un tren amb cara i ulls

A diferencia de la resta de països del món, a Espanya, l'ample de via considerat normal és el de 1674 mm. Segons la legislació espanyola, tots els amples inferiors són considerats de via estreta..
Resulta que, la via que s'anomena “normal” a la resta d'Europa, la d'ample 1435 mm, aquí es considera estreta.
Com podem admetre que tots els ferrocarrils de mes enllà de les nostres fronteres són de via estreta? Ja és, ser estrets de mires!
Per a dissimular l'errada, varen batejar l'ample de via de 1435 mm com ample “internacional”. La normalitzada entre països que permeten la lliure circulació de trens a través de les seves fronteres. Una avantatja de la que encara no gaudim.
A tot Espanya hi va haver un sol cas de ferrocarril que tingués via “internacional”. Es tractava dels Ferrocarrils de Catalunya i Sarrià, que naixent al cor de Barcelona, tenien d'enllaçar amb la xarxa europea, però, no varen passar de Sabadell i Terrassa.
El ferrocarril de Langreo va ésser considerat com de via “internacional”. Aquesta informació no es del tot correcta doncs el seu ample de via era de 1441 mm. Era “internacional” pel règim i ningú més.

Ambdues varen passar a dependre de FEVE, l'organisme gestor de la via estreta. La dimissió de les cúpules directives, no es va fer esperar.
I el darrer en arribar es el tren d'alta velocitat que, ara per ara, només uneix Madrid, amb Sevilla i Lleida i també és d'ample “internacional”. Però, segons la legislació espanyola, es dona la paradoxa, de que en ser inferior a 1674 mm, se'l considera un tren de via estreta.

Aquestes notes que acabeu de llegir, no són meves. Estan extretes d'un estudi sobre la via estreta espanyola que córrer per Internet. El fet de recollir-les i adaptar-les obeeix a un oportunisme meditat. Una bona manera d'introduir un tema que, com a ferroviari afeccionat, em colpeix i em crida l'atenció.

Davant de tantes animalades, m'he permès considerar la via estreta com es fa a qualsevol altre país d’Europa. Per tant, en aquest article, s'entén com a via estreta la que tingui qualsevol ample inferior a 1435 mm i és d'aquestes de les que se'n parla.

Des de 1887 fins els nostres dies, Catalunya ha creat una xarxa ferroviària, de via estreta, d'uns 960 Km, amb 25 línies diferenciades i amples de 600, 750, i 1000 mm. Això té una lectura immediata. Les tenim? No. Les vàrem tenir. Ens les varen treure i no hi varen fer res. Per ser exactes: ni feren ni deixaren fer.

Han passat 117 anys des del moment que varen començar les obres a la línia més antiga de la nostra xarxa, la Palamós-Flassà-Girona, per Palafrugell i La Bisbal. Quaranta-nou quilòmetres i mig, un ample de 750 mm, i una forta implicació amb la indústria del suro entre Palafrugell i Palamós. La seva arribada a Girona convertí aquesta ciutat en eix radial de línies posteriors trobant correspondència amb la via ample de Barcelona a Portbou (Olot-Girona, Girona-St. Feliu de Guíxols i Girona-Banyoles). Si em permeteu les anècdotes, l'Olot-Girona, circulava en un temps en que a la capital de La Garrotxa s'hi fabricaven avions. Vull recordar que els olotins també feien ús del tren per transportar les peces de imatgeria amb les que són famosos arreu del món. El carrilet que feia el trajecte de Girona a St. Feliu de Guíxols, i que en deien “El Feliuet”, anava carregat amb suro i passatgers que, molts d'ells, aprofitaven per anar a la Font Picant, a prendre aigües al balneari o a fer un mos a la posta de l'estació, ara convertida en restaurant. Del Girona-Banyoles en deien “el tren pinxo” i arribava fins el barri de Pedret i d'aquest a terme. A part del que hem comentat, el 1919 es posava en marxa la construcció del tren cremallera de Ribes de Freser a Núria, un tren d'alta muntanya amb un recorregut de 25 Km.

Si seguim les demarcacions comarcals per províncies com, en els escrutinis electorals, és hora de parlar de les barcelonines. El trajecte més important i que encara perdura és el Martorell-Igualada/Barcelona-Martorell, gestionat a l'actualitat pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb una distància de 67,7 Km. De Martorell, important nus ferroviari, partia la línia de Martorell-Suria, per Manresa i d'aquesta ciutat sortia el recorregut: Sallent-Balsareny-Olvan-Guardiola-La Pobla de Lillet-El Clot del Moro. Es va fer amb un pilot d'anys i per motius que afavorien la indústria i la mineria de la zona. El tram final d'aquesta línia fou servit per una locomotora de vapor que es convertí en mite, la cèlebre “Garrafeta” dels FGC. D'Olvan a la Colònia Rosal i d'aquesta a Berga, hi ha tant com 5 Km en línia recta. Tot i això, el tren no arribà mai a la capital del Bergadà, segons els constructors, per raons geogràfiques.

Encara que no respon al objecte d'aquest treball, voldria recordar que la línia de via amb ample modificat, Mollet-Caldes de Montbui, un ramal que ajuntava amb la de Barcelona-Port-Bou, fou feta exprés per fornir de granit el llambordinat de Barcelona. L'obra, s'inicià el 1880 i es mantingué en servei fins el 1932.

A la demarcació de les comarques tarragonines es produeix un cas molt interessant. Catalunya s'unia a l'Aragó i per tan a la resta de la xarxa de l'estat espanyol, per dos punts estratègics comandats de la vessant tarragonina per Móra d'Ebre i Tortosa que enllaçaven Casp i La Puebla de Híjar, i, per part de les terres de ponent, amb la ciutat de Lleida que prosseguia fins Saragossa. Parlem de via ampla. L'estreta, aparentment testimonial, tenia un parell de recorreguts molt curts al temps que molt importants. La línia Reus-Salou, de 11 quilòmetres, dedicada al transport de vi (semals), productes de l'horta i el camp, i molts passatgers que anaven a la platja. Si tenim en compte que aquest tren es començà a construir l'any 1887 i no deixà de funcionar fins el 1975, ens trobem davant del primer tren turístic mixt a casa nostra. Tenia que arribar fins Mont-roig del Camp, però, no ens consta que s'arribés a fer. L'altra, fou la línia Tortosa-La Cava, el tren del Delta. Amb ampla de 60 cm i un recorregut de 27 Km, transportà arròs i gent que anava a treballar, precisament, l'arròs.

Dins de les comarques lleidatanes, es fa un enllaç de 50 Km, entre Tàrrega i Balaguer, per no tenir que donar la volta passant per Lleida. En tractar-se de dues ciutats prou importants, l'operació, es considerà rentable. Més conflictiva fou la línia Mollerusa-Balaguer/Menàrguens-Térmens, de 27,6 Km, construïda el 1905 i tancada el 1951. Un any, aquest últim, en el que s'inicià tot un seguit de clausures, fins deixar-nos sense via estreta.

Entre 1963 i 1975 es van produir tot un seguit de tancaments. Reflectim, a continuació, la majoria de línies que ja no existeixen i alguna de conservada o recuperada.

Girona-Flassà (1921-1956) 15,5 Km. Via 0,75m.
Pont Major-Banyoles (1928-?) 14 Km. Via 0,75m.
Palamós-Girona (1887-1956) 49,5 Km. Via 0,75m.
Palamós-Flassà (1887-1956) 34 Km. Via 0,75m.
Girona-St. Feliu de Guíxols (1892-1969) 40 Km. Via 0,75m.
Olot-Girona (1895-1969) 55 Km. Via 0,75m.
Ribes de Freser-Núria (1931) 25 Km. Via 1m. (cremallera)
Tour de Carol-Vilafranca de Conflent 63 Km. Via 1m. (Tren Groc)
Mollet del Vallès-Caldes de Montbui (1880-1932) 16 Km. Via 1m.
Monistrol-Montserrat (Cremallera) (1892-1957) Ara, recuperat i en funcionament. 8,625 Km. Via 1m.
Monistrol Vila-Monistrol Nord (Cremallera) (1905-1957) 3,2 Km. Via 1m.
Reus-Salou (1887-1975) 15 Km. Via 1m.
Manresa-Olvan (1887-1972) 46 Km.
Olvan-Guardiola (1879*1883-1904/1972) 24,8 Km. Via 1m.
Manresa-Balsareny (fins 1973) 20,1 Km. Via 1m. (industrial)
Martorell-Igualada (1892-1977) 39 Km. Via 1m.
Guardiola de Berga/Castellar de N'Huc (1914-1963) 12 Km. Via 0,60m.
Girona-Banyoles (1928-1956) 16,1 Km.
Tàrrega-Balaguer 50 Km.
Tortosa-La Cava (1926-1968) 27 Km. Via 0,60m.
Mollerusa-Balaguer/Menàrguens-Térmens (1905-1951) 27,6 Km. Via 1m.
Manresa-Clot del Moro (1881-1924) 78,1 Km. Via 0,60 i 1m.
La Bordeta-Port de Barcelona (1926-1977) 5,7 Km. Via 1m.
Barcelona-Martorell (1912-1977) 5,7 Km. Via 1m.
Martorell-Manresa (1924-1977) Via 1m.

Resum del que no sabíem: Als que ens agrada el tren, lamentem tenir que explicar coses com el que diré tot seguit. Una iniciativa que duu per nom Vias Verdes Españolas, pel que fa a Catalunya, ha condicionat els següents recorreguts perquè es pugui anar a peu, amb bicicleta, amb somera o dur el gos a fer pipí.

Recorregut número - Nom - Trajecte - Longitud
14 Carrilet Girona-Olot 55 Km
15 Ruta del ferro Ripoll-St. Joan Abadesses 12 Km
16 Llobregat Colònia Rosal-E. Baells 6 Km
51 Girona Girona- St. Feliu de Guíxols 39 Km
60 Vall Fosca Estany Gento- Espuí 5 Km