La sequera provoca la major extinció local de papallones registrada a Catalunya: 210 poblacions desaparegudes

Catalunya ha registrat la pèrdua local de 210 poblacions de papallones a causa de la sequera persistent entre els anys 2021 i 2023, segons les dades recents del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), un programa de seguiment científic que coordina el Museu de Ciències Naturals de Granollers amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Aquestes extincions locals suposen el pitjor episodi de pèrdua de biodiversitat d’aquest tipus des que es tenen dades, el 1994. El CBMS ha confirmat que aquestes 210 poblacions han desaparegut dels transsectes on s’havien detectat de forma continuada durant almenys quatre anys. En total, ja s’han documentat 495 extincions locals de papallones en aquestes tres dècades, gairebé la meitat només durant l’any 2024.

Malgrat tot, els experts recorden que aquestes extincions podrien ser reversibles. “Una extinció local no vol dir que l’espècie hagi desaparegut del territori. Si milloren les condicions ambientals, la recolonització és possible”, explica Andreu Ubach, del Museu de Granollers.

L’impacte de la sequera en la biodiversitat

La sequera ha reduït la qualitat i la quantitat de vegetació, essencial per a l’alimentació de les larves i per a la disponibilitat de nèctar floral per als adults. Això ha tingut conseqüències especialment greus en espècies de la regió mediterrània, com:

-Cupido menut (Cupido minimus): 14 extincions locals

-Argentada de punts vermells (Fabriciana adippe): 10

-Perlada de l’esbarzer (Brenthis daphne): 10

-Donzella violeta (Boloria dia): 10

-Dard de taques blanques (Hesperia comma): 9

En canvi, les espècies alpines o de zones més humides han mantingut millor les seves poblacions.

L’any 2024: un punt d’inflexió?

Després dels mínims històrics assolits el 2022 i 2023, el 2024 ha marcat un lleuger repunt. Les pluges de primavera van afavorir la recuperació de les espècies estivals i les de cicle vital múltiple, com les polivoltines, que han pogut incrementar la seva presència gràcies a un millor estat de la vegetació.

Entre les espècies que han registrat augments hi ha:

-Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra)

-Papallona del lledoner (Libythea celtis)

-Papallona de la c-blanca (Polygonia c-album)

En canvi, les espècies de vol primaveral, com la blaveta de la farigola, l’aurora o la nimfa dorment, han continuat patint descensos importants a causa de l’impacte acumulat de la sequera durant la seva fase larvària el 2023.

Tendències i previsions

Dels 145 espècies analitzades pel CBMS aquest 2024:

-68 (56,55%) mostren una tendència regressiva

-15 (10,34%) presenten una tendència positiva

-33 (22,75%) es mantenen estables

-15 (10,34%) tenen una tendència incerta

A nivell global, les tendències negatives afecten gairebé el 78% de les espècies, una dada que alerta sobre l’estat crític de la biodiversitat als espais oberts de Catalunya.

Tot i que les condicions del 2025 podrien millorar la situació, els experts avisen que encara és aviat per saber si aquest canvi serà suficient. El CBMS alerta que el seguiment a llarg termini és clau per entendre les tendències i no només les fluctuacions puntuals, i que calen accions decidides per conservar els hàbitats i frenar la pèrdua de biodiversitat.

Per més informació, es poden consultar les dades completes al web del CBMS i a l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya.