L'any que el terrorisme jihadista va colpejar Catalunya

L'agost del 2017, el terrorisme jihadista va colpejar Catalunya. La tarda del dia 17 a les Rambles, el cor turístic de Barcelona, i la matinada del 18 al passeig marítim de Cambrils. L'acció terrorista d'una cèl·lula liderada per un imam de Ripoll va causar 16 morts i 130 ferits. La majoria dels membres de la cèl·lula van caure abatuts pels Mossos d'Esquadra, mentre que dos estan empresonats per ordre de l'Audiència Nacional. Els atemptats a Barcelona i Cambrils han marcat un any en què també han arribat a judici casos de corrupció a Catalunya que feia anys que estaven pendents però que encara no tenen sentència: el 'cas Palau' i el 'cas Pretòria', amb pactes de Prenafeta i Alavedra amb la fiscalia per evitar la presó. També ha estat l'any de condemna per a Iñaki Urdangarin pel 'cas Nóos'.
Atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils

16 d'agost: Explosió d'una casa a Alcanar, que provoca un mort i set ferits. Dos dies després, es troben les restes d'un segon cadàver.

17 d'agost: Una furgoneta baixa per les Rambles atropellant una multitud. Moren inicialment 13 persones i una catorzena a l'hospital dies després. Els Mossos d'Esquadra confirmen el mòbil terrorista i despleguen un dispositiu per trobar els autors. La policia catalana confirma la relació de l'atemptat de Barcelona amb l'explosió a Alcanar. El mateix dia, troben mort a Sant Just Desvern un jove dins del seu cotxe, que s'havia saltat un control policial a la Diagonal.

18 d'agost: Els Mossos abaten cinc presumptes terroristes a Cambrils, després que aquests atropellessin amb un vehicle sis persones que resulten ferides de diversa consideració. Una dona acaba morint.

21 d'agost: Els Mossos confirmen que el conductor de la furgoneta de les Rambles és l'autor de la mort del jove trobat mort a Sant Just Desvern. A la tarda, agents de la policia catalana abaten a Subirats (Alt Penedès) Younes Abaouyaaqoub, l'autor de la matança a les Rambles.

22 d'agost: El jutge de l'Audiència Nacional envia a presó dos dels quatre detinguts, l'home que va resultar ferit en l'explosió d'Alcanar i qui va llogar la furgoneta amb què Younes Abouyaaqoub va atemptar a la Rambla.

24 d'agost: Els Mossos admeten que un policia belga va preguntar informalment a un agent si tenien informació sobre l'imam.

31 d'agost: Els Mossos admeten que van rebre un avís dels Estats Units sobre un possible atemptat terrorista a la Rambla però el van descartar per poc concret i fiable.

17 de novembre: El CNI admet que va tenir contactes amb l'imam de Ripoll i inspirador dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Abdelbaki Es Satty, mentre va estar pres a Castelló per tràfic de drogues.

Corrupció

2 de febrer: Detenció de 18 persones en el marc de l'operació Pika per presumpte finançament irregular de CDC, amb escorcolls a Bimsa i el Port de Barcelona. Entre els detinguts, dirigents de l'antiga CDC com Andreu Viloca, Francesc Sànchez i Antoni Vives, que queden en llibertat amb càrrecs.

17 de febrer: L'Audiència de Palma condemna a sis anys i tres mesos de presó Iñaki Urdangarin, a vuit anys i mig el seu soci Diego Torres i absol la infanta Cristina pel 'cas Nóos'. El tribunal manté lliure l'exduc de Palma, per qui la fiscalia vol incrementar la pena fins als 14 anys.

1 de març: Comença el judici del 'cas Palau'. Millet i Montull declaren que CDC va utilitzar el Palau de la Música per finançar-se il·legalment, fet que l'extresorer del partit Daniel Osàcar nega. El 16 de juny, el cas queda vist per a sentència.

13 de març: Arrenca el judici del 'cas Pretòria', en el què Macià Alavedra i Lluís Prenafeta admeten els fets per evitar l'ingrés a presó. La Fiscalia, en canvi, demana més de vuit anys de presó per a l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, i tretze anys per a l'exdiputat socialista Luis Garcia 'Luigi'.

25 d'abril: Jordi Pujol Ferrusola ingressa a la presó per ordre del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, que va ordenar escorcolls a despatxos i domicilis de la família, inclosa la del l'expresident a la Ronda del General Mitre de Barcelona. El 21 de desembre, el jutge li rebaixa la fiança a 500.000 euros.

23 de maig: L'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, detingut acusat de blanqueig de capitals. L'Audiència Nacional ordena el seu ingrés a presó.

2 de juny: El TSJC obre una investigació contra l'exconseller de Justícia Germà Gordó en relació al 'cas 3%'.

26 de juny: El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, declara en el judici del 'cas Gürtel' que se celebra durant diversos mesos a l'Audiència Nacional.

20 de juliol: La Guàrdia Civil entra al Palau de la Generalitat, el Parlament, la Conselleria de Justícia i el CTTI per buscar més informació sobre el 'cas 3%'.

29 de setembre: Oriol Pujol pacta amb la fiscalia una pena de dos anys i mig de presó per a ell i una multa per la seva dona pel cas de les ITV, però la presidenta del jurat popular de l'Audiència anul·la el pacte perquè no inclou tots els acusats.

Tancament de la Model

8 de juny: La presó Model tanca després de 113 anys d'història. Mesos enrere, el Departament de Justícia dirigit per Carles Mundó posa en marxa un dispositiu per distribuir els presos en altres presons catalanes.

Successos i policial

1 de gener: Un home de 32 anys i de nacionalitat dominicana mor a trets a l'avinguda Meridiana de Barcelona. És un dels crims per un seguit de revenges entre dos clans dominicans que investiguen els Mossos d'Esquadra. Ja el 2016, un jove va morir en una discoteca de Barcelona i un altre va aparèixer sense vida dins del seu vehicle a l'Hospitalet de Llobregat. El 27 d'abril, dos homes van morir a trets al Prat de Llobregat, i el 27 de maig, un home va aparèixer mort a Sant Joan Despí. Els Mossos van detenir quatre persones de nacionalitat dominicana per les tres últimes morts.

21 de gener: Un caçador mata dos agents rurals a Aspa.

21 de febrer: Un home de nacionalitat sueca roba un camió de bombones de butà a Barcelona, condueix contra direcció per diversos carrers i provoca una persecució policial. A l'octubre, un jutge el condemna a dos anys de presó.

20 de març: Dos pescadors moren en un xoc entre un mercant rus i un pesquer al Port de Barcelona. Estan imputats dos mariners russos i el patró del pesquer

5 de maig: Un agent guàrdia urbà de Barcelona apareix calcinat dins el seu cotxe prop del pantà del Foix. La seva parella i un altre home, tots dos també agents del cos, són empresonats com a autors del crim. A banda, un altre guàrdia urbà va ser jutjat per enviar un vídeo sexual de la dona.

10 de juliol: La Junta de Seguretat de Catalunya es reuneix per primer cop des del 2009. S'acorda estudiar la incorporació dels Mossos al CITCO i a Europol.

Agència Europea del Medicament

20 de novembre. Barcelona és eliminada en primera ronda de la cursa per acollir la nova seu de l'Agència Europea del Medicament. La votació de la UE es produeix enmig d'una situació de tensió política a Catalunya, que influeix en la decisió. Les administracions, però, defensen que la candidatura de la capital catalana era tècnicament de les millors.

Religió

28 de juny: L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, és nomenat cardenal pel papa Francesc.

Infància i Joventut

31 de gener: Ensenyament i els sindicats signen un acord que evita una vaga dels docents. El Govern es compromet a incrementar el cos docents amb 5.500 professors més per a l'escola inclusiva, la d'alta complexitat, la reducció de ràtios i d'una hora lectiva setmanal.

11 d'octubre: La fiscalia denuncia les condicions en les que els menors immigrants no acompanyats han d'esperar a la Ciutat de la Justícia perquè la DGAIA els trobi un centre arran del fort increment en l'arribada de joves. Setmanes després són reubicats a l'Institut de Medicina Legal.