Sitges i Mollerussa competiran també per la Capital de la Cultura Catalana 2006

Sitges té una extensió de 43 Km2 i una població actual que supera els 20.000 habitants. Les primeres referències de la Vila apareixen en el segle X. Durant el segle XVIII Sitges es va obrir al mercat americà i va dedicar la totalitat de terres al cultiu de les vinyes per a l'exportació. Nombrosos vaixells sortien en direcció al nou continent, mentre la població augmentava i alguns es quedaven a fer fortuna a Amèrica. En el segle XIX arriba la industrialització, alhora que es va iniciar un fort increment d’activitat cultural. Les comunicacions de carretera i ferrocarril hi donaren un nou impuls a la zona, que actualment atrau milers de persones cada any que combinen oci, lleure i cultura. A Sitges hi destaquen l’Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, la Casa de la Vila, el Museu Romàntic i els edificis modernistes dels museus del Cau Ferrat i Maricel. El Carnaval, les catifes de flors del Corpus, la festa de la verema, el Rally de cotxes d’època Barcelona-Sitges o el Festival de Cinema són algunes de les celebracions més populars.



Mollerussa té una extensió de 7 Km2 i una població de gairebé 10.000 persones. Capital de la comarca del Pla d’Urgell, té el seu origen en un hostal al camí ral de Barcelona a Lleida, reglamentat ja en temps de Jaume I. Va estar sota el domini dels marquesos d’Alfarràs, que hi tingueren una casa forta. L'arribada del ferrocarril (1861) i la seva situació central respecte al pla d'Urgell van fer de la població seu de l'administració del nou canal d'Urgell i del Sindicat de Regants, fets decisius en el desenvolupament dels sectors comercials i de serveis. La Fira de Sant Josep es remunta al 1872. També el mercat del dimecres. El seu nucli tradicional conserva en part l'estructura de l'antiga vila closa, amb la plaça Major al centre, on hi ha una petita Capella de Sant Isidori (segle XVI), la plaça de l'Ajuntament i l'Església de Sant Jaume (1950). L'eixampla modern estigué inicialment limitat per la via del ferrocarril de la línia Lleida-Barcelona, via Manresa, així com també pel Canal d'Urgell, però l'augment demogràfic ha ultrapassat aquestes barreres. A la població es desenvolupen nombroses activitats culturals.

Banyoles 2004 (Pla de l’Estany) i Esparreguera 2005 (Baix Llobregat Nord) han estat les dues primeres capitals de la cultura catalana de la història, iniciativa adreçada a tot el territori del domini lingüístic català.