre la fortuna de les 20 persones més riques es va incrementar un 15%, el patrimoni del 99% restant va caure un 15%. Oxfam Intermón també subratlla que els presidents de les empreses de l'IBEX 35 cobren ja 158 vegades més que el salari d'un treballador mitjà. Per a aquesta organització, l'increment de la desigualtat es deu principalment a "la combinació d'una enorme bretxa salarial amb un sistema fiscal regressiu que grava poc als que més tenen".

La fuga de recursos cap a paradisos fiscals no ha cessat en els pitjors moments de la crisi i la inversió des de l'estat espanyol cap a paradisos fiscals va créixer un 2.000% el 2014. Oxfam denuncia que amb el que es perd amb aquesta fuga es podrien finançar polítiques públiques com garantir l'atenció a més persones en situació de dependència i apunta que 400.000 estan en llista d'espera.

Oxfam considera que "la desigualtat no és inevitable, però els qui tenen la capacitat de canviar les coses han de fixar-se objectius clars". Per això, reclama al nou Govern i al futur govern espanyol, així com al Parlament i al Congrés dels Diputats, que prioritzin la lluita contra la desigualtat i la pobresa. Oxfam Intermón fa una crida perquè, durant els primers cent dies del futur executiu espanyol, es posi en marxa una Llei contra l'Evasió Fiscal que contribueixi també a nivell global que acabi l'era dels paradisos fiscals.

Una desigualtat que s'acarnissa amb les dones

L'informe també mostra com la desigualtat afecta més les dones. De les 62 persones més riques del món, 53 són homes i 9 són dones. La major desigualtat d'ingressos condiciona l'accés de les dones a serveis sanitaris, educació, participació en el mercat laboral i representació en les institucions. També s'ha demostrat que la bretxa salarial entre homes i dones és més gran en societats més desiguals i que la majoria dels treballadors pitjor remunerats del món són dones i que exerceixen les ocupacions més precàries.

La fuga a paradisos fiscals, un element clau en la desigualtat que va a l’alça

Oxfam situa la fuga de recursos a paradisos fiscals com un element clau en el creixement de la desigualtat. Es calcula que, arreu del món, la riquesa individual oculta en paradisos fiscals arriba als 7,6 bilions de dòlars, que suposa una pèrdua de 190.000 milions de dòlars més cada any en ingressos fiscals per als governs a destinar en l'educació i salut dels més pobres. La inversió empresarial en paradisos fiscals s'ha multiplicat gairebé per quatre entre 2000 i 2014 i suposa unes pèrdues de com a mínim 100.000 milions de dòlars l'any per als països en desenvolupament.

L'organització internacional denuncia que la utilització dels paradisos fiscals per part de grans empreses per reduir la contribució fiscal s'ha convertit en un "problema sistèmic". Per a Oxfam,. no es tracta d'unes "poques pomes podrides, sinó una pràctica generalitzada en diferents sectors econòmics -extractives, sector tèxtil, financer, tecnològic-". Oxfam també alerta que nou de cada deu de les empreses més grans del món, entre elles les que donen suport a la trobada de Davos, són presents en almenys un paradís fiscal.

Oxfam insta els governs a comprometre's a posar fi a les evasions fiscals

Oxfam veu "insuficients" les mesures que s'han pres fins ara per posar fi a les evasions fiscals i assenyala que "és hora de posar en marxa un gran compromís entre tots els governs", ja que "recuperar aquests recursos que s'escapen a través de l'abús dels paradisos fiscals és vital per poder invertir en l'atenció sanitària, educació i altres serveis públics essencials que determinen la sort de les persones més pobres del món".

En la presentació de l'informe a Barcelona, Alba ha qualificat de "positives" les mesures que s'han pres contra els paradisos fiscals, encara "hi ha un gran marge d'acció en mesures sancionadores". També ha demanat "voluntat política" per "reconèixer quins són els paradisos fiscals", ja que ha assenyalat que el llistat d'aquests països és diferent segons les institucions mundials. Com a mesures sancionades que els governs poden aplicar, el responsable de Fiscalitat i Sector Privat d’Oxfam Intermón ha posat com a exemple l'exclusió de les empreses presents en paradisos fiscals de la compra pública. "Si una empresa evadeix i treu recursos a l'administració, és lògic que aquesta no tracti de beneficiar-la amb contactes", ha argumentat.

L'organització internacional clama que "és hora d'actuar" contra les empreses en paradisos fiscals

En motiu de la publicació de l'informe a nivell internacional, el director general d'Oxfam. José María Vera, denuncia que les multinacionals i les elits econòmiques "juguen amb unes normes diferents a la resta" i que "aprofiten totes les escletxes possibles per evitar pagar el que és just". "El fet que 188 de les 201 empreses més grans estiguin presents en almenys un paradís fiscal és un indicador clar que és hora d'actuar. És una responsabilitat dels governs evitar aquesta elusió fiscal massiva i és responsabilitat de les empreses no utilitzar les escletxes legals per augmentar els beneficis sense pagar impostos", afirma.

El 30% del patrimoni financer d'Àfrica es troba en paradisos fiscals i aquesta xifra fa perdre al continent almenys 14.000 milions de dòlars l'any en impostos no recaptats. Segons Oxfam. aquesta quantitat seria suficient per garantir l'atenció sanitària a mares i nens, la qual cosa podria salvar la vida de quatre milions de nens a l'any i permetria contractar professors suficients per escolaritzar tots els infants africans.

A Llatinoamèrica, la regió més desigual del món, l'evasió fiscal és també una de les causes que afavoreixen l'extrema concentració de riquesa. S'ha estimat que el 2014, l'evasió en l'impost sobre la renda i els beneficis empresarials va costar a Llatinoamèrica l'equivalent al 4% del PIB brut de tota la regió, més de 175.000 milions d'euros.