Vilanova no pensa canviar la data dels Tres Tombs, tot i la davallada de públic

Quatre-cents vuitanta-set animals entre cavalls, matxos i ases; 134 carruatges -74 d'agrícoles i 60 de passeig- i més de 400 persones participants en els Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú. Aquestes són les xifres d'una edició de la festa que en paraules de l'organització va ser «ràpida i sense incidents gràcies a la feina prèvia de la policia local i de l'Ajuntament de la ciutat, que va netejar els carrers d'elements que poguessin entorpir el pas dels carruatges», comentava el president Simeó Sendra. El president de l'associació vilanovina va dir que un dels problemes que té la festa és la falta de relleu generacional «perquè la gent es pensa que això és un cercle tancat, quan no és així», i destacava el banderer que hi ha hagut aquest any, Marc Alsina, de 14 anys. El banderer més jove que ha tingut la festa vilanovina. Sendra va deixar clar que «la festa no es pot vendre a interessos comercials i traslladar la data, tal com s'ha plantejat. El 1978 es va aconseguir dia festiu local. Ara no ho canviarem pas», va dir. Tot i això, Sendra reconeix que aquest any hi havia hagut menys gent al carrer. «Hi ha hagut molta gent que ha marxat de la ciutat, potser per gaudir de la neu», va dir.
La festa va tenir enguany dos elements destacats: els Tres Tombs de Foc, amb 22 elements del bestiari popular, i el pregó del periodista vilanoví Francesc Marc Àlvaro, tots dos actes diumenge.

Durant el seu convit a la festa d'hivern, Àlvaro va remarcar la singularitat d'una celebració que rememora cada any una tradició i un temps passat. «Sempre m'ha fascinat d'aquesta festa el seu ritme i la seva respiració lenta que ens permet descobrir la manera de viure en altre temps», va destacar Àlvaro durant el pregó, diumenge al migdia al saló de plens