La Comunitat de Regants del Foix, sobre el futur del pantà: "Si l'eliminessin, plegaria el 90% de la pagesia del Garraf"

La Comunitat de Regants del Foix s'ha sentit assenyalada en ple debat sobre la utilitat del pantà. Experts i polítics han afirmat que la presa ha perdut part de la seva raó de ser, ja que el 1928 es va alçar per regar els conreus del Garraf, però diuen que aquesta activitat ara és minsa. En canvi, en una entrevista a l'ACN, els regants defensen l'embassament com a "essencial". "Si l'eliminessin, plegaria el 90% de la pagesia del Garraf", avisen des de la comunitat de regants, que agrupa més de 500 agricultors amb més de 2.300 hectàrees. Alhora, sostenen que dissabte baixava aigua de l'Alt Penedès amb un cabal insòlit de 400 m3/s, que el mur va reduir a la meitat curs avall. Sense el pantà, el desastre a Cubelles hauria estat "molt pitjor".

Entre les veus que l'última setmana han dit la seva sobre la presa hi ha l'empresa encarregada de la gestió mediambiental de la desembocadura del Foix per encàrrec de l'Ajuntament de Cubelles. Des d'aquesta companyia han indicat a l'ACN que cal "repensar" el futur del pantà i, com a mínim, treballar per ampliar el cabal ecològic.

Han assegurat que l'ús agrícola inicial és ara "molt petit" i han demanat fer una "anàlisi profunda" sobre la utilitat. El govern cubellenc també reclama revisar les condicions del pantà per evitar nous desbordaments del Foix com el de dissabte passat.

Més dur s'ha mostrat Jaume Casañas, alcalde de Cunit, municipi fronterer amb Cubelles. Tant a les xarxes socials com a diverses entrevistes ha manifestat que la situació actual de la presa és "un perill" per l'acumulació de sediments que té i ha assegurat que no es poden obrir les comportes. Segons Casañas, el pantà és "inútil", ja que "no el fa servir ningú". Ha afirmat que "en total pot haver-hi deu pagesos" que reguin amb subministrament de l'embassament.

La Comunitat de Regants es mostra molesta davant totes aquestes afirmacions. En declaracions a l'ACN, just quan es compleix una setmana del desbordament, recorden que el pantà es va construir a finals de la dècada dels vint gràcies a la inversió d'un home adinerat amb una fortuna gestada a Amèrica. Procedia d'una família pagesa i va voler "salvar" l'agricultura d'horta en un Garraf molt sec. Ho relata la presidenta Remei Gimeno, que apunta que el 1935 es va posar en servei la xarxa de 25 quilòmetres de reg.

"I tant que té sentit el pantà!", s'exclama. Diu no comprendre per quin motiu han aflorat diverses veus "fent veure que el pantà no té importància, quan en realitat en té molta". "Que ningú oblidi que allò que arranquem de la terra serveix perquè mengem tots, i comprar productes del Panamà o el Brasil no té res a veure amb allò que es conrea aquí", expressa Gimeno, que avisa que eliminar la presa "faria plegar el 90% dels pagesos de la comarca". Ara moltes finques tenen pous, "però no hi ha prou aigua per regar tot allò que es necessita", insisteix.

Des de la Comunitat apunten que quan es van fundar eren més d'un miler de pagesos de Cubelles, Vilanova i Sant Pere de Ribes, i admeten que la xifra s'ha reduït. Ara se situen per sobre dels 500, i destaquen que estan sumant noves incorporacions, especialment del sector de la vinya, on molts conreus pateixen pels estralls de la sequera. El cap de serveis i secretari general, Xavier Santamans, titlla "d'absurdes" algunes afirmacions que s'han fet sobre el pantà i sosté que "ara més que mai" cal potenciar l'activitat de la comunitat de regants "per afrontar una necessitat d'aigua brutal".

Recorda que les condicions de l'aigua de l'embassament només són aptes per a l'agricultura i fan impensable plantejar un aprofitament domèstic o recreatiu, per a activitats nàutiques, per exemple. El motiu és la forta presència de nutrients i el fet que l'aigua d'algunes depuradores de què s'abasteix -com la de Vilafranca- no tenen un tractament òptim. "Parlar d'aigua contaminada pot portar a equívocs químics o relacionats amb purins, i no és el cas", precisa.

Més enllà de les necessitats de reg, avisa que el mur també té una destacada funció mediambiental. Santamans creu que dissabte passat va ser "essencial" l'efecte del pantà, "si no hi hagués estat, haurien baixat 400 m3/s i els danys a Cubelles haurien estat devastadors". Destaca que el mur va reduir a la meitat el volum de l'aigua fins a la desembocadura.

Sobre la possibilitat d'incrementar el cabal ecològic, no hi tanca la porta "sempre que no sigui tan desmesurat que perjudiqui el volum d'aigua que ara reben els pagesos". Segons dades facilitades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a la primavera i estiu s'alliberen 1,13 hm3 per a reg i 0,072 per a cabal ecològic. A la tardor i hivern, el volum per als canals de reg és de 0,4 hm3, mentre que se'n destinen 0,026 per al manteniment del curs de l'aigua.

Netejar el fang acumulat al pantà "no és impossible"

Pel que fa a les condicions en què estan la presa i l'embassament en conjunt, aquesta setmana el director de l'ACA, Josep Lluís Armenter, ha detallat que més de la meitat de la capacitat està ocupada per sediments. En una visita a Cubelles, ha indicat que la capacitat originària era de 5 hm3 i ha afirmat que ara en són tan sols 2. Després de les pluges del cap de setmana, l'embassament està al màxim de la seva capacitat.

En relació a les comportes, des de l'ACA admeten que només funcionen dos dels tres òrgans de desguàs: el sobreeixidor pel qual va vessar l'aigua dissabte i la comporta de mig fons, per on s'allibera el cabal ecològic i l'aigua del canal de reg. La tercera comporta, situada a la part inferior de la presa, no ha funcionat mai. Ara té molts metres de fang per sobre del nivell on se situa. Armenter ha admès que cal "estudiar a fons" aquesta qüestió.

Des de la Comunitat de Regants, Santamans afirma que l'estructura del mur "no està pas en perill". Creu que es podrien millorar alguns aspectes, però assevera que té unes condicions "idònies" per acumular l'aigua procedent del Penedès.

Sobre l'acumulació de fang, relata que als anys 80 hi va haver un intent de neteja de tot l'embassament. Es va buidar tota l'aigua i els especialistes van arribar al nivell del fang, que aleshores era d'uns 15 metres de gruix. Quan s'anava a afrontar la part final de la neteja, però, unes pluges intenses van fer baixar el riu amb molta intensitat, el pantà va recuperar una ocupació elevada i mai es va completar l'operació.

"És evident que cal lluitar perquè es faci la neteja de tota la infraestructura", afirma Santamans, que reconeix que és un projecte molt costós per a les arques públiques, "però no hi ha res impossible". També precisa que, en un eventual dispositiu de neteja, caldria planificar un abastiment alternatiu per als pagesos, "perquè als anys 80 van patir molt durant el primer intent".

En paral·lel a la neteja, la Comunitat de Regants reclama a la Generalitat un major manteniment a les infraestructures del canal. A tocar del centenari de la seva inauguració, l'obra de formigó presenta debilitats en diversos punts i urgeixen a millorar-la, especialment als punts de reg directe. L'entitat ha estat tota la setmana retirant acumulacions de restes vegetals que va dur la riuada i ha localitzat almenys quatre punts amb enderrocs parcials dels murs del canal.