"El efecto mariposa"

Reconvertir el passat per aconseguir un present i un futur a mida que esquivi un destí poc agraciat és un desig que a qualsevol li ha passat pel cap, alguna vegada. El protagonista d’”El efecto mariposa” és capaç de fer-ho: viatja en el temps tantes vegades com pot per evitar les tràgiques conseqüències que provoquen dos incidents durant la seva infància i adolescència. El seu únic objectiu és millorar un present que pot tenir mil formes segons els fets que hagi viscut els primers anys de la seva vida. Amb aquest fil argumental, els directors del llargmetratge, Eric Bress i J.Mackye Gruber, signen una pel·lícula que, en un principi, enganya; i és que no es tracta del típic film que narra les experiències universitàries del jove de torn, sinó d’un autèntic remolí d’històries marcades per un passat gairebé tràgic. L’habitual «què hagués estat de la meva vida si...» compta al film amb un alt contingut dramàtic, que arriba a mostrar escenes més que crues a l’espectador. El protagonista de la història, Evan Treborn, lluita així contra el seu propi passat, fracassant una vegada darrere l’altre en els seus intents de millorar els seus dies actuals, i els del seu entorn.
L’acció transcorre de manera àgil durant bona part de la pel·lícula, i el factor sorpresa enganxa, sense dubte, l’espectador més reticent. El nus de la història, però, acaba fent-se llarg, i s’insisteix massa en els viatges al passat del jove. Tot i així, un cop acaba el film, el públic es troba amb un bon material per reflexionar sobre les desenes de destins que cadascú porta a sobre, en funció de les experiències que hagi viscut. Això, junt amb l’originalitat de la pel·lícula, aconsegueix que “El efecto mariposa” deixi un bon regust de boca.